Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
És una malaltia crònica inflamatòria de l’esòfag causada i mantinguda per una reacció al·lèrgica. Es caracteritza per la dificultat per empassar (disfàgia), els embussos del menjar a l’esòfag (impacció alimentària) i ruptures de la paret de l’esòfag (perforació esofàgica).
Els símptomes més freqüents són:
Si la inflamació esofàgica i els símptomes que se’n deriven no es tracten, persisteixen des de la infantesa fins a l’edat adulta. Aquesta inflamació provoca alteracions estructurals de l’esòfag amb un procés de remodelació dels teixits, que porta al desenvolupament de fibrosi i a la formació d’estenosi. És a dir, un deteriorament funcional que afectarà de manera significativa la qualitat de vida de qui la pateix.
Des de la seva primera descripció, de l’any 1993, l'EE presenta una prevalença de fins a 45 casos per cada 100.000 habitants i una incidència de 3,7 casos per cada 100.000 habitants i any. Això significa que actualment és la causa més habitual de disfàgia, de perforació espontània de l'esòfag i d’impacció alimentària en pacients joves.
Per fer un diagnòstic adequat, s’ha de fer una gastroscòpia mitjançant la qual cal prendre múltiples biòpsies de l'esòfag, ja que les alteracions inflamatòries es distribueixen de manera clapejada. Amb aquesta tècnica també s’avaluarà la resposta al tractament.
Amb l’anàlisi endoscòpica de la superfície mucosa esofàgica no n’hi ha prou per fer un bon diagnòstic, ja que fins al 10-15% de pacients presenten una exploració endoscòpica normal.
El tractament de l'EE es basa en l'ús de tres alternatives terapèutiques:
Per a la prevenció de les complicacions de l'EE és important un diagnòstic primerenc de la malaltia. També és bàsic el tractament precoç i el seguiment clínic i endoscòpic.
La malaltia celíaca és una malaltia autoimmunitària en què la ingesta de gluten danya l’intestí prim, afectant l’absorció de nutrients. Pot aparèixer a qualsevol edat i presenta símptomes digestius i no digestius. El diagnòstic es fa amb proves serològiques i biòpsia, i l’únic tractament és una dieta estricta sense gluten.
De naturalesa autoimmunitària, la malaltia celíaca és la reacció, per predisposició genètica, a la ingesta del gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi, la civada, l’espelta, el kamut i el triticale.
El fet d’ingerir gluten provoca a les persones celíaques una lesió a les vellositats del budell prim que afecta la seva capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments (proteïnes, carbohidrats, greixos, sals minerals i vitamines).
La celiaquia es pot presentar en qualsevol edat i, encara que afecta persones de tots els orígens, sembla que és més comuna entre les de raça blanca amb avantpassats provinents del nord d’Europa. Els estudis més recents demostren que aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.
Tot i que pot haver-hi celíacs que no presentin símptomes, els més freqüents són:
Es desconeix amb exactitud per què una persona desenvolupa la malaltia celíaca, però se sap del cert que existeixen factors genètics que predisposen la persona a patir-la. Sembla ser, però, que el component genètic no és determinant perquè la malaltia s’arribi a desenvolupar i que calen també factors ambientals. Tot i tenir un origen genètic, no es pot dir que sigui una malaltia hereditària, encara que, si es compara amb la població en general, el fet que una persona la pateixi incrementa les possibilitats que els seus familiars la puguin patir. La probabilitat de patir-la si algun familiar la té és del 10%.
Els familiars de primer grau de pacients celíacs i les persones amb malalties associades, com ara la diabetis tipus I o les malalties autoimmunes, tenen més risc de patir-la.
La celiaquia es pot presentar a qualsevol edat i és més freqüent en dones que en homes. La seva prevalença a Catalunya és d’1 de cada 204 habitants i es detecta amb més freqüència en nens que en adults.
El procés del diagnòstic es basa en la sospita clínica o en el reconeixement d’algun dels factors de risc. Es disposa de marcadors serològics com ara els anticossos antitransglutaminasa o antipèptids deaminats de la gliadina. Si aquests són positius, s’ha de fer una biòpsia intestinal endoscòpica per confirmar-ne el diagnòstic.
També es poden fer estudis genètics de HLA-DQ2 i HLA-DQ8 per identificar les persones de risc.
Actualment, el tractament de la malaltia celíaca consisteix en l’eliminació completa i permanent del gluten de la dieta dels pacients.
Els celíacs no poden prendre productes alimentaris que continguin blat, civada, ordi o sègol. En la majoria dels casos s’aconsegueix una recuperació total i permanent de la lesió intestinal, sempre que no es tornin a menjar aliments amb gluten. Aquesta eliminació només es recomana als pacients amb malaltia celíaca o amb sensibilitat no celíaca al gluten, per tant, no és ni necessària ni recomanable que també l’elimini la població general.
Medicina Interna, Hospital General
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades