Què has de tenir en compte si tens la malaltia de Crohn o tens cura d’algú que la pateix?

Les persones que tenen Crohn han de menjar de forma variada i equilibrada, amb l’aportació d’energia i tots els nutrients adequats a les necessitats de cada persona segons l’edat, el sexe, la constitució i l’activitat física que es du a terme.

L’alimentació equilibrada ha de basar-se en tres normes:

• La ració alimentària ha d’aportar diàriament la quantitat d’energia necessària per al bon funcionament de l’organisme.
• Cada àpat ha d’aportar els nutrients energètics i no energètics que permetin cobrir adequadament la funció de nutrició.
• Les aportacions nutricionals s’han de rebre en proporcions adequades.

A partir d’aquestes bases, la Generalitat de Catalunya va publicar la piràmide d’alimentació saludable revisada, basada en la dieta mediterrània.

La dieta mediterrània és un model d’alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l’olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer a la taula amb l’equilibri nutricional i cultural.

Als pacients que es troben en l’inici d’un brot i, mentre aquest es mantingui, se’ls recomana que segueixin una dieta baixa en residus. Una dieta d’aquest tipus evita que la situació d’inflamació que està patint l’intestí dels pacients empitjori. És necessari, doncs, personalitzar les dietes, segons la localització, l’extensió i el tipus de lesions que presenten els pacients.

Què és la menopausa 

La menopausa és:

• El cessament definitiu de la funció ovàrica, és a dir, un dèficit sobtat d’estrògens.
• Una etapa més en la vida de qualsevol dona.
• L’origen de certs canvis i d’alguns trastorns.
• Les dones informades i amb hàbits saludables gaudiran d’una millor qualitat de vida durant aquesta etapa.
• La menopausa no és:
• Una malaltia.
• No significa vellesa, ni pèrdua de feminitat.
• No totes les dones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Un 15 % de les dones no pateix cap molèstia.

Com, quan i per què es produeix la menopausa?

La menopausa és el final de l’etapa fèrtil, la conseqüència de l’envelliment natural dels ovaris i del cessament de la seva funció reproductora i hormonal. En aquest procés de pèrdua de la fertilitat es produeixen alguns trastorns hormonals que afecten el funcionament del cos. 

A més de la menopausa natural, que acabem de descriure, també es pot donar la menopausa induïda, causada per l’extirpació dels ovaris, per un tractament de quimioteràpia o radioteràpia, malalties autoimmunes o bé per un funcionament anormal dels ovaris.

La menopausa es considera precoç si es produeix abans dels 40 anys, i tardana si es produeix després dels 57 anys. 

Símptomes a curt termini

La manca d’estrògens a curt termini pot provocar:

1. Sufocacions i suors: la manca d’estrògens fa que la temperatura corporal augmenti quasi 1 grau. Generalment, la sufocació, també anomenada fogot, s’inicia al tòrax, puja fins al cap i es distribueix per tot el cos. Quan ja s’ha produït, el cos inicia una tornada a la normalitat i per fer-ho es produeix la suor, que és un mecanisme per disminuir la temperatura del cos. Les suors poden ser tant o més molestes que les sufocacions. Entre un 60 % i un 80 % de les dones les pateixen. 
2. La freqüència de les sufocacions pot anar des d’un cop al dia fins a una cada mitja hora. Normalment, es tracta d’episodis nocturns. La seva durada sol ser d’entre 3 i 6 minuts. Aquesta situació es manté entre sis mesos i dos o tres anys de mitjana. Entre un 15 % i un 20 % d’aquestes dones, però, les tenen tota la vida.
3. Vertigen: identificat com a mareigs i sensació d’inestabilitat.
4. Parestèsia: és una sensació de formigueig i adormiment de les extremitats. 
5. Símptomes psicològics: se solen associar a les sufocacions o fogots. Les alteracions que es produeixen en la dona durant el climateri –que comprèn els períodes de premenopausa i menopausa i té una durada d’entre 5 i 15 anys– són conseqüència, d’una banda, de canvis endocrins i metabòlics, i de l’altra, de les característiques psicològiques personals i de factors socials. Els símptomes són:

• Nerviosisme
• Ansietat
• Tendència a la depressió
• Disminució de la capacitat de concentració

Símptomes a mitjà termini 

Es produeixen entre els 5 i 10 anys d’iniciar-se la menopausa. 

