Canvis en la dieta 

• Es recomana una dieta variada rica en proteïnes, fibra i baixa en sal, i pobre en greixos i fregits. La dieta mediterrània és la més aconsellable, potenciant aliments frescs i de temporada.
• En pacients que presenten canvis en el gust o l’olfacte, o disminució de la gana, s’ha de mantenir un control per evitar una pèrdua excessiva de pes que pugui comportar desnutrició.
• En el cas de pèrdua de la sensibilitat tèrmica, en què no s’aprecia si el menjar crema, s’ha d’anar amb compte amb la temperatura dels aliments per evitar cremades.

Pacients amb disfàgia

• El menjar no ha de tenir grums ni estar massa calent. Per estimular la deglució es pot alternar menjar fred i calent (sense cremar).
• El pacient ha de tenir l’espatlla i el cap recte. A vegades, però, és convenient baixar la barbeta per facilitar la deglució.
• Per facilitar el beure es poden fer servir gots petits, evitant les palles i les ampolles petites.
• El menjar s’ha de donar en petites porcions pel costat sa i amb freqüència. Per assegurar que no hi ha restes a la boca, podeu esperar que tragui un o dos cops.
• Eviteu distraccions durant el menjar.
• En cas de tos, es poden utilitzar espessants químics (es compren a la farmàcia) o naturals (patata, farina o pa, entre d’altres).

En cas d’alimentació per sonda 

• Els aliments han d’estar finament triturats i barrejats amb aigua.
• El pacient ha d'estar assegut o semiassegut durant l’alimentació.
• Tot i que l’alimentació sigui per sonda, s'ha de mantenir una correcta higiene bucal.
• Quan s’interromp l’alimentació, és important passar una mica d’aigua per la sonda per evitar obstruccions i, posteriorment, mantenir el tap de la sonda tancat. En cas que es produeixi una obstrucció, podeu intentar desobstruir-la amb oli o un refresc de cola. En cas contrari, heu d’anar al centre de salut.
• Si la sonda és nasogàstrica cada dia s’han de netejar els orificis nasals i recolzar la sonda en un lloc diferent del nas per evitar que es formin ulceres.
• Si el pacient presenta una gastrostomia, s’ha de mantenir una higiene diària amb aigua i sabó de la pell al voltant de la sonda, de la mateixa sonda i de les connexions. També s’ha de canviar diàriament la subjecció de la sonda i tapar amb gases i esparadrap la zona.

Si el malalt pateix problemes de mobilitat

• Utilitzeu tasses amb dues nanses.
• Serviu el menjar en plats fons.
• Els coberts han de tenir mànecs gruixuts.
• Les estovalles han de ser antilliscants.

Si presenta dificultats d’eliminació intestinal

En cas de restrenyiment:

• Mantenir una dieta rica en fibra i, sempre que sigui possible, afavorir la mobilitat.
• Establir un horari fix per evacuar, preferentment al lavabo i evitant sistemes com la falca o els bolquers.
• Els laxants o ènemes només s’han de prendre sota prescripció mèdica.

En cas de diarrea:

• Seguir una dieta astringent i mantenir una correcta hidratació.
• Si persisteix més de dos dies, consultar amb el metge.

Si planteja incontinència urinària

• Observeu la quantitat i freqüència de les emissions d’orina (incontinència, infecció i retenció urinària).
• Cal que el pacient ingereixi un litre i mig de líquids al dia i se’n disminueixi la ingesta a partir de mitja tarda.
• Si el pacient té petites pèrdues d’orina, oferiu-li anar al bany amb freqüència fins que tingui un major control de l’esfínter.
• En cas d’incontinència, es pot fer servir bolquer o col·lector mantenint la pell neta i seca.

Quines són les causes principals del mal d’esquena o quins tipus de malalties són les més habituals?

La majoria dels mals d’esquena estan produïts per dolors musculars a causa d’una sobrecàrrega mecànica de la columna, per posicions mantingudes, esforços físics i mals gestos que provoquen una contractura muscular i dolor. Es produeix una alteració biomecànica de les petites parts articulars posteriors de les vèrtebres que causen irritació nerviosa amb contractura de la musculatura paravertebral del voltant. 

El que és més freqüent són les lumbàlgies mecàniques, en què es poden trobar contractures del múscul quadrat lumbar o del piramidal amb irradiació de dolor cap als glutis. 

Podem observar fenòmens de desgast, artrosi d’aquestes articulacions, protrusió dels discs o hèrnies discals que facin que aquestes contractures siguin més o menys freqüents. Tot seguit pel que fa a la freqüència tenim les cervicàlgies, que poden produir dolor cap a les espatlles o, fins i tot, cefalees tensionals; i que sí que estan més relacionades amb males posicions i contractures dels trapezis i esternoclidomastoidals.

Hi ha persones que tenen predisposició a tenir mal d’esquena?

Sí, i la majoria de les vegades és multifactorial, poden patir-lo persones:

• Amb una constitució anatòmica concreta de la columna.
• Amb molta lordosi cervical o lumbar.
• Amb una constitució muscular feble.
• Que fan feines mecàniques amb mala adaptació ergodinàmica.
• Que no practiquen exercici i porten una vida sedentària.
• Amb factors genètics hereditaris, etc.

A més del dolor lumbar i la cervicàlgia, hi ha altres malalties molt comunes que afecten l’esquena, com la ciàtica. Què és la ciàtica i com es manifesta?

La ciàtica és una irritació del nervi ciàtic que neix a la regió baixa lumbar, i irradia pel gluti i a la cara posterior de la cama. Aquesta irritació es pot deure a una hèrnia discal, una estenosi foraminal o una contractura del piramidal que dona una clínica semblant, una pseudociàtica.

Què és l’hèrnia discal i què la produeix? 

L’hèrnia es produeix per un trencament del disc intervertebral que provoca una extrusió (sortida) del seu contingut cap enfora, amb la qual cosa pot contactar amb l’arrel del nervi que passa pel seu costat i produir una irritació dolorosa que en recorre tot el trajecte. 

Patir contractures amb regularitat pot ser un indicatiu d’un problema d’esquena més greu?

No necessàriament. Depèn de moltes coses. Cal consultar-ho amb l’especialista per orientar el diagnòstic de les contractures.

Quan et fa mal l’esquena, és millor el repòs o l’exercici?

És millor combinar ambdues coses, però depèn. Mai no s’ha de practicar exercici si et provoca dolor mentre el fas o després de fer-lo. Fer exercicis d’estiraments, per exemple, pot relaxar i millorar el dolor. Tampoc no és beneficiós el repòs absolut al llit.

Són realment efectius els elements ortopèdics com faixes, correctors d’esquena… per al mal d’esquena?

Depèn del diagnòstic. No són aconsellables per norma, però sí que poden alleujar-lo durant un temps determinat al dia, depenent de l’activitat que es faci i la malaltia que es tingui. Sempre aconsellem que s’utilitzin sota prescripció del metge.

En quin moment es recomana prendre antiinflamatoris per combatre el mal d’esquena? Poden tenir efectes secundaris nocius per a la nostra salut?

Sempre els ha de prescriure el metge. El que és més recomanable és disminuir l’activitat habitual, reposar una mica, aplicar calor local suau 15 minuts com a màxim i prendre un analgèsic convencional. Si no es millora, es poden prendre antiinflamatoris si prèviament els ha recomanat un metge i han resultat efectius. 

Com podem alleujar el mal d’esquena mentre dormim? És cert que hi ha postures que alleugen el dolor i altres que l’afavoreixen?

És important el descans nocturn per millorar el mal d’esquena. Si el dolor interfereix en el son, ens aixequem pitjor, amb més contractures i dolor. Es desaconsellen les postures que provoquin dolor, com dormir de panxa enlaire o de bocaterrosa. Dormir de costat i com en posició fetal pot millorar el dolor. Es poden col·locar coixins entre les cames si estem de costat, o sota de la panxa si estem de bocaterrosa per intentar alleujar el dolor i poder descansar.

De quina manera pot influir el tipus de calçat que utilitzem en el mal d’esquena?

Pot augmentar el dolor si aquest calçat no és adequat. Es recomana calçat còmode amb el peu ben subjecte, amb 2 centímetres de sola i el taló amb forma de falca o topolino. Mai un calçat totalment pla.

A més de l’activitat física regular i la higiene postural, hi ha altres mesures de prevenció per al mal d’esquena?

El més important és mantenir un pes adequat a la talla, amb una bona alimentació, i tenir l’entorn laboral adaptat és una altra de les recomanacions.

Hi ha algun exercici concret que ajudi a prevenir el mal d’esquena?

Sí, hi ha exercicis específics. Normalment, els que reforcen els abdominals. És recomanable que siguin prescrits per un professional en el tema, ja que s’han d’adaptar a la morfologia de cada individu. Com a recomanacions generals es poden trobar exercicis, per exemple, en la pàgina web de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), dins l’apartat d’exercicis.

Quines són les vacunes que se subministren?

Amb data d'abril de 2021, a Europa hi ha 4 vacunes autoritzades per l'Agència Europea de Medicaments: Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen.

Quin és el mecanisme d'acció de les vacunes?

Les vacunes de Pfizer i de Moderna contenen ARN missatger, que és l'equivalent al llibre d'instruccions perquè sigui el nostre organisme qui fabriqui l'antigen (en aquest cas, una proteïna) que produeixi la resposta immunitària, el que ajuda a protegir-nos contra el virus. No s'injecten virus inactivats ni parts d'aquests virus.

A la vacuna d'AstraZeneca s'utilitza un virus afeblit (concretament, un el refredat comú dels ximpanzés modificat genèticament) que conté la informació per produir una proteïna de virus de la COVID-19, amb l'objectiu de crear immunitat.

I, en el cas de la vacuna Janssen s'usa un virus (de la família de l'adenovirus) que, igual que en el cas de la vacuna d'AstraZeneca, s'ha modificat perquè contingui el gen que produeix una proteïna de virus de la COVID-19. Així, el nostre cos crearà immunitat.

Totes les vacunes són fiables i segures?

Les vacunes contra la COVID-19 han estat aprovades per les agències reguladores i compleixen les 2 característiques principals que permeten la seva aplicació i distribució: seguretat i eficàcia.

S'han notificat molt pocs casos de trombosi en relació amb la vacuna d'AstraZeneca. Després d'avaluar-los, les autoritats sanitàries van concloure que el benefici que proporciona la vacuna supera els riscos.

Com i quan s'administra?

La vacuna s'administra amb una injecció al braç. Aquest procediment és semblant al d'altres vacunes, com la de la grip. Les dosis que s'ha d'administrar de cada vacuna són les següents:

• Pfizer: 21 dies entre la primera i la segona dosi.
• Moderna: 28 dies entre la primera i la segona dosi.
• AstraZeneca: entre 4 i 12 setmanes entre la primera i la segona dosi.
• Janssen: s'administra una única dosi.

Hi ha cap contraindicació per rebre la vacuna?

Les vacunes de Pfizer, Moderna i Janssen no estan indicades, de moment, en persones embarassades ni s'administren a menors de 18 anys.

D'altra banda, la vacuna d'AstraZeneca s'està administrant a persones d'un rang d'edat determinat, segons estipulen les autoritats sanitàries.

Com a responsables de la nostra salut, també es recomana comentar les malalties i al·lèrgies que patim a la persona encarregada de vacunar.
 

Em puc vacunar si tinc al·lèrgies?

Les vacunes estan contraindicades en persones que han mostrat una reacció al·lèrgica greu a una dosi anterior de la vacuna que s'administri o a algun dels seus components.

En moments crítics com l’actual, les persones poden patir situacions d’estrès i ansietat per culpa de la impotència i/o frustració causades pel context. Tot això pot alterar variables fisiològiques molt importants, com el descans i el son. Seguir un seguit de pautes i mesures cada dia pot ajudar a evitar-ho.

Com podem aplicar-ho a la situació actual generada per la COVID-19?

Dormir és essencial per a moltes de les funcions del nostre cos, tant físiques com mentals. Un  bon patró del son ajuda a afrontar millor els causants de l’estrès, redueix la possibilitat de patir problemes de son persistents i reforça el sistema immunitari, que és la base que té el nostre organisme per fer front a les malalties.

