Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Les malalties metabòliques hereditàries (MMH) són un grup de malalties genètiques de baixa prevalença. El defecte genètic provoca l'alteració d'una proteïna que participa en alguna de les vies del metabolisme i provoca un bloqueig en la via afectada. Com a conseqüència, es produeix una acumulació de substàncies que poden ser tòxiques per l'organisme així com la deficiència d’altres que són necessàries.
Les malalties metabòliques hereditàries (MMH) són malalties cròniques, multisistèmiques i progressives que es poden presentar a qualsevol edat de la vida i suposen uns reptes diagnòstics i terapèutics en la majoria de casos. La nostra unitat té el reconéixement de centre de referència estatal (CSUR) i europeu (ERN) per aquesta patologia i forma part del programa de cribratge neonatal ampliat a Catalunya. Som l'únic centre amb atenció integral des de l'edat pediàtrica fins a l'edat adulta a Catalunya amb especial expertesa en les malalties lisosomals.
Les MMH es diferencien entre:
L'afectació és multisistèmica i involucra diferents òrgans i sistemes amb expressió variable depenent de la malaltia i l'edat. Requereixen una atenció coordinada i un programa de transició a l'edat adulta.
Moltes d'elles es presenten en l'edat pediàtrica amb retard de creixement i retard en el desenvolupament psicomotor. Poden associar cardiopatia, afectació renal i episodis de descompensació en què presenten fallida hepàtica o renal i empitjorament neurològic. En el cas de les malalties de les organel·les els símptomes són crònics i afecten més als ossos i òrgans dels sentits. La presentació a l'adult és més freqüent que les del metabolisme intermediari.
El diagnòstic es fa per mitjà de:
Són malalties cròniques que han de ser tractades en centres d’expertesa amb equips multidisciplinaris per donar suport a tots els problemes.
En funció del tipus de malaltia poden requerir:
La prevenció passa per un bon assessorament genètic i reproductiu en cas d’antecedents familiars. El diagnòstic precoç d’algunes malalties per mitjà del programa de cribratge neonatal permet un tractament efectiu i una millora del pronòstic.
El terme “cor univentricular” engloba un ampli rang d’alteracions cardíaques que es caracteritzen perquè un sol ventricle suporta la circulació sistèmica i la pulmonar.
La presentació clínica i el posterior tractament venen determinats per la quantitat de flux que arriba als pulmons. En funció d’això, es poden separar dos grups:
L’ecocardiografia és l’eina més important per definir l’anatomia del cor i els grans vasos en els pacients amb ventricle únic.
La derivació cavopulmonar total o circulació de Fontan, s’aconsegueix amb una sèrie d’intervencions per etapes:
Un cop fet aquest tractament l’evolució és molt bona. La supervivència se situa en un 90% 10 anys després i en un 85% al cap de 15 anys.
En alguns casos es requereix un trasplantament cardíac a llarg termini per mala funció.
L’atrèsia pulmonar amb comunicació interventricular és una cardiopatia que es caracteritza per l’absència de connexió entre el ventricle dret i les artèries pulmonars.
És una cardiopatia congènita poc freqüent que es caracteritza per l’absència de connexió entre el ventricle dret i les artèries pulmonars. És una varietat extrema de la tetralogia de Fallot en què la sang que arriba als pulmons per oxigenar-se i ho fa sense passar pel cor.
La sang als pulmons pot arribar a través de les seves pròpies artèries pulmonars, que estaran desconnectades del cor, o a través de les artèries col·laterals, unes artèries que neixen de l’aorta toràcica i que irriguen directament el pulmó. Es tracta de vasos amb anatomia molt variable, que cal estudiar en cada infant.
Aquesta malaltia és molt heterogènia, pel que fa a la variabilitat que presenten les artèries pulmonars. Se’n poden diferenciar diversos grups:
El pronòstic d’aquesta malaltia depèn del creixement de les seves branques pulmonars per poder fer la correcció mitjançant cirurgia.
És una cardiopatia congènita poc freqüent, ja que correspon entre l’1 % i el 2 % de totes les cardiopaties congènites.
En la majoria de casos, el diagnòstic es realitza mitjançant l’estudi ecocardiogràfic fetal. En aquesta ecografia s’observa l’absència de connexió entre el cor i les artèries pulmonars, així com la presència de CIV. Per mitjà d’aquesta prova també es valoren la mida i la posició de les artèries pulmonars.
Quan el nadó neix, presenta una quantitat d’oxigen, que s’anomena “saturació”, a la sang inferior al que és habitual, 80-90 % tot i que és una quantitat suficient per al desenvolupament normal del nadó.
El trasplantament cardíac és la implantació d’un cor nou. Quan els òrgans que cal trasplantar són el cor i els pulmons se’n diu “cardiopulmonar”. Aquest procediment és necessari quan el pacient pateix una insuficiència cardíaca que limita la seva activitat diària i s’han exhaurit la resta d’alternatives de tractament per a la seva malaltia.
L’objectiu del trasplantament és implantar un cor procedent d’una altra persona (generalment d’un donant en mort cerebral) perquè supleixi les funcions del cor de la persona malalta. De vegades, la malaltia cardíaca ocasiona problemes pulmonars o a l’inrevés: la malaltia pulmonar ocasiona una malaltia cardíaca. En aquests casos és necessari implantar cor i pulmons, el que s’anomena “trasplantament cardiopulmonar”. Segons el tipus de malaltia, es trasplantaran un o tots dos òrgans, sempre amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici amb el menor risc.
Abans de la intervenció és necessari que un equip de professionals estudiï el pacient seguint un protocol clínic i quirúrgic amb la finalitat de tenir garanties d’èxit.
La intervenció es realitza sota anestèsia general. Durant el procés de trasplantament cardíac, s’extreu el cor malalt i en el seu lloc se n’implanta un de nou. En algunes ocasions és necessari trasplantar, també, els pulmons.
Per realitzar aquestes intervencions és necessari un equip multidisciplinari de professionals altament especialitzats i amb experiència, a més de la tecnologia més avançada i instal·lacions adients.
El postoperatori té lloc a la Unitat de Cures Intensives, on metges intensivistes, cirurgians cardíacs, cardiòlegs i pneumòlegs tenen cura del pacient fins que els pacients estiguin estables, que en una fase posterior es traslladaran a una planta d’hospitalització convencional.
Durant aquest procés, el metge indica el tractament immunosupressor personalitzar i el preventiu d’infeccions que el pacient ha de seguir amb les oportunes modificacions que, eventualment, es puguin produir al llarg del postoperatori.
El Servei de Cardiologia Pediàtrica té com a objectius l’assistència, la docència i la recerca en l’àmbit de les malalties del cor, congènites o adquirides, que tenen lloc des d’abans de néixer fins a l’edat adulta. Amb una trajectòria de més de 40 anys donant assistència als pacients, aquest Servei ha creat la Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult, per mantenir la continuïtat assistencial dels malalts amb cardiopatia congènita.
Al Servei de Cardiologia Pediàtrica ens ocupem de les malalties que afecten el cor des del període fetal. La cardiologia fetal es desenvolupa en col·laboració amb els Serveis d’Obstetrícia, Ginecologia i Neonatologia, els quals disposen de tots els recursos humans i tècnics necessaris per garantir una assistència de qualitat a les cardiopaties, congènites o no, detectades en el període fetal.
La Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia tracta els trastorns del ritme cardíac. S’encarrega del diagnòstic, el tractament, la recerca i la docència de totes les malalties relacionades amb les arrítmies. Aquestes poden ser lentes o ràpides. Les arrítmies lentes molts cops requereixen la col·locació d’un marcapassos. Les arrítmies ràpides poden provocar la pèrdua del coneixement del pacient i fins i tot una aturada cardíaca.
La Unitat d’Arrítmies treballa en col·laboració estreta amb la Unitat de Crítics Cardiològics, la Unitat de Cardiopaties Congènites de l'Adult, l’Àrea d’Hospitalització i la de Cirurgia Cardíaca. La Unitat d’Arrítmies es va crear el 1975. Des de llavors, s'ha ampliat i especialitzat en diferents camps.Els més importants són els següents:
Els metges residents de l’especialitat de cardiologia tenen l’oportunitat de treballar en un centre en què l’activitat assistencial és altament especialitzada, gràcies a una organització funcional i uns programes transversals que inclouen la cirurgia cardíaca i la cardiologia pediàtrica. Els especialistes que hi treballen tracten malalties diverses, com ara arrítmies, cardiopaties congènites, insuficiència cardíaca, síndrome coronària aguda i valvulopaties, entre altres.
Itinerari formatiu de Cardiologia
La Unitat Docent del Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron es divideix en nou unitats funcionals. Entre les quals, consultes ambulatòries, hospitalització convencional, hospital de dia, Unitat Coronària, Cures Intensives Coronàries, Semicrítics, Ecocardiografia i Imatge Cardíaca, Hemodinàmica i Angiocardiografia, Arrítmia, Cardiologia Nuclear i el Laboratori Experimental. Destaca, a més, la Unitat d’Epidemiologia Cardiovascular, l'única a l'Estat Espanyol integrada en un Servei de Cardiologia.
Treballem en àrees multidisciplinàries per tractar problemes clínics concrets, com ara les unitats de Síndrome de Marfan i Cardiopaties Congènites, totes dues referents a l’Estat. La nostra activitat, sempre orientada als pacients, pretén potenciar la consulta ambulatòria i la cardiologia general. Per aquest motiu, periòdicament fem sessions clinicoassistencials i científiques que involucren tots els professionals del servei.
Durant la formació, els residents adquireixen diferents graus d'habilitat de manera progressiva que van des de l’elaboració d’històries clíniques, a l’inici de la formació, fins a la implantació de desfibril·ladors automàtics en la fase final de la residència, per exemple.
Les guàrdies es realitzen des del primer any com a resident en Medicina Interna amb una guàrdia mensual a Cardiologia. En el segon i tercer any es fan guàrdies a Urgències de l'especialitat de cardiologia clínica. En el quart i cinquè any es fan guàrdies a la Unitat Coronària i Hemodinàmica.
Des del punt de vista formatiu, destaquen les sessions, seminaris i cursos i el foment de la participació dels residents en congressos, jornades, seminaris i cursos, nacionals i internacionals.
En acabar la residència de cardiologia, és possible fer formació en recerca, com a part del programa Riu Ortega de l'Institut de Salut Carlos III. A més, participem en els programes de formació del personal investigador de pregrau i postgrau del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d'Educació.
Entre les activitats investigadores, destaca la col·laboració amb l'Escola Internacional de Doctorat sobre repercussió miocàrdica, en cooperació amb la Universitat de Giessen (PROMISE), finançat per la DFG alemanya i BIOCAT.
És una cardiopatia que presenta una esquerda en la paret que separa les cavitats dreta i esquerra del cor i una malformació de la vàlvula mitral.
Els pacients amb canal auriculoventricular presenten una esquerda en la paret que separa les cavitats dreta i esquerra del cor i una malformació de la vàlvula mitral, que és la que regula el flux de sang de la cavitat esquerra del cor.
En el cas de canal auriculoventricular parcial pot veure’s afectada la part superior (auricular) o inferior (ventricular) de la paret. En cas de canal auriculoventricular complet l’esquerda afectaria tant la cavitat auricular com la ventricular de la paret.
Segons la mida de l’esquerda interauricular i del grau d'insuficiència mitral, aquesta cardiopatia pot presentar símptomes o no presentar-ne.
En el cas que n’apareguin, els més habituals són els associats a la insuficiència cardíaca:
Es du a terme mitjançant una ecocardiografia que identifica la presència del defecte i el grau d’insuficiència mitral.
Aquesta cardiopatia es corregeix amb cirurgia, en què es tancarà la comunicació interauricular amb un pegat i es repararà la vàlvula mitral mitjançant el tancament de l’esquerda. L’edat ideal per corregir la cadena AV parcial és entre l’any i els quatre anys de vida.
La gran majoria de pacients als quals se’ls corregeix un defecte d’aquest tipus arriben a una expectativa i qualitat de vida semblants a la de la població general. Els pacients als quals no se’ls corregeix, poden desenvolupar hipertensió pulmonar, una malaltia que disminueix dràsticament l’edat de supervivència a partir dels trenta i quaranta anys.
Hi ha un petit percentatge de pacients (< 10 %) en què la insuficiència mitral necessitarà més procediments al llarg de la seva vida.
El canal auriculoventricular complet és una cardiopatia congènita causada per una esquerda a la paret que separa les cavitats dreta i esquerra del cor.
És una cardiopatia congènita causada per una esquerda a la paret que separa les cavitats dreta i esquerra del cor. Aquesta comunicació afecta tant les aurícules (cavitats superiors) com els ventricles (cavitats inferiors).
La causa és un defecte en la formació dels coixinets endocàrdics, que són els encarregats de la creació i unió de les vàlvules auriculoventriculars amb els septes cardíacs, les parets que separen les dues cavitats.
Aquesta cardiopatia també es caracteritza per la presència d’una sola vàlvula auriculoventricular en el lloc de les dues vàlvules, tricúspide i mitral.
Els infants amb aquesta cardiopatia presenten els símptomes clàssics d’insuficiència o fallada cardíaca. Això inclou infeccions respiratòries freqüents, dificultat en l’alimentació i a guanyar pes.
Correspon al 4% de totes les cardiopaties i, aproximadament, la meitat dels defectes cardíacs que pateixen els infants amb síndrome de Down.
El diagnòstic es fa mitjançant ecocardiografia 2D.
Els nadons que pateixen aquesta cardiopatia se solen operar quan tenen uns sis mesos. La intervenció consisteix en el tancament de la comunicació o esquerda interventricular i interauricular mitjançant un pegat. També es reconstrueix la vàlvula auriculoventricular, per crear una vàlvula al costat dret i una altra a l’esquerre.
En els menors de sis mesos que es trobin molt simptomàtics, es pot realitzar prèviament una intervenció pal·liativa anomenada cerclatge pulmonar. En aquesta intervenció es realitza un estrenyiment de l’artèria pulmonar mitjançant una cinta per disminuir l’excés de flux pulmonar.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades