Informa't de les malalties en què som especialistes

Síndrome de l’intestí irritable

Intestí irritable a Vall d'Hebron

Aquesta síndrome és un dels trastorns gastrointestinals més freqüents en la consulta de gastroenterologia. Es caracteritza per la presència de dolor abdominal crònic associat a canvis en l’hàbit deposicional, en forma de diarrea o restrenyiment. És freqüent en dones joves i té una repercussió personal, sanitària, econòmica i social molt important.

Informació destacada

Les evidències científiques aportades en els últims anys suggereixen que en el seu desenvolupament hi ha implicats múltiples factors de diversa índole:

  • factors psicosocials com ara l’estrès i la depressió
  • factors socioculturals
  • factors genètics
  • factors dietètics
  • alteracions de la microbiota intestinal
  • infeccions gastrointestinals
  • el gènere femení
  • un augment de la sensibilitat central i perifèrica al dolor visceral 

 

Actualment es considera un trastorn resultant d’un desequilibri en l’eix cervell-intestí-microbiota. Aquest desiquilibri afecta negativament la funció de la barrera intestinal i activa el sistema immunitari i nerviós de l’aparell digestiu, fet que genera una hipersensibilitat visceral i alteració motora.

 

Els símptomes

Els símptomes més freqüents són:

  • Un dolor abdominal recurrent almenys un dia a la setmana en els últims tres mesos, relacionat amb l’alteració en la defecació, que afecta la freqüència i consistència de les deposicions.

Es classifica en funció de la consistència:

  •  amb predomini de restrenyiment
  •  amb predomini de diarrea
  •  mixt
  •  indeterminat

 

A qui afecta la síndrome de l’intestí irritable?

La prevalença trobada a l’Estat espanyol és del 7,8 %, i en la nostra societat la relació dona/home és de 2 : 1. La SII suposa entre el 10 % i el 15 % de les consultes d’atenció primària i entre el 25 % i el 30 % dels pacients derivats a les consultes de gastroenterologia. Més de la meitat dels pacients estan afectats per altres quadres de dolor, com ara la fibromiàlgia, el mal de cap o el dolor pelvià, però també altres malalties digestives com la dispèpsia o per  trastorns d’ansietat i de depressió.

 

El diagnòstic

S’estableix a partir del compliment d’una sèrie de criteris clínics basats en els símptomes i en l’exclusió d’altres entitats orgàniques que actuïn de manera similar.

Els criteris diagnòstics s’han establert en consensos mèdics i en comitès d’experts i es coneixen com els criteris de Roma IV. Per fer el diagnòstic calen:

  • anàlisis de sang i femta
  • endoscòpies
  • biòpsies intestinals
  • proves d’al·lèrgia i intolerància alimentàries  

 

El tractament habitual

A l’hora de decidir el tractament, és important que el pacient entengui el curs crònic i fluctuant de la malaltia. Per elaborar un tractament adequat, el metge ha d’identificar-ne les causes dietètiques i psicosocials.

Actualment comencem a tenir tractaments específics per a la SII com el linaclotida, l’eluxadolina o la lubiprostona, però no tots estan disponibles al nostre país. També disposem de múltiples tractaments destinats al control dels símptomes, com els antiespasmòdics, els laxants o els antidiarreics.

Per centres

General Hospital

On es troba
  
Consells de salut relacionats
Tractaments relacionats
Proves diagnòstiques relacionades
Professionals relacionats
Dr. Fernando
Azpiroz Vidaur
Gastrointestinal Physiology and Physiopathology
Cap de Servei
Aparell Digestiu
Dra. Carolina
Malagelada Prats
Gastrointestinal Physiology and Physiopathology
Metge
Aparell Digestiu
Sra. Ester
Navarro Correal
Infermer/a
Aparell Digestiu
 
Notícies i activitats