Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
1. Com afecta el consum d’aquestes substàncies a la població general
El consum d’alcohol i altres drogues és habitual que augmenti entre la població general durant les situacions de crisi, com la que actualment estem vivint per culpa de la COVID-19. L’inici o l'augment del consum d’alcohol i altres drogues durant aquesta etapa crítica pot desencadenar un consum problemàtic de substàncies o addicció a mitjà i llarg termini.
Fa poc els mitjans de comunicació han informat que ha augmentat considerablement la compra d’alcohol, especialment cervesa. Aquest augment del consum pot ser degut al fet que moltes persones utilitzen l’alcohol amb l'objectiu de relaxar-se i entretenir-se mentre són a casa seva. Al mateix temps, en èpoques de crisi, també augmenta el consum d’alcohol entre les persones que tenen menys possibilitats d’adquirir les drogues que consumeixen habitualment, per la qual cosa utilitzen l’alcohol per substituir o pal·liar les dificultats que això els comporta.
Mites i veritats relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues
A continuació detallem un seguit de mites i veritats sobre el consum d’alcohol i altres drogues per reflexionar, prevenir i prendre consciència dels motius que poden causar i motivar aquest consum:
Mite: L'alcohol i les altres drogues relaxen i alleugereixen l'estrès
Realitat: Inicialment el consum pot generar estats plaents, però després pot:
Mite: L’alcohol dona energia, activa i anima
Realitat: L'alcohol és un depressor del sistema nerviós i no és la solució per fer front a l’avorriment, l’apatia i el desànim provocat pel confinament, ja que després d'una breu sensació de plaer ens provocarà més descontrol en les emocions, fatiga i sentiments de tristesa.
Mite: Consumir em permet controlar millor la situació
Realitat: Al contrari, el consum d'alcohol o altres drogues limita la capacitat d'autocontrol, cosa que dificulta seguir les mesures exigents de confinament i augmenta la probabilitat de contagi.
Mite: Calma el dolor
Realitat: L'alcohol o la marihuana no són un recurs a utilitzar per calmar el dolor de malalties cròniques ja existents, perquè el seu consum pot tenir conseqüències greus per a la salut general, a més, l'efecte és molt a curt termini. Poden generar tolerància i addicció i el consum crònic augmenta la sensibilitat al dolor. S'ha d'evitar recórrer a medicació no prescrita o augmentar la dosi del que s'està prenent sense consultar els professionals.
Mite: La cervesa no és alcohol
Realitat: Una canya de cervesa té la mateixa quantitat d’alcohol que una copa de vi.
Mite: La cervesa treu la set millor que l’aigua
Realitat: La cervesa té un percentatge elevat d’aigua, però l’alcohol que conté interfereix amb la reducció d’una hormona (vasopresina), cosa que augmenta la secreció d’orina. Per tant, s’expulsa més líquid del que s’ingereix.
Mite: L’alcohol és un aliment
Realitat: L’alcohol augmenta la producció de greix i no alimenta. Durant el confinament s’aconsella seguir uns bons hàbits alimentaris, sobretot de consum de fruita i verdura.
Mite: Consumir facilita les relacions sexuals
Realitat: L'alcohol i altres drogues poden provocar desinhibició en un primer moment. Però, posteriorment interfereixen en la capacitat sexual i impedeixen una relació sexual plena. El consum d’alcohol i drogues durant el confinament pot induir a practicar cibersexe o sexting (enviament de missatges sexuals) impulsivament i exposar-se més que si no es consumeix.
Mite: Si no consumeixo cada dia, no tinc un problema
Realitat: El dany provocat pel consum es relaciona tant per la quantitat com per la intensitat. És més perjudicial beure grans quantitats concentrades en poc temps.
Mite: L’alcohol i altres drogues ajuden a dormir
Realitat: És possible que l'ansietat, la por i el canvi de rutina produïdes per la situació extraordinària del moment ens provoqui alteracions a l'hora de dormir. Recórrer a qualsevol substància alterarà la qualitat del son.
Mite: El consum mata el virus
Realitat: Cap estudi científic no ha confirmat aquest rumor. El consum excessiu d’alcohol disminueix les capacitats de les defenses de l’organisme.
Mite: L’alcohol és bo per a la salut
Realitat: El consum produeix problemes físics que poden representar un risc si es pateix la COVID-19.
Mite: Durant el confinament no hi ha pressió social
Realitat: A través de les xarxes socials circulen molts missatges que conviden al consum.
Mite: Durant la crisi he d’augmentar la meva medicació psiquiàtrica
Realitat: És important seguir les pautes acordades amb el metge. En cas que sigui necessari, s’ha de contactar telefònicament amb ell.
Mite: El tabac no és una droga i calma l’ansietat
Realitat: El tabac és una droga estimulant i no calma l’ansietat sinó la síndrome d’abstinència produïda pel mateix consum.
Com saber si bec més del compte
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert un càlcul amb unitats de beguda estàndard. Sobrepassar aquests límits orientatius pot tenir conseqüències negatives en l'àmbit físic, psicològic, social o econòmic.
Homes:
Dones:
1 UBE (= 10 g d’alcohol pur):
2 UBE:
El consum d’alcohol està contraindicat en:
No només la quantitat del consum és indicatiu de problemàtica sinó també si es consumeix per obtenir un efecte, pal·liar o canviar l’estat psíquic (per animar-se o relaxar-se) o bé si es necessita beure per relacionar-se amb els altre o per fer front a situacions adverses o dificultats personals.
Quan s’ha de buscar l’ajuda d’un professional?
Es recomana fer atenció a qualsevol canvi en el consum d’alcohol o altres drogues. En el cas que el consum generi problemes, es detecti un increment del consum, o de les alteracions mentals, físiques o socials produïdes per aquest, és important intentar reduir a poc a poc la quantitat i freqüència de consum d’alcohol o altres drogues. En cas que no sigui possible, s'hauria de procurar no continuar incrementant-ne el consum i sol·licitar ajuda al centre de referència.
2. Recomanacions per a pacients amb trastorns per consum de substàncies
La COVID-19 pot impactar de diferents maneres en persones que tinguin o que hagin tingut problemes amb el consum d’alcohol o altres drogues.
Les persones amb problemes relacionats amb el consum de substàncies poden tenir més risc d'experimentar malestar emocional durant la quarantena. I d’altra banda, les persones amb més malestar emocional tenen més risc de desenvolupar una addicció durant aquesta època de crisi sanitària.
És important que les persones que hagin aconseguit deixar de consumir alcohol i altres substàncies mantinguin la seva motivació i busquin noves estratègies per prevenir recaigudes, ja que les mesures de confinament poden provocar estrès i dificultats emocionals, així com mantenir rutines saludables.
De manera similar, és possible que moltes persones s'hagin vist afectades per les mesures establertes en els centres d’atenció i seguiment (CAS), on les visites presencials i les teràpies grupals s’han anul·lat.
Davant d’aquesta situació de pandèmia, mesures com espaiar o reduir els controls d’orina, la prolongació de la durada del tractament al domicili i la freqüència de dispensació de metadona, poden afectar de manera significativa aquestes persones.
Però no han d’implicar que el tractament s’abandoni o quedi anul·lat, es poden fer les visites per via telefònica i contactar amb els professionals trucant al CAS de referència.
Les persones amb trastorns per consum de substàncies tenen un risc més alt d’afectació pel coronavirus SARS-CoV-2.
La COVID-19 afecta particularment els pulmons, per tant, el risc de patir problemes de salut augmenta entre persones que fumen tabac, cànnabis o altres drogues. Les persones consumidores d’opiacis tenen més risc de patir complicacions de la COVID-19, a causa de l’efecte de la droga en l'àmbit respiratori i pulmonar, i un risc més gran en casos de sobredosi. El consum de cocaïna també provoca la constricció dels vasos sanguinis, la qual cosa pot generar problemes pulmonars i respiratoris.
És possible que a causa de la quarantena sigui més difícil aconseguir substàncies per a alguns usuaris, la qual cosa pot provocar:
Mesures per evitar el contagi de la COVID-19 en persones que consumeixen substàncies:
Per evitar el contagi es mantenen obertes i en funcionament (amb modificació dels horaris i tancaments d’alguns) les sales de venipunció i els dispositius d’intercanvis de xeringues. Es pot contactar per telèfon amb els centres d’atenció i seguiment i amb els centres de salut mental de referència i totes les unitats d’Urgències Psiquiàtriques obertes en cas d'extrema necessitat.
Si alguna persona sospita que s’ha contagiat de la COVID-19 ha de comunicar al professional sanitari la seva situació respecte al consum de substàncies, perquè es tinguin en consideració possibles complicacions i alteracions.
Pots consultar aquí la infografia sobre "Com pot afectar el confinament amb el consum d’alcohol i altres drogues?"
La verola del mico és una zoonosi, una malaltia infecciosa que ha passat d’un animal als humans. Es transmet per contacte directe o indirecte amb rosegadors o primats vius o morts. Els símptomes inicials solen ser un període amb febre, mal de cap i miàlgies i pot aparèixer una erupció cutània entre 1 i 5 dies després. El 23 de juliol de 2022 l’Organització Mundial de la Salut va declarar el brot de verola del mico com una emergència de salut pública.
La verola del mico és una zoonosi produïda pel virus Monkeypox que acostuma a aparèixer en regions selvàtiques del Centre i Oest d’Àfrica. Tots els casos identificats fora d’aquestes àrees fins al maig de 2022 eren casos importats o vinculats amb animals. La seva principal font de transmissió és el contacte directe o indirecte amb rosegadors o primats vius o morts. La transmissió secundària entre humans és limitada.
