Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Les malalties minoritàries són les que afecten entre un 6% i un 10% de la població. Es calcula que al món n'hi ha més de 7.000 malalties diferents. La majoria d’elles tenen una base genètica, són malalties cròniques que afecten diversos òrgans i sistemes del nostre cos i poden afectar a les habilitats físiques, mentals o socials. El diagnòstic pot ser difícil i els tractaments són, en molts casos amb medicaments orfes, l’accés als quals és restringit.
La complexitat de la majoria de malalties minoritàries fa que requereixin una atenció multidisciplinària amb professionals experts de diferents especialitats mèdiques, una gestió personalitzada en l'àmbit d'infermeria, suport psicològic i també de treball social, entre altres.
A Vall d’Hebron hi ha més de 200 professionals especialistes dedicats a l’atenció de més de 40.000 pacients amb malalties minoritàries. Som un dels hospitals de l'estat espanyol que tracta més patologies i un dels hospitals capdavanters d’Europa en aquest camp. A 2025, formem part de 20 xarxes europees de referència en malalties minoritàries (ERN), de 43 centres de referència espanyols (CSUR) i de les 12 xarxes d'expertesa del Departament de Salut (XUEC). Això converteix aquest hospital en un centre altament especialitzat per atendre aquest tipus de malalties davant de tot el procés de vida, des del naixement fins a l’edat adulta del pacient, a través d'un sistema en xarxa que permet compartir recursos i coneixements amb altres hospitals i centres del territori.
Els professionals de les diferents unitats i centres tenen com a objectiu millorar l’accés dels pacients a un diagnòstic, una informació i una atenció individualitzada així com donar suport a la recerca mitjançant:
La Comissió de Malalties minoritàries té com a objectius: establir a l’hospital un marc comú d’actuació de l’atenció a les MM, identificar i alinear les diferents iniciatives (assistencials, formatives i de recerca), desplegar les línies d’actuació prioritzades, monitorar i avaluar els resultats de l’atenció a les MM, per tal de proposar i implementar actuacions de millora.
La concentració de pacients amb malalties minoritàries permet augmentar-ne el coneixement i afavoreix la recerca. El nostre institut de Recerca (VHIR) és capdavanter tant en investigació bàsica com clínica. Més de 14 grups d’investigació bàsica és dedicant a l’estudi de malalties minoritàries per tal d'afavorir el diagnòstic i trobar noves aproximacions terapèutiques. Som el centre del territori espanyol amb el nombre més gran d'assaigs clínics en medicaments orfes, incloent-hi teràpies gèniques i disposem d’una unitat referent en el desenvolupament de teràpies avançades.
Per a més informació, podeu contactar amb l'equip de malalties minoritàries a través de la següent adreça de correu electrònic: minoritaries@vallhebron.cat
La hipoglucèmia acostuma a produir-se en persones amb diabetis quan el nivell de glucosa a la sang baixa. Considerem hipoglucèmia quan la glucèmia capil·lar (determinada en una gota de sang del dit) és menor a 70 mg/dl. Pot ocórrer en cas de dosi excessiva del tractament antidiabètic (pastilles o insulina), per la disminució o retard en la ingesta d’aliments, un augment de l’exercici habitual o abús d’alcohol.
Els símptomes de la hipoglucèmia són suor, tremolor, calfreds, sensació de gana, mal de cap, visió borrosa, irritabilitat, mareig i, en casos molt greus, pèrdua de coneixement.
Per a les persones que poden patir hipoglucèmia recomanem:
La diabetis és una malaltia que es manifesta amb un augment de glucosa a la sang, el que s’anomena hiperglucèmia. N’hi ha de dos tipus, la 1 i la 2.
El tractament de la malaltia té l’objectiu de reduir aquest es mantinguin uns valors normals de la glucosa a la sang, la glucèmia.
Per aconseguir-ho, disposem de dos tipus de medicaments: els hipoglucèmics no insulínics i la insulina. Els primers serveixen per disminuir la glucèmia i només s’utilitzen per tractar la diabetis mellitus tipus 2, quan no n’hi ha prou amb la dieta I l’exercici físic per regular el nivell de sucre a la sang.
