Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
L’angioedema hereditari és una malaltia minoritària d’origen genètic que afecta aproximadament una persona d’entre 50.000. És un trastorn heretat habitualment, que es caracteritza per l’acumulació de líquids fora dels vasos sanguinis que provoquen la inflamació de la cara, les mans, els peus, les extremitats, els genitals, el tracte intestinal o de la via respiratòria superior. A causa de la seva baixa prevalença i uns símptomes similars a altres patologies, és difícil de diagnosticar, motiu pel qual és important que hi hagi unitats de referència de la malaltia per tal de centralitzar els casos sospitosos i els casos diagnosticats.
La inflamació que produeix l’angioedema hereditari no s’acompanya de picor i pot durar entre 1-5 dies. Aquests símptomes es desenvolupen com a resultat del mal funcionament de certes proteïnes que ajuden a mantenir el flux normal de fluids a través de vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars).
La gravetat de la malaltia varia molt. Els episodis d’angioedema poden ser molt incapacitants i afectar la qualitat de vida dels pacients. En cas de produir-se a la regió oral o cervical, la persona afectada pot morir asfixiada si no rep tractament de manera preventiva.
En la majoria dels casos els símptomes comencen a manifestar-se durant la infantesa i/o en la pubertat i es mantenen al llarg de la vida adulta.
Hi ha diferents tipus d’angioedema hereditari i es classifiquen segons si presenten o no una deficiència de l’inhibidor de la fracció C1 del complement (C1-INH).
Inflamació del teixit subcutani en qualsevol localització, tot i que acostuma a ser més freqüent a:
Segons la zona de l’afectació, els símptomes poden anar des de molèstia local fins a la invalidesa de l’extremitat afectada, molèsties o dolor en empassar, canvi del to de la veu, afonia o dispnea (falta d’aire).
Fins a un 50 % dels pacients poden presentar en algun moment de la seva vida un episodi que afecti la gola i que pot produir asfixia, si no rep tractament de manera urgent.
L’angioedema hereditari afecta persones que tenen una mutació a diferents gens, com el SERPING1, l'F12, el PLG, el KNG1 o l’ANGPT1. Com que es tracta d’una malaltia que s’hereta de manera autosòmica dominant, un pacient afectat té el 50 % de possibilitats de transmetre la malaltia als fills. Donat que es tracta d’una malaltia genètica, sol haver-hi més d’un familiar afectat.
Segons la classe de mutació, afecta igual homes i dones (tipus I i tipus II) o més sovint les dones (AEH-nC1-INH). En el cas d’angioedema hereditari sense dèficit del C1-INH, sol associar-se a estats hiperestrogènics, com l’embaràs, o al consum d’anticonceptius que contenen estrògens.
A la consulta d’Al·lergologia s’avaluen els pacients amb episodis recurrents d’angioedema i els casos en els quals hi ha familiars que també els presenten. Posteriorment, se sol·licita un estudi en sang per determinar els nivells de les fraccions del complement, entre aquestes de l’inhibidor de la fracció C1 del complement (C1-INH) i, finalment, es completa el diagnòstic amb un estudi genètic.
El tractament dependrà del nombre d’atacs, de la gravetat dels símptomes i de l’afectació de la qualitat de vida. Es fa sempre de manera individualitzada i pot ser agut, que consisteix a tractar-lo amb fàrmacs que s’administren per via subcutània o endovenosa en el moment del brot d’angioedema, o preventiu, per evitar que es produeixin sovint. Aquest darrer tractament sol recomanar-se als pacients que pateixen més episodis.
Els tractaments per a l’angioedema poden ser autoadministrats pel mateix pacient.
En cas de cirurgia, endoscòpies, extraccions dentàries o alguns procediments odontològics, s’ha d’administrar el tractament de manera prèvia per evitar atacs d’angioedema.
Normalment, per al diagnòstic s’ha de fer una anàlisi de sang. Per al seguiment, segons el tractament, és necessari fer una ecografia abdominal i extraccions sanguínies.