1. Alteracions urinàries o síndrome urogenital 

• Atròfia urogenital: la manca d’estrògens produeix una disminució de la lubrificació de la vagina i la disminució dels plecs vaginals per la pèrdua de col·lagen.
• Incontinència urinària: és un trastorn que sol afectar les dones postmenopàusiques, però no sempre està lligat al dèficit d’estrògens. Constitueix un problema higiènic, social i psicològic.

Els símptomes són: 

• Incontinència urinària
• Urgència miccional 
• Incontinència mixta (combinació de les dues anteriors).
• Infeccions d’orina

En l’actualitat el tractament de base és la fisioteràpia, basada a millorar la musculatura del sòl pelvià. El tractament amb estrògens locals millora el trofisme de les mucoses i pot ajudar a disminuir i millorar la simptomatologia.

2. Alteracions a la pell

La pell també pateix alteracions causades pel dèficit d’estrògens, al qual s’afegeixen altres factors propis de l’edat o externs, com ara l’exposició solar.
El pas del temps provoca una disminució del col·lagen i del gruix de la pell i això provoca laxitud, arrugues i pèrdua d’elasticitat i sensibilitat.

3. La sexualitat durant la menopausa

L’arribada de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. La percepció contrària és equivocada i depèn més de factors socioculturals que dels pròpiament hormonals. 

Comporta certs canvis i pot provocar alguns trastorns, però no vol dir pèrdua de feminitat:

• La disminució de la lubricació de vegades pot provocar molèsties durant el coit.
• L’excitació sexual pot ser més lenta i menys intensa.
• Ingerir fàrmacs, i també patir algunes malalties cròniques, pot reduir l’impuls sexual.
• Determinat tipus d’intervencions quirúrgiques i els tractaments associats a aquestes poden fer pensar a les dones que han perdut el seu atractiu.
• Els trastorns psicològics propis de la menopausa també afecten la resposta sexual.
• Els actuals cànons de bellesa són una pressió per a les dones menopàusiques. Davant l’augment de l’esperança de vida a la nostra societat, les dones menopàusiques tenen un terç de la seva vida al davant. Un repte que cal afrontar i un mite que s’ha de trencar.

Símptomes a llarg termini  

Es produeixen a partir dels 10 anys d’iniciar-se la menopausa.

La manca d’estrògens a llarg termini pot provocar:

Osteoporosi

• És una pèrdua progressiva de calci als ossos. Els estrògens contribueixen a la regeneració dels ossos. La manca d’estrògens fa que els ossos no es regenerin correctament i el resultat és que durant els primers anys les dones poden perdre entre un 2 % i un 3 % anual, és a dir, en 10 anys es pot arribar a perdre un 25 % de la massa òssia total.
• Afecta més del 40 % de les dones menopàusiques i comporta un risc augmentat de patir fractures.

Malalties cardiovasculars

Durant l’etapa reproductiva, les dones viuen més protegides que els homes davant les malalties cardiovasculars gràcies a l’acció dels estrògens sobre el cor.

• La manca d’estrògens pot comportar un augment del risc de patir malalties cardiovasculars.
• El seu dèficit incrementa la possibilitat de trombosis coronàries a causa del canvi en el metabolisme lipídic, que afecta la coagulació i la fibrinòlisi.
• També afecta el canvi de pes que les dones experimenten durant aquesta fase hormonal, ja que una part important de greix s’acumula a la zona abdominal.

Amb la manca d’estrògens durant la menopausa, les dones s’incorporen al grup de risc de les malalties cardiovasculars. Els factors de risc de malaltia cardiovascular identificats en les dones són:

• Edat: més de 55 anys
• Antecedents familiars
• Obesitat
• Tabaquisme
• Diabetis
• Hipertensió
• Hipercolesterolèmia
• Estrès
• Hipoestrogenisme

El diagnòstic

La menopausa per definició és un any sense regla. A part d’això, el diagnòstic serà clínic per tota la simptomatologia que ja s’ha explicat en l’apartat anterior i també per les troballes a les anàlisis generals amb un augment de les xifres del colesterol, però el més important és l’apartat hormonal, amb un augment important de les gonadotrofines i en especial l'FSH (fol·licle estimulant) superior a 40 Ui/l i a un dèficit d'estrògens amb valors <18 pg/ml.

Prevenir per cuidar-se durant la menopausa 

Durant la menopausa, haurem de reforçar els hàbits saludables.