Pel que fa a la diabetis tipus 1, cal tractar-la amb insulina, una hormona necessària per a la vida que segrega el mateix organisme i que cal substituir quan aquest no és capaç de generar-la. La insulina no es pot administrar per via oral I, per tant, cal administrar-la per via subcutània, habitualment amb plomes precarregades.
Tot i que el tractament amb insulina en el cas de la diabetis tipus 1 és imprescindible, qualsevol persona amb diabetis mellitus tipus 2 en pot necessitar en algun moment de la seva malaltia.
El Servei d’Endocrinologia i Nutrició atén pacients amb malalties de les glàndules endocrines, que són les que secreten hormones a la circulació sanguínia, així com del metabolisme i de tots els aspectes relacionats amb l’estat nutricional en totes les etapes de la vida. Gràcies a la recerca translacional, duta a terme al nostre mateix campus hospitalari, podem aplicar la investigació bàsica a la prevenció i al tractament, i optimitzar així l’atenció dels pacients des del punt de vista preventiu, diagnòstic i terapèutic.
Al nostre servei tractem malalties com ara la diabetis, l’obesitat mòrbida o greu i les alteracions derivades de patologia benigna o maligna de glàndules endocrines (ex. hipòfisi, tiroide, paratiroide, adrenals, ovari/testicle). També diagnostiquem i tractem les complicacions cròniques de la diabetis, les dislipèmies i d’altres trastorns del metabolisme. Disposem de les següents Unitats Funcionals:
L’especialitat mèdica d'Endocrinologia i Nutrició inclou l’estudi i el tractament de les malalties de les glàndules endocrines, del metabolisme i tots els aspectes relacionats amb l’estat nutricional.
Itinerari formatiu d'Endocrinologia i nutrició
Inclou el coneixement bàsic i clínic de les tècniques diagnòstiques, les mesures dietètiques i terapèutiques i tots els aspectes de Medicina Preventiva relacionats amb aquests camps. A la Unitat Docent d’Endocrinologia i Nutrició també participen altres especialitats com ara Medicina Interna, Cardiologia, Nefrologia, Neurologia, Pediatria, Medicina Nuclear i les Unitats de Suport Nutricional i d’Urgències.
La diabetis és una malaltia crònica ocasionada per la dificultat que té l’organisme per fer servir el sucre. Apareix quan el pàncrees no pot produir insulina o bé el cos no en fa un bon ús. Això provoca que hi hagi uns nivells elevats de glucosa a la sang, que si duren molt temps causen danys a òrgans, teixits i extremitats.
Podem trobar dos tipus de diabetis: 1 i 2. La primera només es pot tractar amb insulina, mentre que la segona es pot prevenir fent esport, exercici o dieta.
Hi ha diversos tipus de diabetis, segons el dany que causa:
Els símptomes són diversos i, fins i tot, poden no aparèixer. Els més freqüents són:
En el cas de les diabetis de tipus 1 aquests símptomes es poden donar de manera brusca o progressiva, cosa que pot afectar de manera important l’estat general.
La prevalença de la diabetis en adults ha passat del 4,7 % el 1980 fins al 8,5 % el 2014. A més, es detecta que va en augment en els països amb ingressos mitjans i baixos.
Es pot detectar a través d’una anàlisi de sang feta en un laboratori i en el qual es mesuren els nivells de glucosa. Els casos de diabetis es confirmen quan en dues ocasions els nivells són iguals o superiors a 126 mg/dl. A més, es considera una glucosa anormal quan la xifra està entre els 110 i els 125 mg/dl.
En el cas de la diabetis de tipus 2 pot ser al cos durant molts anys sense que es detecti. Per això, es diagnostica quan apareix alguna complicació o arran d’una anàlisi de sang rutinària.
Hi ha diversos medicaments que actuen per abaixar els nivells de glucosa a la sang. En cada un dels tipus de diabetis, a més, es requereixen tractaments diferents.
En el cas de la diabetis de tipus 1 no es pot prevenir, però s’estan investigant els factors mediambientals que generen aquest procés que destrueix les cèl·lules productores d’insulina del pàncrees.
En canvi, en el cas de la diabetis tipus 2 pot ajudar a prevenir-la una dieta equilibrada i l’augment de l’activitat física. És a dir, cal evitar l’obesitat.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades