Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
L’objectiu de l’electrocardiograma és determinar qualsevol dany al cor i els efectes de medicacions i aparells sobre l’òrgan principal de l’aparell circulatori, a més de ser de gran utilitat per detectar i analitzar arrítmies cardíaques, episodis aguts de la malaltia coronària i l’infart de miocardi. També es pot usar en les exploracions preoperatòries, especialment en intervencions quirúrgiques de complexitat mitjana i alta, si existeixen factors de risc com ara cardiopaties isquèmiques, diabetis, ictus, insuficiència cardíaca o disfunció renal.
Per fer la prova, el professional sanitari connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’uns adhesius o ventoses anomenats “elèctrodes”, que es connecten a: turmells, canells i pit, a fi de recollir els impulsos elèctrics de diferents parts del cos.
Durant l’electrocardiograma, el pacient ha d’estar tombat, relaxat i sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i cames immòbils. De vegades, el metge per demanar als pacients que aguantin la respiració durant uns segons.
L’electrocardiògraf enregistra l’activitat elèctrica des de la superfície del cor, gràcies a uns elèctrodes que s’enganxen al cos. Aquest registre de l’activitat elèctrica queda dibuixat en un paper que ha d’interpretar un professional en funció dels símptomes i la història clínica dels pacients.
Es tracta d’una prova senzilla i ràpida que no produeix cap molèstia ni dolor. A més, no suposa cap risc per als pacients.
El virus respiratori sincicial (VRS) és el responsable del 75 % dels casos de bronquiolitis diagnosticats durant el període epidèmic, és a dir, d’octubre a abril. Els principals símptomes són la dificultat respiratòria i l’existència de sibilàncies audibles. Tot i que es tracta d’un virus altament contagiós, hi ha una sèrie de mesures preventives d’alta eficàcia.
La bronquiolitis aguda és una infecció del tracte respiratori inferior habitual en infants més petits de dos anys. Aquesta infecció, produïda pel VRS, es manifesta amb símptomes catarrals lleus o moderades, tot i que si no es tracta, pot anar progressant i provocar quadres greus de bronquiolitis o pneumònies.
Els símptomes de la bronquiolitis aguda poden variar segons l’edat del pacient:
La transmissió d’aquest virus es pot produir per dues vies:
Les mesures preventives per evitar la transmissió d’aquest virus són:
L’hospitalització és més habitual en els infants que pertanyen a grups d’alt risc:
En els casos anteriors s’aconsella administrar una profilaxi amb palivizumab, perquè està comprovat que redueix les hospitalitzacions per VRS.
Les cardiopaties congènites són malformacions estructurals i/o funcionals del cor presents en el moment de néixer i, en la gran majoria dels casos, se’n desconeixen les causes. Aquest tipus de cardiopaties són múltiples i variades, i els signes i símptomes són diversos: van des de les asimptomàtiques, i que no requereixen tractament específic, fins a les severes, i que necessiten cirurgia durant els primers dies de vida.
Què has de tenir en compte si tens cura d’un infant amb cardiopatia congènita?
Per a una millora de la qualitat de vida dels infants amb cardiopaties congènites es recomana seguir aquestes pautes i hàbits quotidians.
Es recomana consultar la pediatra quan es detecti en l’infant
El cor està format per quatre cavitats, dues aurícules i dos ventricles. Les aurícules estan separades entre si per un envà o septe interauricular i els ventricles, per un envà o septe interventricular. Entre l’aurícula i el ventricle hi ha una vàlvula anomenada “auriculoventricular”. A les aurícules hi arriben les venes i dels ventricles en surten les grans artèries. Entre el ventricle i la seva sortida arterial hi ha una vàlvula anomenada “semilunar”. El cor es divideix en cor dret i esquerre.
Per les venes caves a l’aurícula dreta li arriba la sang no oxigenada del cap i els braços (vena cava superior) i de l’abdomen i les cames (vena cava inferior). Aquesta sang passa al ventricle dret a través de la vàlvula tricúspide. El ventricle dret bomba aquesta sang, a través de la vàlvula pulmonar, cap als pulmons mitjançant les artèries pulmonars, que és on la sang s’oxigena.
Aquesta sang torna oxigenada per les venes pulmonars fins a l’aurícula esquerra. Des de l’aurícula esquerra es dirigeix al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral. El ventricle esquerre bomba la sang a l’aorta a través de la vàlvula aòrtica per distribuir-la per tots els òrgans i teixits del cos.
El cor està irrigat per les artèries coronàries, dreta i esquerra. Aquestes artèries coronàries es ramifiquen en diverses branques per portar sang oxigenada a tot el teixit cardíac.
El cor es contrau a causa d’un estímul elèctric desencadenat pel sistema de conducció. El sistema de conducció està format per una sèrie de cèl·lules que tenen la capacitat de crear aquest estímul i determinar la freqüència cardíaca. Aquest estímul s’inicia en el node sinusal que es troba a l’entrada de la vena cava superior, a l’aurícula dreta. Aquest estímul fa que es contregui l’aurícula. Posteriorment, aquest estímul es propaga al ventricle travessant una altra estructura anomenada “node auriculoventricular”. Aquest sistema de conducció és capaç d’augmentar el ritme de cor quan sigui necessari, com per exemple quan es fa exercici, es té febre, se senten emocions..., o disminuir-lo, quan s'adorm. Aquest sistema està regulat per l’acció de diverses hormones o com a resposta a estímuls nerviosos del plexe cardíac.
El cicle cardíac té dues fases: sístole i diàstole. En la sístole el cor es contreu per enviar la sang cap a les grans artèries i durant la diàstole es relaxa per omplir-se de sang per a l’ejecció posterior.
L’ablació cardíaca és un procediment que s’utilitza per solucionar les alteracions en el ritme cardíac. Després de la intervenció i un cop hagi rebut l’alta, el nen o la nena ha de continuar amb lescures.
Abans de marxar, l’equip mèdic i d’infermeria donarà a la família les pautes i recomanacions per al procés de recuperació.
Cal tenir en compte les recomanacions següents:
El nen o la nena es pot dutxar 24 hores després del procediment. Els banys d’immersió es poden fer a partir dels 7 o 10 dies, quan la zona de la punció estigui totalment curada.
Durant els 3 o 4 primers dies a casa, s’ha de netejar la ferida cada dia amb aigua i sabó i aplicar-hi una mica d’antisèptic. Es recomana la clorhexidina aquosa al 2 %. Després, cal tapar la zona amb un apòsit de tela.
El nen o la nena ha de reposar a casa durant 3 o 4 dies. No ha de fer exercicis bruscos, com pujar escales, ni estar a peu dret durant gaire estona. Un cop hagin passat aquests dies, pottornar a l’escola.
L’infant pot dur una vida normal, però sense fer esport fins al cap de dues setmanes del procediment. A l’estiu, es pot banyar a la platja o a la piscina quan hagin passat 10 dies de la intervenció.
El nen o la nena pot seguir la dieta habitual. Ha de ser completa i variada.
Els primers dies, s’han de controlar els aspectes següents:
Fer un seguiment del punt de punció. Si es posa vermell o supura, o si l’infant té febre, és necessari consultar-ho amb el centre sanitari de referència.
És normal que aparegui un petit hematoma a la zona de la punció. Si la massa és grossa, és un signe d’hemorràgia. Pot causar dolor i malestar a l’infant. En aquest cas, cal consultar també al metge o a la metgessa de referència.
A la zona de la punció, a l’esquena o a l’abdomenpot aparèixer dolor punxant, de poca intensitat i durada. Acostuma a disminuir amb el pas dels dies i es pot controlar amb analgèsics convencionals. És freqüent i no és un motiu de preocupació.
Si es tracta d’un dolor més intens i prolongat, cal consultar-ho amb l’equip mèdic per evitar possibles complicacions.
Si la temperatura del nen o la nena puja, cal consultar-ho amb el centre sanitari de referència.
Els dies següents de l’ablació, el nen o la nena pot sentir el batec del cor més fort. És normal i desapareix amb el pas dels dies.
Cal seguir el tractament prescrit i les recomanacions dels equips de cardiologia i d’infermeria.
Menudos corazones
La malaltia de Kawasaki és una afecció poc comuna que provoca inflamació dels vasos sanguinis. Habitualment es presenta en lactants i nens petits d'edat inferior a 5 anys.
El diagnòstic es basa en la clínica. El tractament consisteix en l'administració d'aspirina i de gammaglobulina intravenosa (IGIV). Per evitar possibles seqüeles cardíaques hem de fer un diagnòstic precoç i un tractament correcte.
La malaltia de Kawasaki és una vasculitis sistèmica que afecta els vasos sanguinis de petit i mitjà calibre, sent la seva principal complicació la formació d’aneurismes de les artèries coronàries. És un procés inflamatori agut i autolimitat.
La malaltia de Kawasaki és la primera causa de cardiopatia adquirida en nens de països desenvolupats. S'observa major incidència de la malaltia en els països asiàtics, però actualment té una distribució universal i està present en totes les races. Es presenta amb major freqüència en classe socioeconòmica mitjana i alta, i a les estacions climatològiques d'hivern i primavera.
El diagnòstic de la malaltia de Kawasaki requereix la presència de febre durant 5 dies conjuntament amb 4 criteris o bé la presència de febre conjuntament amb 3 criteris si no hi ha altra causa. Els criteris són: injecció conjuntival bilateral; alteració de les mucoses labials i/o faríngia o llengua "de gerd"; canvis a les mans i els peus; erupció cutània; gangli cervical de més d'1,5 cm.
No existeix cap prova de laboratori específica per fer el diagnòstic d'aquesta patologia. Ja que la malaltia de Kawasaki té símptomes inespecífics i comuns a altres patologies, s'ha de fer un diagnòstic diferencial amb el fi d'adequar correctament el tractament.
L'objectiu terapèutic és disminuir la inflamació de les artèries coronàries del miocardi, pal·liar la simptomatologia i prevenir la trombosi mitjançant la inhibició de l'agregació plaquetària. Les immunoglobulines intravenoses permeten curar la malaltia en la majoria dels casos i evitar el desenvolupament de seqüeles cardíaques. A més, es fa tractament amb àcid acetilsalicílic per la seva acció antitrombòtica.
El tractament amb gammaglobulina és eficaç en la reducció dels símptomes i el desenvolupament d'aneurisma coronària. És important començar l'administració d'aquest tractament entre el cinquè i el desè dia de la malaltia.
Les malalties minoritàries són les que afecten entre un 6% i un 10% de la població. Es calcula que al món n'hi ha més de 7.000 malalties diferents. La majoria d’elles tenen una base genètica, són malalties cròniques que afecten diversos òrgans i sistemes del nostre cos i poden afectar a les habilitats físiques, mentals o socials.
El diagnòstic pot ser difícil i els tractaments són, en molts casos amb medicaments orfes, l’accés als quals és restringit.
La complexitat de la majoria de malalties minoritàries fa que requereixin una atenció multidisciplinària amb professionals experts de diferents especialitats mèdiques, una gestió personalitzada en l'àmbit d'infermeria, suport psicològic i també de treball social, entre altres.
A Vall d’Hebron hi ha més de 200 professionals especialistes dedicats a l’atenció de més de 40.000 pacients amb malalties minoritàries. Som un dels hospitals de l'estat espanyol que tracta més patologies i un dels hospitals capdavanters d’Europa en aquest camp. A 2025, formem part de 20 xarxes europees de referència en malalties minoritàries (ERN), de 43 centres de referència espanyols (CSUR) i de les 12 xarxes d'expertesa del Departament de Salut (XUEC). Això converteix aquest hospital en un centre altament especialitzat per atendre aquest tipus de malalties davant de tot el procés de vida, des del naixement fins a l’edat adulta del pacient, a través d'un sistema en xarxa que permet compartir recursos i coneixements amb altres hospitals i centres del territori.
Els professionals de les diferents unitats i centres tenen com a objectiu millorar l’accés dels pacients a un diagnòstic, una informació i una atenció individualitzada així com donar suport a la recerca mitjançant:
La Comissió de Malalties minoritàries té com a objectius: establir a l’hospital un marc comú d’actuació de l’atenció a les MM, identificar i alinear les diferents iniciatives (assistencials, formatives i de recerca), desplegar les línies d’actuació prioritzades, monitorar i avaluar els resultats de l’atenció a les MM, per tal de proposar i implementar actuacions de millora.
La concentració de pacients amb malalties minoritàries permet augmentar-ne el coneixement i afavoreix la recerca. El nostre institut de Recerca (VHIR) és capdavanter tant en investigació bàsica com clínica. Més de 14 grups d’investigació bàsica és dedicant a l’estudi de malalties minoritàries per tal d'afavorir el diagnòstic i trobar noves aproximacions terapèutiques. Som el centre del territori espanyol amb el nombre més gran d'assaigs clínics en medicaments orfes, incloent-hi teràpies gèniques i disposem d’una unitat referent en el desenvolupament de teràpies avançades.
Per a més informació, podeu contactar amb l'equip de malalties minoritàries a través de la següent adreça de correu electrònic: minoritaries@vallhebron.cat
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades