Trastorn de somatització
Informació destacada
L'origen de la malaltia és incert però se sap que es gesta per múltiples condicions biològiques, psicològiques i ambientals que interaccionen de forma no lineal generant una vulnerabilitat a presentar-ho. Existeix habitualment una hiper freqüentació a múltiples especialistes per part dels pacients, amb peticions de múltiples exploracions complementàries, que poden arribar sovint a iatrogèniques on el malalt sovint se sent incomprès i mal tractat pel sistema sanitari. El símptoma més habitual és el dolor, i els aparells més freqüentment afectats són l'aparell digestiu, l'aparell locomotor i la pell.
Els símptomes
A. Un o més símptomes somàtics que causen preocupació o suposen una interferència significativa a la vida diària.
B. Excessius pensaments, sentiments o conductes en relació als símptomes somàtics o associats a preocupacions per la salut com es manifesta per almenys un dels següents:
1. Pensaments desproporcionats i persistents sobre la gravetat d’un dels símptomes.
2. Ansietat per la salut o els símptomes persistentment elevada.
3. Temps i energia excessius dedicats a aquests símptomes
A qui afecta la malaltia?
La prevalença del trastorn a la població general se situa al voltant 5-7% i en poblacions d'atenció primària parlem de rangs amplis d'entre el 5 al 35%. És més freqüent en dones en una proporció 2:1 i s'acostuma a iniciar al principi de l'edat adulta. El 30% de les persones que pateixen aquest trastorn tendiran a la cronicitat.
El diagnòstic
El diagnòstic és CLÍNIC, és necessari realitzar una adequada anamnesi clínica amb el pacient i/o familiars per part d'un professional sanitari especialitzat. Es disposa de diferents escales per a valorar la gravetat dels símptomes o trastorns comòrbids associats.
El tractament habitual
És necessari l'abordatge multimodal: Psicoeducació, tractament psicològic cognitiu-conductual i tractament farmacològic en el cas que existeixin comorbiditats psiquiàtriques. El pilar del tractament és una bona relació metge-pacient que eviti exploracions complementàries innecessàries i iatrogènia.
Les proves més habituals
Anamnesis clínica. Avaluació psicològica. Analítica sanguínia, constants vitals, pes i talla.
Prevenció
Col•laborar amb els professionals sanitaris amb visites regulars i programades i gestió adequada de la demanda de proves complementàries per evitar iatrogènia. Fer activitat física de forma regular, intentar un bon descans nocturn, estar actiu i formar part d'activitats laborals i/o d'oci, aprendre i practicar teràpies de relaxació tipus mindfulness, evitar consum de tòxics.
Professionals destacats de Vall d'Hebron que tracten aquesta malaltia
Dra. Amanda Rodriguez-Urrutia
Per centres
Hospital General
Ramos Quiroga
Ramos Quiroga
Parramon Puig
Parramon Puig
Ferrer Vinardell
Ferrer Vinardell
Quesada Franco
Quesada Franco
Nieva Rifà
Nieva Rifà
Cepeda Diez
Cepeda Diez
Vidal Estrada
Vidal Estrada
Fidel Kinori
Fidel Kinori
Calvo Piñero
Calvo Piñero
Lusilla Palacios
Lusilla Palacios
Collazos Sánchez
Collazos Sánchez
Navarro Sanchis
Navarro Sanchis
Richarte
Richarte