El dia 17 de maig de 2022 es va rebre una alerta referent a l’aparició recent de diversos casos de Monkeypox sense antecedent de viatge recent a àrees endèmiques o contacte amb altres casos coneguts. És la primera vegada que es notifiquen cadenes de transmissió a Europa sense vincles epidemiològics coneguts amb Àfrica occidental o central.
La simptomatologia inicial sol incloure un període amb febre, mal de cap, miàlgies, astènia i limfadenopaties. Pot aparèixer una erupció cutània entre 1 i 5 dies després dels primers símptomes, normalment d’inici a la cara i extensió a la resta del cos, inclòs palmells de les mans i plantes dels peus. El nombre de lesions pot variar d’unes poques a múltiples lesions disseminades. En el brot actual i donat el patró de transmissió, les lesions es localitzen freqüentment a la zona genital, perianal i perioral, amb una àrea d’hiperpigmentació al voltant de les lesions. Característicament, les lesions evolucionen de manera uniforme i seqüencial fins a ser crostes que s’assequen i cauen.
Acostuma a evolucionar com a malaltia lleu amb durada de 2 a 4 setmanes, però poden aparèixer complicacions com pneumònia, lesions faríngies que comprometen la via aèria, sèpsia, encefalitis i úlceres corneals amb la consegüent pèrdua de visió.
Els casos han estat identificats fonamentalment en població d’homes que tenen sexe amb altres homes, i en la majoria dels casos el mecanisme de transmissió identificat és el contacte físic molt proper, principalment en el context de relacions sexuals. No obstant això, la infecció pot afectar a qualsevol persona que entri en contacte amb una persona infectada.
El principal mecanisme de transmissió actualment és per contacte físic estret i directe amb les lesions en la pell o fluids corporals d’una persona infectada, en el context de relacions sexuals o altre contacte continuat i perllongat en el temps.
També pot ocórrer per altres mecanismes menys importants com contacte cara a cara, per secrecions respiratòries, o de forma indirecta en entrar en contacte amb objectes utilitzat per un cas infectat. A més a més es pot donar la transmissió de dones embarassades a través de la placenta al fetus, així com a través del contacte amb animals infectats.
El període d’incubació és de 6 a 16 dies, però pot oscil·lar entre 5 i 21 dies.
El diagnòstic es realitza a través d’una prova específica de detecció del virus, amb una prova PCR.
El tractament és majoritàriament simptomàtic. S’ha de mantenir una bona higiene de les zones afectades, on s’han de fer rentats amb sabó freqüents o inclús amb antisèptics tòpics. En aquelles lesions que presenten sobreinfecció es pot valorar l’aplicació d’antibiòtics tòpics o sistèmics seguint les guies actuals. En presència d’inflamació severa es pot valorar a més l’administració de corticoides.
Els tractaments antivirals específics es reserven per a complicacions greus i s’han d’administrar sota hospitalització. L’únic antiviral autoritzat actualment pel tractament és el Tecovirimat.
La vacuna disponible contra la verola del mico es comercialitza sota el nom de Jynneos i conté un virus que ha estat modificat perquè no pugui créixer en el cos humà ni produir la malaltia ni propagar-se. Com en la resta de vacunes, quan s’administra, el sistema immunitari produeix anticossos contra el virus, que ajuden a protegir contra el virus de la verola del mico.
A qui es recomana l’administració de la vacuna?
Actualment, a l’Estat espanyol se’n recomana l’administració a persones que:
La vacuna funciona?
La pauta de vacunació consta de dues dosis de vacuna separades per un mínim de 28 dies i la majoria de persones desenvolupen anticossos. Per aquest motiu, s’espera que aporti un bon nivell de protecció contra la verola del mico.
En aquests moments existeix una limitació important en la disponibilitat de dosis, de manera que únicament s’ofereix una dosi de la vacuna al màxim nombre de persones. Això pot ajudar a modificar o a reduir els símptomes de la verola del mico. La resposta amb una única dosi de la vacuna és inferior que amb dues dosis i no és immediata: aproximadament s’aconsegueix al cap de 4 setmanes d’haver rebut la vacuna.
Efectes secundaris de la vacuna:
Com tots els medicaments, aquesta vacuna pot provocar efectes secundaris, encara que no tothom els pateix. Els més comuns inclouen dolor i picor al lloc de la injecció i mal de cap, dolor muscular, malaltia i cansament. Aproximadament 1 de cada 10 persones tindrà calfreds i febre, però no haurien de durar més d’uns quants dies. Si experimenteu algun dels efectes secundaris esmentats anteriorment, hauríeu de descansar i podríeu prendre la dosi adequada de paracetamol per ajudar a alleujar els símptomes.
Selecciona el butlletí que vols rebre:
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.