• Dieta correcta: variada, rica en calci i equilibrada en proteïnes, sodi, fòsfor… que limiti el consum de cafè, alcohol, greixos i hidrats de carboni.
• Prendre el sol uns 15 minuts al dia: els raigs ultraviolats transformen el dihidrocolesterol en vitamina D, que afavoreix l’absorció a l’intestí del calci ingerit en la dieta.
• Exercici físic moderat: la inactivitat física redueix la formació de massa òssia. Si les dones practiquen algun exercici adequat per a la seva edat i el seu estat general, aconseguiran un equilibri millor entre formació i resorció òssies.
• Suprimir el tabac: el tabac contribueix a la pèrdua de massa òssia. 

Tipus de tractaments

La menopausa NO s’ha de tractar, però SÍ que hi ha tractaments per a reduir-ne alguns símptomes i millorar la qualitat de vida de les dones afectades.

Els fitoestrògens:

• Què són? Són derivats de plantes biològicament actives, estan en molts aliments, com ara els llegums, les hortalisses i els cereals, i inclouen diferents derivats químics (lignans, isoflavones i cumestans).
• Quins beneficis aporten? Ajuden a pal·liar els símptomes climatèrics i, entre aquests, la pèrdua de massa òssia. Tenen importants efectes antioxidants, antivírics i antiinflamatoris. Les dietes no solen contenir prou quantitat de fitoestrògens, de manera que s’han d’administrar en suplements.

Tractament hormonal:

El dèficit d’estrògens és la causa de les alteracions que algunes dones pateixen. El tractament hormonal (TH) consisteix a subministrar-los un suplement d’aquestes hormones. Amb el TH es recuperen els nivells mínims hormonals que permeten conservar, en el grup de dones amb símptomes severs, una bona qualitat de vida. 

El consens mèdic també alerta d’alguns riscos:

• No totes les dones poden rebre tractaments de TH.
• La prescripció de la dosi ha de ser la menor possible.
• La durada del tractament ha de ser limitada i mai superior a 5 anys (llevat dels casos de menopausa precoç), ja que pot augmentar el risc relatiu de patir càncer de mama.

Escolta el podcast

Canvis en la dieta 

• Es recomana una dieta variada rica en proteïnes, fibra i baixa en sal, i pobre en greixos i fregits. La dieta mediterrània és la més aconsellable, potenciant aliments frescs i de temporada.
• En pacients que presenten canvis en el gust o l’olfacte, o disminució de la gana, s’ha de mantenir un control per evitar una pèrdua excessiva de pes que pugui comportar desnutrició.
• En el cas de pèrdua de la sensibilitat tèrmica, en què no s’aprecia si el menjar crema, s’ha d’anar amb compte amb la temperatura dels aliments per evitar cremades.

Pacients amb disfàgia

• El menjar no ha de tenir grums ni estar massa calent. Per estimular la deglució es pot alternar menjar fred i calent (sense cremar).
• El pacient ha de tenir l’espatlla i el cap recte. A vegades, però, és convenient baixar la barbeta per facilitar la deglució.
• Per facilitar el beure es poden fer servir gots petits, evitant les palles i les ampolles petites.
• El menjar s’ha de donar en petites porcions pel costat sa i amb freqüència. Per assegurar que no hi ha restes a la boca, podeu esperar que tragui un o dos cops.
• Eviteu distraccions durant el menjar.
• En cas de tos, es poden utilitzar espessants químics (es compren a la farmàcia) o naturals (patata, farina o pa, entre d’altres).

En cas d’alimentació per sonda 

• Els aliments han d’estar finament triturats i barrejats amb aigua.
• El pacient ha d'estar assegut o semiassegut durant l’alimentació.
• Tot i que l’alimentació sigui per sonda, s'ha de mantenir una correcta higiene bucal.
• Quan s’interromp l’alimentació, és important passar una mica d’aigua per la sonda per evitar obstruccions i, posteriorment, mantenir el tap de la sonda tancat. En cas que es produeixi una obstrucció, podeu intentar desobstruir-la amb oli o un refresc de cola. En cas contrari, heu d’anar al centre de salut.
• Si la sonda és nasogàstrica cada dia s’han de netejar els orificis nasals i recolzar la sonda en un lloc diferent del nas per evitar que es formin ulceres.
• Si el pacient presenta una gastrostomia, s’ha de mantenir una higiene diària amb aigua i sabó de la pell al voltant de la sonda, de la mateixa sonda i de les connexions. També s’ha de canviar diàriament la subjecció de la sonda i tapar amb gases i esparadrap la zona.

Si el malalt pateix problemes de mobilitat

• Utilitzeu tasses amb dues nanses.
• Serviu el menjar en plats fons.
• Els coberts han de tenir mànecs gruixuts.
• Les estovalles han de ser antilliscants.

Si presenta dificultats d’eliminació intestinal

En cas de restrenyiment:

• Mantenir una dieta rica en fibra i, sempre que sigui possible, afavorir la mobilitat.
• Establir un horari fix per evacuar, preferentment al lavabo i evitant sistemes com la falca o els bolquers.
• Els laxants o ènemes només s’han de prendre sota prescripció mèdica.

En cas de diarrea:

• Seguir una dieta astringent i mantenir una correcta hidratació.
• Si persisteix més de dos dies, consultar amb el metge.

Si planteja incontinència urinària

• Observeu la quantitat i freqüència de les emissions d’orina (incontinència, infecció i retenció urinària).
• Cal que el pacient ingereixi un litre i mig de líquids al dia i se’n disminueixi la ingesta a partir de mitja tarda.
• Si el pacient té petites pèrdues d’orina, oferiu-li anar al bany amb freqüència fins que tingui un major control de l’esfínter.
• En cas d’incontinència, es pot fer servir bolquer o col·lector mantenint la pell neta i seca.

Quines són les causes principals del mal d’esquena o quins tipus de malalties són les més habituals?

La majoria dels mals d’esquena estan produïts per dolors musculars a causa d’una sobrecàrrega mecànica de la columna, per posicions mantingudes, esforços físics i mals gestos que provoquen una contractura muscular i dolor. Es produeix una alteració biomecànica de les petites parts articulars posteriors de les vèrtebres que causen irritació nerviosa amb contractura de la musculatura paravertebral del voltant. 

El que és més freqüent són les lumbàlgies mecàniques, en què es poden trobar contractures del múscul quadrat lumbar o del piramidal amb irradiació de dolor cap als glutis. 

Podem observar fenòmens de desgast, artrosi d’aquestes articulacions, protrusió dels discs o hèrnies discals que facin que aquestes contractures siguin més o menys freqüents. Tot seguit pel que fa a la freqüència tenim les cervicàlgies, que poden produir dolor cap a les espatlles o, fins i tot, cefalees tensionals; i que sí que estan més relacionades amb males posicions i contractures dels trapezis i esternoclidomastoidals.

Hi ha persones que tenen predisposició a tenir mal d’esquena?

Sí, i la majoria de les vegades és multifactorial, poden patir-lo persones:

• Amb una constitució anatòmica concreta de la columna.
• Amb molta lordosi cervical o lumbar.
• Amb una constitució muscular feble.
• Que fan feines mecàniques amb mala adaptació ergodinàmica.
• Que no practiquen exercici i porten una vida sedentària.
• Amb factors genètics hereditaris, etc.

A més del dolor lumbar i la cervicàlgia, hi ha altres malalties molt comunes que afecten l’esquena, com la ciàtica. Què és la ciàtica i com es manifesta?

La ciàtica és una irritació del nervi ciàtic que neix a la regió baixa lumbar, i irradia pel gluti i a la cara posterior de la cama. Aquesta irritació es pot deure a una hèrnia discal, una estenosi foraminal o una contractura del piramidal que dona una clínica semblant, una pseudociàtica.

Què és l’hèrnia discal i què la produeix? 

L’hèrnia es produeix per un trencament del disc intervertebral que provoca una extrusió (sortida) del seu contingut cap enfora, amb la qual cosa pot contactar amb l’arrel del nervi que passa pel seu costat i produir una irritació dolorosa que en recorre tot el trajecte. 

Patir contractures amb regularitat pot ser un indicatiu d’un problema d’esquena més greu?

No necessàriament. Depèn de moltes coses. Cal consultar-ho amb l’especialista per orientar el diagnòstic de les contractures.

Quan et fa mal l’esquena, és millor el repòs o l’exercici?

És millor combinar ambdues coses, però depèn. Mai no s’ha de practicar exercici si et provoca dolor mentre el fas o després de fer-lo. Fer exercicis d’estiraments, per exemple, pot relaxar i millorar el dolor. Tampoc no és beneficiós el repòs absolut al llit.

Són realment efectius els elements ortopèdics com faixes, correctors d’esquena… per al mal d’esquena?

Depèn del diagnòstic. No són aconsellables per norma, però sí que poden alleujar-lo durant un temps determinat al dia, depenent de l’activitat que es faci i la malaltia que es tingui. Sempre aconsellem que s’utilitzin sota prescripció del metge.

En quin moment es recomana prendre antiinflamatoris per combatre el mal d’esquena? Poden tenir efectes secundaris nocius per a la nostra salut?

Sempre els ha de prescriure el metge. El que és més recomanable és disminuir l’activitat habitual, reposar una mica, aplicar calor local suau 15 minuts com a màxim i prendre un analgèsic convencional. Si no es millora, es poden prendre antiinflamatoris si prèviament els ha recomanat un metge i han resultat efectius. 

Com podem alleujar el mal d’esquena mentre dormim? És cert que hi ha postures que alleugen el dolor i altres que l’afavoreixen?

És important el descans nocturn per millorar el mal d’esquena. Si el dolor interfereix en el son, ens aixequem pitjor, amb més contractures i dolor. Es desaconsellen les postures que provoquin dolor, com dormir de panxa enlaire o de bocaterrosa. Dormir de costat i com en posició fetal pot millorar el dolor. Es poden col·locar coixins entre les cames si estem de costat, o sota de la panxa si estem de bocaterrosa per intentar alleujar el dolor i poder descansar.

De quina manera pot influir el tipus de calçat que utilitzem en el mal d’esquena?

Pot augmentar el dolor si aquest calçat no és adequat. Es recomana calçat còmode amb el peu ben subjecte, amb 2 centímetres de sola i el taló amb forma de falca o topolino. Mai un calçat totalment pla.

A més de l’activitat física regular i la higiene postural, hi ha altres mesures de prevenció per al mal d’esquena?

El més important és mantenir un pes adequat a la talla, amb una bona alimentació, i tenir l’entorn laboral adaptat és una altra de les recomanacions.

Hi ha algun exercici concret que ajudi a prevenir el mal d’esquena?

Sí, hi ha exercicis específics. Normalment, els que reforcen els abdominals. És recomanable que siguin prescrits per un professional en el tema, ja que s’han d’adaptar a la morfologia de cada individu. Com a recomanacions generals es poden trobar exercicis, per exemple, en la pàgina web de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), dins l’apartat d’exercicis.

Quines són les vacunes que se subministren?

Amb data d'abril de 2021, a Europa hi ha 4 vacunes autoritzades per l'Agència Europea de Medicaments: Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen.

Quin és el mecanisme d'acció de les vacunes?

Les vacunes de Pfizer i de Moderna contenen ARN missatger, que és l'equivalent al llibre d'instruccions perquè sigui el nostre organisme qui fabriqui l'antigen (en aquest cas, una proteïna) que produeixi la resposta immunitària, el que ajuda a protegir-nos contra el virus. No s'injecten virus inactivats ni parts d'aquests virus.

A la vacuna d'AstraZeneca s'utilitza un virus afeblit (concretament, un el refredat comú dels ximpanzés modificat genèticament) que conté la informació per produir una proteïna de virus de la COVID-19, amb l'objectiu de crear immunitat.

I, en el cas de la vacuna Janssen s'usa un virus (de la família de l'adenovirus) que, igual que en el cas de la vacuna d'AstraZeneca, s'ha modificat perquè contingui el gen que produeix una proteïna de virus de la COVID-19. Així, el nostre cos crearà immunitat.

Totes les vacunes són fiables i segures?

Les vacunes contra la COVID-19 han estat aprovades per les agències reguladores i compleixen les 2 característiques principals que permeten la seva aplicació i distribució: seguretat i eficàcia.

S'han notificat molt pocs casos de trombosi en relació amb la vacuna d'AstraZeneca. Després d'avaluar-los, les autoritats sanitàries van concloure que el benefici que proporciona la vacuna supera els riscos.

Com i quan s'administra?

La vacuna s'administra amb una injecció al braç. Aquest procediment és semblant al d'altres vacunes, com la de la grip. Les dosis que s'ha d'administrar de cada vacuna són les següents:

• Pfizer: 21 dies entre la primera i la segona dosi.
• Moderna: 28 dies entre la primera i la segona dosi.
• AstraZeneca: entre 4 i 12 setmanes entre la primera i la segona dosi.
• Janssen: s'administra una única dosi.

Hi ha cap contraindicació per rebre la vacuna?

Les vacunes de Pfizer, Moderna i Janssen no estan indicades, de moment, en persones embarassades ni s'administren a menors de 18 anys.

D'altra banda, la vacuna d'AstraZeneca s'està administrant a persones d'un rang d'edat determinat, segons estipulen les autoritats sanitàries.

Com a responsables de la nostra salut, també es recomana comentar les malalties i al·lèrgies que patim a la persona encarregada de vacunar.
 

Em puc vacunar si tinc al·lèrgies?

Les vacunes estan contraindicades en persones que han mostrat una reacció al·lèrgica greu a una dosi anterior de la vacuna que s'administri o a algun dels seus components.

En moments crítics com l’actual, les persones poden patir situacions d’estrès i ansietat per culpa de la impotència i/o frustració causades pel context. Tot això pot alterar variables fisiològiques molt importants, com el descans i el son. Seguir un seguit de pautes i mesures cada dia pot ajudar a evitar-ho.

Com podem aplicar-ho a la situació actual generada per la COVID-19?

Dormir és essencial per a moltes de les funcions del nostre cos, tant físiques com mentals. Un  bon patró del son ajuda a afrontar millor els causants de l’estrès, redueix la possibilitat de patir problemes de son persistents i reforça el sistema immunitari, que és la base que té el nostre organisme per fer front a les malalties.

El son és un procés biològic complex, que ens ajuda a processar informació nova, mantenir-nos saludables i sentir-nos descansats i forts. Què significa, però, “dormir bé”?

• Dormir les hores pertinents per l’edat que tenim. 
• Aconseguir, durant el nostre descans, que tinguin lloc totes les fases del son.

Per tant, quan parlem de dormir bé ens referim a la quantitat d’hores, però també a la seva qualitat.

Consells per a un bon descans

• Establir rutines diàries.
• Establir un horari regular per anar a dormir i per despertar-se, adequat als horaris de dia i nit.
• Fer alguna mena d’activitat física moderada, adaptada a l’edat i a les condicions actuals.
• Evitar menjars abundants i feixuc durant el sopar.
• Si és possible, utilitzar el llit només per dormir.
• No consumir alcohol ni altres estimulants abans de dormir.
• Evitar l’ús de pantalles i dispositius digitals abans d’anar a dormir.
• Evitar les migdiades llargues durant el dia. El millor és que no superin els 30 minuts.
• Aprendre i practicar exercicis de relaxació per fer durant el dia i abans d’anar a dormir.

Per què és important mantenir-se actiu durant el confinament?

Establir una rutina d’exercici físic comporta beneficis tant a nivell físic com psicològic:

• Reducció del risc cardiovascular. Afavoreix la disminució de la tensió arterial, el colesterol i el risc de desenvolupar diabetis tipus 2, entre altres beneficis.
• Millora l’estat dels óssos, músculs i articulacions, i pot prevenir el risc d’osteoporosis.
• Afavoreix una millor condició física i, conseqüentment, una millor funcionalitat, que contribueix a disminuir el risc de caigudes.
• Millora l’estat anímic, sent una excel·lent estratègia en el maneig de l’estrès i que pot millorar la qualitat de la son.
• Promou una recuperació més primerenca en cas d’hospitalització prèvia.
• Ajuda a controlar el pes.

Quin tipus d’exercici físic pot realitzar-se per mantenir-se en forma a casa?

Segons les guies internacionals, en adults de 18 a 64 anys, es recomanen 150 minuts d’exercici moderat a vigorós, acumulats en una setmana en tandes d’almenys deu minuts. També és beneficiós afegir activitats d’enfortiment muscular dos o tres cops a la setmana.

En persones majors de 65 anys, a més, s’aconsella afegir exercicis de propiocepció i equilibri, que afavoreixen la prevenció de caigudes.

Guia d’exercicis per realitzar al domicili

El Servei de Medicina Física i Rehabilitació se suma a les iniciatives de #joemquedoacasa amb la proposta d’un programa orientatiu per prevenir el desacondicionament físic que pot suposar el confinament provocat pel coronavirus SARS-CoV-2- És important recordar que:  

• Els exercicis han d’adaptar-se a les condicions físiques de cada persona.
• Si un exercici genera molèsties o no es tolera, no s’ha de realitzar.

Aquesta proposta està contraindicada en persones amb seqüeles de lesions musculoesquelètiques recents, afeccions cardiopulmonars o altres patologies orgàniques greus.

El material necessari per desenvolupar el programa és:

• Estoreta o tovallola per al terra.
• Dues ampolles d’aigua plenes.
• Una cadira.

Gent gran i risc de contagi

Tot i que no està demostrada una relació directa entre gent gran i risc de contraure coronavirus SARS-CoV-2, les persones d’edat avançada que pateixen la infecció COVID-19 tenen més possibilitats de desenvolupar complicacions greus. Aquest fet està relacionat amb l’envelliment i les malalties cròniques que pateix amb freqüència aquest col·lectiu.

De fet, segons la Societat Europea de Medicina Geriàtrica, l’anàlisi de les dades actuals mostra que les taxes de mortalitat en pacients infectats majors de 80 anys estan al voltant d’un 15 %; mentre que aquesta xifra disminueix a menys del 0,5 % en persones de menys de 50 anys.

Mesures de prevenció

Les persones d’edat avançada, en particular aquelles més fràgils i amb patologies cròniques (malalties respiratòries, cardíaques, renals, o diabetis, entre d’altres), han de seguir unes mesures preventives estrictes per minimitzar el risc de contagi. A més dels principis habituals, es poden seguir altres pautes que permeten disminuir una possible infecció com ara:

• Confinament al domicili. La gent gran, especialment les persones de més de 80 anys, s’han de confinar als seus domicilis i eludir sortir al carrer, excepte per situacions d’emergència. Davant l’aparició de símptomes o altres problemes mèdics han de contactar amb el seu Centre d’Atenció Primària i seguir les pautes que els hi indiquin.
• Restricció de visites i contacte. Les visites a aquest col·lectiu s’han de reduir a les dels seus cuidadors o familiars que en tenen cura, que vetllen per cobrir les seves necessitats diàries. Han d’evitar contacte amb familiars i amics amb símptomes d’infecció respiratòria, així com amb nens i adolescents.
• Extremar les mesures higièniques. Tant la neteja del domicili com les mesures higièniques s’han de potenciar per evitar contagis o infeccions.
• Realitzar exercici físic. És important que continuïn, tot i estar al domicili, realitzant la mateixa o similar activitat física: poden passejar o fer una rutina d’estiraments senzills dins de casa per ajudar a la musculació a mantenir-se activa.

Pautes per a cuidadors i familiars

Les persones o familiars que cuiden i assisteixen a les persones d’edat avançada han de mantenir una visió integral de les necessitats d’aquest col·lectiu. Així mateix, en estar en permanent contacte físic i social amb les persones a càrrec seu, han de potenciar algunes de les mesures per evitar ser un vehicle de transmissió. Així, han de ser concisos en la higiene, especialment de les mans, utilitzant aigua i sabó o solucions antisèptiques i assecant-se amb tovalloletes d’un sol ús.

També és rellevant no descuidar la comunicació. Tot i el confinament al domicili i la restricció de visites a la gent gran, és important que no es perdi la socialització i que aquest col·lectiu es pugui sentir aïllat. Per aquest motiu, s’aconsella potenciar vies de comunicació no presencials, com ara el telèfon, la videoconferència, WhatsApp o les xarxes socials.

En cas que el cuidador presenti algun símptoma relacionat amb la COVID-19 (tos, febre o malestar general), s’aconsella delegar a un altre cuidador o familiar les seves funcions per evitar contagis i consultar amb l’especialista.

Les mesures de protecció per evitar el contagi de coronavirus SARS-CoV-2 són les mateixes que en qualsevol malaltia respiratòria:

• Rentar-se les mans freqüentment. És necessari mantenir una higiene correcta de les mans, netejant-les amb aigua i sabó o bé amb unes solucions alcohòliques 70%. Especialment, si s’ha estat en contacte amb persones que pateixen aquesta malaltia o bé el seu entorn. D’aquesta manera, eliminem el virus de l’extremitat.
• Tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar. És important adoptar mesures d’higiene respiratòria. És a dir, en tossir o esternudar, cal tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o bé amb la cara interna del colze. Immediatament després, s’han de rentar les mans seguint les instruccions de l’apartat anterior. Així s’evita la propagació de gèrmens i virus, i contaminar els objectes que toqui o les persones que tingui al seu voltant.
• Evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca. El contagi del coronavirus SARS-CoV-2 es produeix quan les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona contagiada són exhalades per una persona sana o bé quan aquestes cauen en un objecte o superfície que posteriorment toca la persona i després, sense desinfectar-se les mans, es toca els ulls, el nas o la boca. Per això és important tocar-se aquestes zones després d’una correcta higiene de mans.
• És essencial evitar el contacte proper amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions. S’ha de mantenir una distància de dos metres i no compartir pertinences personals.
• És indispensable no compartir estris com coberts, gots o tovallons; menjar o altres objectes sense netejar-los correctament.
• En cas de tenir símptomes de malestar general, tos, febre i dificultat per respirar, truca al 061 i segueix les seves instruccions.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat el coronavirus SARS-CoV-2 com una crisi internacional de salut pública, per tant, és aconsellable evitar viatges que no siguin estrictament necessaris a les zones afectades pel coronavirus SARS-CoV-2. 

Per una banda, en cas de tenir un viatge ineludible a una d’aquestes zones, és recomanable seguir les mesures generals anteriorment indicades per disminuir el risc d’infecció i, a més:

• No apropar-se a animals vius o morts domèstics o salvatges i les seves secrecions o excrements en mercats o granges.
• No consumir productes d’origen animal (carn o aliments poc cuinats o crus).
• En cas de persones d’edat avançada o amb problemes de salut, que poden estar en risc de contraure una malaltia greu, han d’avaluar el viatge conjuntament amb un professional sanitari en un centre de vacunació internacional.

D’altra banda, si es tracta d’una persona que ha tornat d’una zona afectada, ha de seguir les següents recomanacions:

• Si la persona es troba bé, pot continuar amb la seva vida social, laboral i educativa; però ha de vigilar el seu estat de salut durant els 14 dies següents a la seva arribada. En cas de presentar malestar general, tos, febre o sensació de falta d’aire, cal trucar al 061 i seguir les indicacions. Recorda informar no només dels símptomes que tens, sinó també la zona que has visitat.
• Si, en tornar del viatge, la persona té els símptomes anteriorment indicats, ha de trucar al 061 per valorar com actuar i les indicacions a seguir.

Els símptomes

La diarrea del viatger es manifesta amb excrements líquids abundants i molt freqüents, de vegades acompanyats de sang i moc.

Així mateix, es presenta gairebé sempre dolor abdominal amb nàusees, vòmits i moltes vegades febre alta.

A qui afecta?

La diarrea del viatger pot afectar qualsevol persona, sobretot si viatja a països amb un grau de desenvolupament baix.

És més freqüent en la població de viatgers joves (20-35 anys) i en viatges prolongats es produeix preferentment durant les primeres setmanes.

El diagnòstic

En la major part de casos, ja que la diarrea del viatger és autolimitada, no es fan mesures diagnòstiques específiques, sinó que es tracten els símptomes, sobretot amb solucions de rehidratació oral per evitar la deshidratació.

El diagnòstic per cultiu de les femtes es reserva per als casos en què els símptomes duren més d’una setmana, per tal de buscar paràsits, virus o bacteris causals.

Generalment, els casos de diarrea del viatger es donen en viatges en els quals l’assistència sanitària és deficient i convé començar la rehidratació oral com més aviat millor.

El tractament habitual

El tractament de la diarrea del viatger està basat a prolongar un grau d’hidratació adequat que permeti mantenir les quantitats d’aigua, sals minerals i glucosa que el nostre organisme necessita, i que s’alteren per la presència de diarrea i vòmits.

Les solucions de rehidratació oral, en forma líquida o en sobres que es dissolen en aigua neta, són ideals per a aquest propòsit. Les begudes carbòniques desgasades poden ser una solució temporal si no es disposa de rehidratació oral.

Si els símptomes duren més de quatre dies o són severs, és necessari visitar un metge, encara que sigui en una zona amb assistència sanitària deficient.

L’ús d’antibiòtics en aquest context no ha demostrat cap avantatge i no es pot aconsellar.

Així mateix, l’ús d’antidiarreics és discutible, perquè pot impedir el buidatge de la diarrea que cal per reiniciar el restabliment.

No es pot aconsellar en tots els casos.

Les proves més habituals

No es practiquen proves específiques, almenys inicialment.

El tractament precoç de la diarrea amb solució de rehidratació oral és fonamental com s’ha indicat.

Prevenció

La prevenció és bàsica per evitar la diarrea del viatger i la prevenció total no és possible en cap cas.

L’aigua per beure o rentar-se les dents ha de ser embotellada o desinfectada amb pastilles específiques per a això.

Només s’han de consumir aliments cuinats i no menjar res cru.

Cal evitar sobretot les amanides.

La fruita només es pot menjar després de rentar-la amb aigua neta i pelar-la amb un ganivet que també ha d’estar net.