El son és un procés biològic complex, que ens ajuda a processar informació nova, mantenir-nos saludables i sentir-nos descansats i forts. Què significa, però, “dormir bé”?

• Dormir les hores pertinents per l’edat que tenim. 
• Aconseguir, durant el nostre descans, que tinguin lloc totes les fases del son.

Per tant, quan parlem de dormir bé ens referim a la quantitat d’hores, però també a la seva qualitat.

Consells per a un bon descans

• Establir rutines diàries.
• Establir un horari regular per anar a dormir i per despertar-se, adequat als horaris de dia i nit.
• Fer alguna mena d’activitat física moderada, adaptada a l’edat i a les condicions actuals.
• Evitar menjars abundants i feixuc durant el sopar.
• Si és possible, utilitzar el llit només per dormir.
• No consumir alcohol ni altres estimulants abans de dormir.
• Evitar l’ús de pantalles i dispositius digitals abans d’anar a dormir.
• Evitar les migdiades llargues durant el dia. El millor és que no superin els 30 minuts.
• Aprendre i practicar exercicis de relaxació per fer durant el dia i abans d’anar a dormir.

Per què és important mantenir-se actiu durant el confinament?

Establir una rutina d’exercici físic comporta beneficis tant a nivell físic com psicològic:

• Reducció del risc cardiovascular. Afavoreix la disminució de la tensió arterial, el colesterol i el risc de desenvolupar diabetis tipus 2, entre altres beneficis.
• Millora l’estat dels óssos, músculs i articulacions, i pot prevenir el risc d’osteoporosis.
• Afavoreix una millor condició física i, conseqüentment, una millor funcionalitat, que contribueix a disminuir el risc de caigudes.
• Millora l’estat anímic, sent una excel·lent estratègia en el maneig de l’estrès i que pot millorar la qualitat de la son.
• Promou una recuperació més primerenca en cas d’hospitalització prèvia.
• Ajuda a controlar el pes.

Quin tipus d’exercici físic pot realitzar-se per mantenir-se en forma a casa?

Segons les guies internacionals, en adults de 18 a 64 anys, es recomanen 150 minuts d’exercici moderat a vigorós, acumulats en una setmana en tandes d’almenys deu minuts. També és beneficiós afegir activitats d’enfortiment muscular dos o tres cops a la setmana.

En persones majors de 65 anys, a més, s’aconsella afegir exercicis de propiocepció i equilibri, que afavoreixen la prevenció de caigudes.

Guia d’exercicis per realitzar al domicili

El Servei de Medicina Física i Rehabilitació se suma a les iniciatives de #joemquedoacasa amb la proposta d’un programa orientatiu per prevenir el desacondicionament físic que pot suposar el confinament provocat pel coronavirus SARS-CoV-2- És important recordar que:  

• Els exercicis han d’adaptar-se a les condicions físiques de cada persona.
• Si un exercici genera molèsties o no es tolera, no s’ha de realitzar.

Aquesta proposta està contraindicada en persones amb seqüeles de lesions musculoesquelètiques recents, afeccions cardiopulmonars o altres patologies orgàniques greus.

El material necessari per desenvolupar el programa és:

• Estoreta o tovallola per al terra.
• Dues ampolles d’aigua plenes.
• Una cadira.

Gent gran i risc de contagi

Tot i que no està demostrada una relació directa entre gent gran i risc de contraure coronavirus SARS-CoV-2, les persones d’edat avançada que pateixen la infecció COVID-19 tenen més possibilitats de desenvolupar complicacions greus. Aquest fet està relacionat amb l’envelliment i les malalties cròniques que pateix amb freqüència aquest col·lectiu.

De fet, segons la Societat Europea de Medicina Geriàtrica, l’anàlisi de les dades actuals mostra que les taxes de mortalitat en pacients infectats majors de 80 anys estan al voltant d’un 15 %; mentre que aquesta xifra disminueix a menys del 0,5 % en persones de menys de 50 anys.

Mesures de prevenció

Les persones d’edat avançada, en particular aquelles més fràgils i amb patologies cròniques (malalties respiratòries, cardíaques, renals, o diabetis, entre d’altres), han de seguir unes mesures preventives estrictes per minimitzar el risc de contagi. A més dels principis habituals, es poden seguir altres pautes que permeten disminuir una possible infecció com ara:

• Confinament al domicili. La gent gran, especialment les persones de més de 80 anys, s’han de confinar als seus domicilis i eludir sortir al carrer, excepte per situacions d’emergència. Davant l’aparició de símptomes o altres problemes mèdics han de contactar amb el seu Centre d’Atenció Primària i seguir les pautes que els hi indiquin.
• Restricció de visites i contacte. Les visites a aquest col·lectiu s’han de reduir a les dels seus cuidadors o familiars que en tenen cura, que vetllen per cobrir les seves necessitats diàries. Han d’evitar contacte amb familiars i amics amb símptomes d’infecció respiratòria, així com amb nens i adolescents.
• Extremar les mesures higièniques. Tant la neteja del domicili com les mesures higièniques s’han de potenciar per evitar contagis o infeccions.
• Realitzar exercici físic. És important que continuïn, tot i estar al domicili, realitzant la mateixa o similar activitat física: poden passejar o fer una rutina d’estiraments senzills dins de casa per ajudar a la musculació a mantenir-se activa.

Pautes per a cuidadors i familiars

Les persones o familiars que cuiden i assisteixen a les persones d’edat avançada han de mantenir una visió integral de les necessitats d’aquest col·lectiu. Així mateix, en estar en permanent contacte físic i social amb les persones a càrrec seu, han de potenciar algunes de les mesures per evitar ser un vehicle de transmissió. Així, han de ser concisos en la higiene, especialment de les mans, utilitzant aigua i sabó o solucions antisèptiques i assecant-se amb tovalloletes d’un sol ús.

També és rellevant no descuidar la comunicació. Tot i el confinament al domicili i la restricció de visites a la gent gran, és important que no es perdi la socialització i que aquest col·lectiu es pugui sentir aïllat. Per aquest motiu, s’aconsella potenciar vies de comunicació no presencials, com ara el telèfon, la videoconferència, WhatsApp o les xarxes socials.

En cas que el cuidador presenti algun símptoma relacionat amb la COVID-19 (tos, febre o malestar general), s’aconsella delegar a un altre cuidador o familiar les seves funcions per evitar contagis i consultar amb l’especialista.

Les mesures de protecció per evitar el contagi de coronavirus SARS-CoV-2 són les mateixes que en qualsevol malaltia respiratòria:

• Rentar-se les mans freqüentment. És necessari mantenir una higiene correcta de les mans, netejant-les amb aigua i sabó o bé amb unes solucions alcohòliques 70%. Especialment, si s’ha estat en contacte amb persones que pateixen aquesta malaltia o bé el seu entorn. D’aquesta manera, eliminem el virus de l’extremitat.
• Tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar. És important adoptar mesures d’higiene respiratòria. És a dir, en tossir o esternudar, cal tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o bé amb la cara interna del colze. Immediatament després, s’han de rentar les mans seguint les instruccions de l’apartat anterior. Així s’evita la propagació de gèrmens i virus, i contaminar els objectes que toqui o les persones que tingui al seu voltant.
• Evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca. El contagi del coronavirus SARS-CoV-2 es produeix quan les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona contagiada són exhalades per una persona sana o bé quan aquestes cauen en un objecte o superfície que posteriorment toca la persona i després, sense desinfectar-se les mans, es toca els ulls, el nas o la boca. Per això és important tocar-se aquestes zones després d’una correcta higiene de mans.
• És essencial evitar el contacte proper amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions. S’ha de mantenir una distància de dos metres i no compartir pertinences personals.
• És indispensable no compartir estris com coberts, gots o tovallons; menjar o altres objectes sense netejar-los correctament.
• En cas de tenir símptomes de malestar general, tos, febre i dificultat per respirar, truca al 061 i segueix les seves instruccions.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat el coronavirus SARS-CoV-2 com una crisi internacional de salut pública, per tant, és aconsellable evitar viatges que no siguin estrictament necessaris a les zones afectades pel coronavirus SARS-CoV-2. 

Per una banda, en cas de tenir un viatge ineludible a una d’aquestes zones, és recomanable seguir les mesures generals anteriorment indicades per disminuir el risc d’infecció i, a més:

• No apropar-se a animals vius o morts domèstics o salvatges i les seves secrecions o excrements en mercats o granges.
• No consumir productes d’origen animal (carn o aliments poc cuinats o crus).
• En cas de persones d’edat avançada o amb problemes de salut, que poden estar en risc de contraure una malaltia greu, han d’avaluar el viatge conjuntament amb un professional sanitari en un centre de vacunació internacional.

D’altra banda, si es tracta d’una persona que ha tornat d’una zona afectada, ha de seguir les següents recomanacions:

• Si la persona es troba bé, pot continuar amb la seva vida social, laboral i educativa; però ha de vigilar el seu estat de salut durant els 14 dies següents a la seva arribada. En cas de presentar malestar general, tos, febre o sensació de falta d’aire, cal trucar al 061 i seguir les indicacions. Recorda informar no només dels símptomes que tens, sinó també la zona que has visitat.
• Si, en tornar del viatge, la persona té els símptomes anteriorment indicats, ha de trucar al 061 per valorar com actuar i les indicacions a seguir.

Els símptomes

La diarrea del viatger es manifesta amb excrements líquids abundants i molt freqüents, de vegades acompanyats de sang i moc.

Així mateix, es presenta gairebé sempre dolor abdominal amb nàusees, vòmits i moltes vegades febre alta.

A qui afecta?

La diarrea del viatger pot afectar qualsevol persona, sobretot si viatja a països amb un grau de desenvolupament baix.

És més freqüent en la població de viatgers joves (20-35 anys) i en viatges prolongats es produeix preferentment durant les primeres setmanes.

El diagnòstic

En la major part de casos, ja que la diarrea del viatger és autolimitada, no es fan mesures diagnòstiques específiques, sinó que es tracten els símptomes, sobretot amb solucions de rehidratació oral per evitar la deshidratació.

El diagnòstic per cultiu de les femtes es reserva per als casos en què els símptomes duren més d’una setmana, per tal de buscar paràsits, virus o bacteris causals.

Generalment, els casos de diarrea del viatger es donen en viatges en els quals l’assistència sanitària és deficient i convé començar la rehidratació oral com més aviat millor.

El tractament habitual

El tractament de la diarrea del viatger està basat a prolongar un grau d’hidratació adequat que permeti mantenir les quantitats d’aigua, sals minerals i glucosa que el nostre organisme necessita, i que s’alteren per la presència de diarrea i vòmits.

Les solucions de rehidratació oral, en forma líquida o en sobres que es dissolen en aigua neta, són ideals per a aquest propòsit. Les begudes carbòniques desgasades poden ser una solució temporal si no es disposa de rehidratació oral.

Si els símptomes duren més de quatre dies o són severs, és necessari visitar un metge, encara que sigui en una zona amb assistència sanitària deficient.

L’ús d’antibiòtics en aquest context no ha demostrat cap avantatge i no es pot aconsellar.

Així mateix, l’ús d’antidiarreics és discutible, perquè pot impedir el buidatge de la diarrea que cal per reiniciar el restabliment.

No es pot aconsellar en tots els casos.

Les proves més habituals

No es practiquen proves específiques, almenys inicialment.

El tractament precoç de la diarrea amb solució de rehidratació oral és fonamental com s’ha indicat.

Prevenció

La prevenció és bàsica per evitar la diarrea del viatger i la prevenció total no és possible en cap cas.

L’aigua per beure o rentar-se les dents ha de ser embotellada o desinfectada amb pastilles específiques per a això.

Només s’han de consumir aliments cuinats i no menjar res cru.

Cal evitar sobretot les amanides.

La fruita només es pot menjar després de rentar-la amb aigua neta i pelar-la amb un ganivet que també ha d’estar net.

Què has de tenir en compte si tu o alguna persona del teu entorn proper té previst fer un viatge internacional?

