Què has de tenir en compte si tens peu diabètic?

Les complicacions de la diabetis mellitus amb glicèmies elevades i/o un mal control metabòlic acaben provocant lesions de petits vasos, com ara la retinopatia diabètica i la nefropatia diabètica, o de grans vasos, com ara l’arteriopatia diabètica.

Aquesta afectació també s’estén a la sensibilitat protectora davant d’estímuls lesius, i provoca signes d’alteració perifèrica del nervi. Es pot presentar com a neuropatia sensitiva, motora i autonòmica.

La seva forma més freqüent és la sensitivomotora, i una de les complicacions greus és la neuroartropatia de Charcot. Així mateix, la combinació de la neuropatia i l’afectació arterial amb presència d’infecció al peu es pot considerar una complicació greu.

Tot i que pot començar d’una manera més severa, els principals símptomes de la diabetis són:

• Molta set
• Molta gana
• Moltes ganes d’orinar

I els símptomes que poden alertar sobre l’inici del peu diabètic són:

• Pèrdua de la sensibilitat als peus
• Dolor nocturn
• Intolerància a la fricció dels llençols  
• Pell seca que pot derivar en clivelles
• Canvis en els punts de recolzament del peu
• Aparició de durícies i ulceracions que poden acabar en amputació

Dades epidemiològiques

La prevalença del peu diabètic entre pacients diagnosticats de diabetis està al voltant del 15%. Entre el 40% i el 50% dels diabètics patiran una úlcera, i un 20%, una amputació. Més del 50% de les amputacions no traumàtiques d’extremitat inferior es duen a terme en diabètics.

Diagnòstic (proves habituals de forma genèrica)

Clínic, analítica i cribratge de detecció precoç.

Tractament (general)

Simptomàtic i preventiu.

Prevenció

La prevenció del peu diabètic passa per un bon control metabòlic juntament amb un estil de vida saludable i tenint cura dels peus en mans dels professionals

Què has de tenir en compte t’has de realitzar una autoanàlisi de glucosa o has de mesurar la glucosa a la sang d’alguna persona de la qual tens cura?

Per saber si els valors de la glucèmia són correctes, alts o baixos, el fet d’anotar-los a la llibreta permet conèixer-ne la tendència en les diferents hores del dia, a fi d’ajustar les dosis d’insulina de la manera més bona.

Per mesurar correctament la glucèmia capil·lar és molt important disposar de tot el material en perfectes condicions i seguir les recomanacions de cada aparell per mesurar-la i per fer la punció.

Què es necessita?

• Punxó del dit i llancetes
• Aparell per mesurar
• Cotó o mocadors de paper
• Aigua i sabó
• Llibreta per anotar-hi els resultats

Mesures d’higiene

• Cal rentar-se les mans i la zona de punció amb aigua i sabó (si és possible, amb aigua calenta, ja que afavoreix que la gota de sang s’obtingui més fàcilment).
• És preferible rentar-se les mans en compte d’utilitzar alcohol, atès que l’ús freqüent d’aquest producte endureix la pell.
• Si no disposeu d’aigua i sabó, podeu fer servir l'alcohol. Tingueu sempre cura de deixar-lo evaporar abans de fer la punció. 

Zones de punció i puncions

• Preferentment, cal triar les parts laterals dels dits de les mans; si és possible el polze o l’anular, ja que tenen una vascularització més gran.
• Convé evitar el centre de la polpa del dit, perquè és més sensible al dolor.
• Per afavorir una millor sortida de la gota de sang, es pot fer un massatge lleuger del dit. Cal posar la mà cap mirant cap avall i situar-la per sota de l’alçada del cor.  
• De vegades, també es poden fer servir el lòbul de l’orella, els dits dels peus i els talons (sempre que els pacients no pateixin cap malaltia del peu).

Realització de la glucèmia capil·lar

1. L’aparell per mesurar i les tires reactives han d’estar en perfecte estat.
2. Cal posar en contacte el punxó amb la zona que s’ha triat i pressionar segons la norma de cada aparell.
3. Cal dipositar la gota a la tira reactiva. En alguns casos, la gota s’ha de posar a sobre; en altres, s’ha de posar per la part lateral (sistema d’aspiració).
4. Cal seguir les indicacions de cada aparell en particular.
5. Cal anotar el resultat de la glucèmia capil·lar a la llibreta de control i, al costat, els aspectes que hagin influït en els resultats (canvis en l’aportació d’hidrats de carboni, activitat física, horaris...).

Què has de tenir en compte si t’has d’administrar insulina o tens cura d’algú que se n’administra?  

Higiene

No és necessari desinfectar amb alcohol de la pell de la zona on cal fer la punció; però el que sí que és important és una bona higiene corporal i rentar-se les mans abans d’administrar-la.  

Si s’utilitza alcohol, cal deixar-lo evaporar abans de la punxada, ja que si no es fa, pot resultar més dolorosa.

Gruix del teixit subcutani

La insulina s’ha d’administrar en el teixit subcutani. Després anirà passant a la sang lentament i començarà a actuar.

• Si s’injecta directament al múscul. L’absorció és més ràpida i pot provocar hipoglucèmies.
• Si s’injecta just sota la pell, l’absorció és més lenta, provoca més dolor i pot ocasionar una reacció immunològica.

Zones d’injecció

• Braços: a la part superior externa. Cal deixar 4 dits per sobre del colze i 4 per sota de l’espatlla. Si en punxar als braços no es pot fer un plec, cal anar-hi amb compte per evitar l’administració intramuscular
• Abdomen: cal deixar 4 dits al voltant del melic. És aconsellable dividir la zona d’injecció en quatre parts imaginàries i anar rotant la zona de punxada setmanalment
• Cuixes: a la part superior externa, 4 dits per sota de l’engonal i 4 per sobre del genoll
• Natges: cal deixar 4 dits per sota dels malucs

Les puncions repetitives en una mateixa zona durant un cert temps poden provocar lipodistròfies, és a dir, deformacions del teixit subcutani, per la seva inflamació o reducció. Es reconeixen fàcilment perquè apareixen hematomes sota la pell.

Si hi ha zones amb lipodistròfies, es recomana: o bé deixar descansar la zona més temps fins que desaparegui la lipodistròfia; o bé canviar les agulles amb més freqüència.

La longitud de les agulles

Els estudis recomanen agulles de 5 mm per a tothom, ja que es considera que no hi ha gaire diferència del gruix del teixit subcutani, independentment de la constitució física de la persona.

Fer el plec

El plec correcte s’ha de fer amb els dits índex, mitjà i polze. Cal agafar la pell i el teixit subcutani, sense aixecar el múscul. Un cop injectada la insulina, cal esperar uns segons abans de retirar l’agulla i deixar anar el plec.