Evitar en la mesura que es pugui els factors coneguts com a possibles desencadenants d’atacs:
La Unitat d’Angioedema Hereditari de l’Hospital Vall d’Hebron té com a objectius l’assistència multidisciplinària a pacients de totes les edats que pateixen aquesta malaltia, així com la docència i la recerca en aquest camp.
La Unitat d’Angioedema Hereditari (UAEH) de la Secció d’Al·lergologia creada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron atén des de fa més de 25 anys pacients afectats per aquesta patologia.
Les consultes externes de la UAEH estan situades a l’Àrea de Consultes Externes de l’Antiga Escola d’Infermeria i a l’Hospital Infantil i de la Dona, on especialistes en al·lergologia atenen de manera transversal, assegurant la transferència i continuïtat terapèutica des de la infantesa fins a l’edat adulta per a una patologia de base genètica i amb afectació de per vida.
La Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria és una unitat d’hospitalització dedicada a l’estudi i el tractament d’aquestes malalties en infants i també actua com a consultoria en el diagnosi i control de la infecció complexa de l’immunodeprimit. Es va crear el gener de 1996 per a l’estudi i el tractament de les malalties pediàtriques d’origen infecciós, però amb el temps i l’augment de casos d’infants amb infeccions, per diverses causes, la unitat ha assolit més funcions per fer front els nous reptes.
Tractem els infants amb infeccions i immunodeficiències, una patologia que ha adquirit una destacada importància en els darrers anys. Aquest augment dels casos es deu a diverses raons, com per exemple l’aparició de la sida, l’emergència de patògens quasi oblidats, la importació de malalties d’altres àrees geogràfiques, l’augment d’infeccions oportunistes com a conseqüència de teràpies més agressives i tècniques diagnòstiques més invasores i la presència de nous patrons de resistència microbiana.
La Unitat Docent de Pediatria, ubicada a l’Hospital Infantil i de la Dona, compta amb una àmplia trajectòria en la formació d'especialistes i ofereix una formació versàtil dels futurs especialistes, des de les malalties més freqüents i prevalents fins a les patologies més complexes que requereixen atenció en centres d’alta tecnificació com el nostre.
Fins ara, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha comptat amb 60 residents de Pediatria, a raó de 15 per any. Durant el curs 2020-2021 s’ha ampliat l’oferta docent a 18 residents per any.
Itinerari formatiu de Pediatria
L’Hospital Infantil disposa de totes les especialitats pediàtriques mèdiques i quirúrgiques consolidades com a referents en patologies com ara les cardiopaties congènites, la hipertensió pulmonar, el trasplantament d’òrgan sòlid, les malalties onco-hematològiques i el trasplantament de moll d’os. L’Hospital Infantil té una relació molt estreta amb l’Hospital de la Dona oferint assistència prenatal en gestacions de risc així com assistència al nadó en una unitat neonatal d’alta especialització. La base del SEM pediàtric se situa a l’Hospital Infantil i ofereix a tots els residents la possibilitat de realitzar una rotació específica a la seva unitat.
A més, la interrelació constant entre els pediatres de l’Hospital Infantil i els centres d’atenció primària de la zona permet oferir al resident una visió global i integradora de la Pediatria. El resident d’últim any pot, si ho desitja, realitzar una rotació per les consultes ambulatòries de diferents especialitats pediàtriques que es realitzen al CAP Casernes.
Durant la residència, l’activitat assistencial dels residents, fonamental per poder assolir els objectius docents, es combina amb activitat docent pròpiament dita en forma de sessions clíniques, simulacres i la participació en congressos, cursos, etc. S’està potenciant la realització de sessions clíniques setmanals via telemàtica per tal que tots els residents, independentment de la unitat o servei on estiguin rotant hi puguin assistir. Paral·lelament, i de forma anual, l’Hospital ofereix a tots els residents de Pediatria cursos de Suport vital avançat pediàtric, Reanimació neonatal completa, Atenció Inicial al Trauma pediàtric, Transport pediàtric, lactància materna i un curs sobre el programa d’optimització d’antibiòtics PROA, entre d’altres.