L’Organització Mundial de la Salut té com a objectiu la prevenció de la propagació internacional de les malalties infeccioses. Per aquesta raó es difonen recomanacions per contribuir a prevenir aquestes malalties i per suggerir les vacunes necessàries en funció de les característiques del viatge. És important tenir en compte que la majoria d’aquestes malalties són evitables.

A l’hora de planificar el viatge es recomana tenir en compte una sèrie de riscos, per gaudir del viatge amb plena salut i prevenir qualsevol infecció. Cal tenir en compte:

• Qui farà el viatge: l’edat, el gènere, si s’està embarassada, si es pateixen malalties agudes o cròniques, immunodepressions com la infecció pel VIH, al·lèrgies i quina n’és la medicació habitual.
• On es farà el viatge i quin itinerari se seguirà: país, zona i ruta.
• Quan s’iniciarà i en quina època de l’any.
• Quin és el motiu pel qual es viatja: laboral, turisme, aventura, etc.
• Com és el viatge: lliure o organitzat.

Un cop s’ha valorat el punt anterior es recomana establir una sèrie de mesures preventives, recollides en les tres etapes següents:

1a etapa: abans del viatge

• S’ha de planificar del viatge a zones tropicals/subtropicals amb prou temps d’antelació.
• Sempre que sigui possible, cal considerar els aspectes mèdics i/o altres aspectes relacionats amb el viatge.
• Cal preparar una farmaciola bàsica (analgèsics, desinfectant, antidiarreic).
• En cas que es pateixi una malaltia crònica és important portar suficient medicació i disposar d’un informe mèdic.
• Cal contractar una assegurança mèdica de viatge.

2a etapa: durant el viatge

1. Cal tenir en compte l’estat dels aliments i les begudes, així com prendre certes mesures d’higiene i de seguretat, com ara:

• Cal rentar-se les mans freqüentment abans dels àpats o quan es va al lavabo.
• S’ha de consumir, preferentment, aigua embotellada: les begudes calentes i els refrescos envasats són més segurs.
• No s’han de prendre glaçons d’origen desconegut.
• S’ha de prendre llet envasada i derivats degudament higienitzats.
• Cal tenir precaució amb les pastes, els dolços i els gelats.
• S’ha d’evitar el consum de marisc i peix cru. Cal tenir en compte que el consum de peix cuinat, en algunes regions, també es considera un risc.
• Els menjars han d’estar prou cuinats i s’han de servir calents.
• S’ha de vigilar amb les salses i els preparats que continguin ou cru.
• La fruita s’hauria de pelar personalment i les verdures s’han de consumir cuites.
• Es recomana evitar el consum dels aliments de venda ambulant.

2. S’han de tenir presents els factors climatològics i físics: 

• L’exposició al sol en alguns països tropicals pot provocar insolació, per això es recomana utilitzar filtres de protecció solar (cremes solars, gorres, ulleres amb protecció UV, etc.).
• L’exposició a elevades temperatures i la humitat pot provocar deshidratació. Per aquest motiu es recomana beure aigua en abundància.
• L’estada en zones de gran altitud pot ser perillosa per a persones amb afectacions cardíaca i pulmonar. També cal tenir en compte que s’ha de fer un ascens progressiu per a una millor aclimatació.
• Els banys en rius i llacs poden predisposar a patir malalties parasitàries.
• Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mort en els països de baixa renda per càpita. Cal, per tant, extremar tant com es pugui les mesures de precaució.

3. Es recomana considerar la presència d’insectes i altres animals (s’han d’adoptar mesures de protecció o de barrera):

• En estades a l’exterior, al vespre i a la matinada es recomana l’ús de roba de màniga llarga, colors clars i reduir l’ús de perfums per evitar, tant com es pugui, atraure els mosquits. En les parts del cos desprotegides s’han de fer servir repel·lents d’insectes que continguin DEET (N,N-Dietil-m-toluamida) cada 6 h o amb freqüència.
• En estades a l’interior és convenient fer servir esprais i serpentines antimosquits i vaporitzadors que continguin piretrines. Es recomana fer ús d’habitacions que tinguin protecció de teles metàl·liques a les portes i finestres així com de mosquiteres al voltant del llit. Sempre que sigui possible, es recomana l’allotjament en habitacions que disposin d’aire condicionat.
• S’ha d’evitar el contacte amb qualsevol mena d’animals, ja que podrien estar exempts de controls sanitaris. Per això es recomana dur calçat tancat enfront del possible risc de mossegades (com per exemple de serps o animals semblants).

4. Cal tenir en compte el trastorn d’horari (“jet lag”)

• El trastorn d’horari consisteix en un seguit de símptomes físics i psíquics associats als canvis d’horari.
• Els símptomes que poden aparèixer són: l’insomni, la irritabilitat, la pèrdua de gana i l’esgotament. Aquest factor incideix tant en l’anada com en la tornada del viatge.

5. No s’ha d’oblidar la prevenció de les malalties de transmissió sexual

• El mitjà més eficaç per evitar qualsevol malaltia de transmissió sexual és el preservatiu.

6. És important respectar la cultura i els costums dels països que es visitaran

3a etapa: després del viatge

En cas que la persona que ha viatjat presenti algun problema de salut després d’haver tornat del viatge o durant el viatge, és aconsellable que rebi una valoració mèdica (al CAP o a un centre especialitzat del viatger).

Així mateix, es recomana passar una avaluació mèdica al cap de tres mesos d’haver dut a terme algun viatge, ja que hi ha malalties que no es manifesten immediatament. També s’haurà d’informar el personal sanitari que s’ha fet un viatge en una zona tropical fins 12 mesos després d’haver-lo fet.

Recomanacions bàsiques

No deixar que els nens siguin a la cuina mentre es cuina.

Els estris més relacionats amb els accidents domèstics:

A la cuina:

• Paella – oli calent o flama produïda per l’oli
• Cassons i olles de pressió – líquids calents
• Gots, tasses i plats – per vessament de líquids
• Microones – per líquids o cera de depilar
• Porta del forn – per contacte, en especial els nens

Al bany:

• Desembussadors – àcid sulfúric i la sosa càustica barrejada o combinats amb lleixiu són altament perillosos, tant per inhalació de la mescla com per contacte en explotar.
• Aigua calenta de l’aixeta: regular les calderes per impedir que l’aigua cremi.

Resta de la casa:

Corrent elèctric, endolls, allargador elèctric, planxa de la roba per contacte o vapor.

Altres lesions més comunes

• Tub d’escapament de moto
• Atenció especial amb l’ús de petards, especialment els nens
• L’alcohol de cremar o gasolina a les barbacoes.
• Colònies o esprais a prop de fonts de calor (espelmes)

Què fer quan ens cremem amb qualsevol d’aquests mecanismes:

• És molt important allunyar-se de la font d’agressió: flama, aigua calenta, electricitat, sòlid calent, vapor, etc.
• Refredar la zona afectada, d’aquesta manera frenarem la calor de la pell i dels teixits corporals i tallarem l’avanç en profunditat de la lesió. Això també és vàlid en cremades per àcids, ja que així diluirem el producte i la impregnació dels teixits. Per fer-ho utilitzarem aigua freda durant 10 o 15 minuts en funció de l’agent que causi la lesió.
• Una vegada refredada la zona, pot quedar un eritema (vermellor de la pell) amb més o menys dolor o molèstia (aigua calenta, flama superficial, cremades solars).
• Es pot calmar amb aigua o draps freds i també aplicant-hi cremes hidratants.

I sobretot, en cas de ser molt doloroses cal anar al centre de salut.

Si apareixen butllofes, hi ha pèrdua de pell o plaques de color blanc o nacrat després de refredar, has de mantenir la zona afectada tapada amb gasa, tovallola, llençol, etc.

Si hi ha dolor es pot aplicar aigua freda sobre aquesta cobertura.

Si les lesions són de poca extensió cal anar en primera instància al centre de salut. En cas de lesions més extenses s’ha d’anar a urgències d’un hospital o trucar a emergències 112.

Si la cremada és a la cara, el coll, les mans, en articulacions majors, engonals o perineu, hauran de ser valorades per l’especialista.

Cal tenir molta cura amb els nens i la gent gran, ja que poden requerir una atenció especial de les lesions.