És essencial que els residents es formin en la metodologia de la recerca, necessària per participar i desenvolupar treballs d’investigació. Durant la residència els convidem a dur-los a terme i poder així participar en comunicacions a congressos i publicacions.
Disposem d’una Subcomissió de Docència de Pediatria, formada per residents i tutors, que representen els diferents Serveis i Unitats Assistencials de la pediatria. Els components d’aquesta subcomissió vetllen per l'aplicació pràctica de la formació i la seva integració en l'activitat assistencial. Gràcies a la implicació d’aquests professionals garantim el control del compliment dels objectius dels programes de formació.
Tots els objectius docents els assoliràs en 4 anys de residència, que es distribueixen de la següent manera:
La meningitis és la inflamació de les meninges, que són les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal. Generalment ve causada per una infecció, sigui per bacteris, virus o fongs.
La meningitis també pot ser el resultat de diverses causes no infeccioses com traumatismes, tumors.
Hi ha dos tipus de meningitis:
La meningitis bacteriana és una malaltia greu que necessita una atenció mèdica immediata. Tres microorganismes són els causants de la malaltia. Tenen com a hàbitat natural la faringe, on resideixen com a comensals. La malaltia, que pot tenir una progressió molt ràpida, es produeix quan aquests microorganismes envaeixen el torrent sanguini. La meningitis bacteriana es transmet per l’intercanvi de secrecions respiratòries, per exemple quan tossim o per mitjà dels petons. Si les persones viuen a la mateixa llar, també és probable que es contagiïn.
Els símptomes més comuns són:
La meningitis també pot comportar nàusees i vòmits, sensibilitat a la llum intensa, somnolència, estat de coma o convulsions.
Els símptomes inicials de la meningitis bacteriana i vírica són similars. Però la meningitis bacteriana, generalment, és greu i pot causar complicacions serioses, com ara dany cerebral o discapacitats en l’aprenentatge.
En la meningitis bacteriana, el pas del bacteri a la sang pot donar lloc a una altra malaltia greu, la septicèmia, que és la reacció generalitzada del cos davant una infecció i pot tenir diferents conseqüències, com ara:
En els casos més greus, pot arribar a ser mortal. En aquest cas, un símptoma d’alarma és l’aparició de petites taques a la pell.
La meningitis bacteriana es pot patir a qualsevol edat, però els grups de més risc són les persones grans i els infants. La seva epidemiologia ha canviat de forma important en les dues últimes dècades amb la introducció de les vacunes conjugades als calendaris de vacunació infantil.
Mentre que el meningococ és la primera causa de meningitis bacteriana al món, al nostre país la malaltia meningocòccica no és endèmica, amb una incidència anual inferior als 5 casos per 100.000 habitants. La meningitis meningocòccica pot arribar a comportar la mort entre el 3 i el 15 % dels casos.
Respecte als virus que causen la malaltia n’hi ha que estan repartits per tot el món i d’altres que només viuen a unes zones geogràfiques concretes.
Davant la sospita d’un cas de meningitis s’analitzen mostres de sang i de líquid cefalorraquidi, el líquid que envolta la medul·la espinal i el cervell, que s’obté mitjançant una punció lumbar. L’anàlisi ajudarà a confirmar la malaltia i a conèixer el microorganisme que l’està causant.
La majoria dels casos de meningitis infecciosa o vírica milloren sense tractament en set o deu dies. Tot i això, és molt important que totes les persones amb símptomes de meningitis rebin atenció mèdica immediata per fer un correcte diagnòstic de la malaltia, determinar el tipus de meningitis i poder rebre el tractament adequat.
En la meningitis bacteriana s’ha d’administrar un tractament antibiòtic per via intravenosa tan aviat com sigui possible. També es poden fer servir antiinflamatoris per tractar les complicacions que puguin aparèixer.
Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria, Hospital Infantil i Hospital de la Dona
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades