Informa't de les malalties en què som especialistes

Síndrome de l’intestí irritable

Intestí irritable a Vall d'Hebron

Aquesta síndrome és un dels trastorns gastrointestinals més freqüents en la consulta de gastroenterologia. Es caracteritza per la presència de dolor abdominal crònic associat a canvis en l’hàbit deposicional, en forma de diarrea o restrenyiment. És freqüent en dones joves i té una repercussió personal, sanitària, econòmica i social molt important.

Informació destacada

Les evidències científiques aportades en els últims anys suggereixen que en el seu desenvolupament hi ha implicats múltiples factors de diversa índole:

  • factors psicosocials com ara l’estrès i la depressió
  • factors socioculturals
  • factors genètics
  • factors dietètics
  • alteracions de la microbiota intestinal
  • infeccions gastrointestinals
  • el gènere femení
  • un augment de la sensibilitat central i perifèrica al dolor visceral 

 

Actualment es considera un trastorn resultant d’un desequilibri en l’eix cervell-intestí-microbiota. Aquest desiquilibri afecta negativament la funció de la barrera intestinal i activa el sistema immunitari i nerviós de l’aparell digestiu, fet que genera una hipersensibilitat visceral i alteració motora.

 

Els símptomes

Els símptomes més freqüents són:

  • Un dolor abdominal recurrent almenys un dia a la setmana en els últims tres mesos, relacionat amb l’alteració en la defecació, que afecta la freqüència i consistència de les deposicions.

Es classifica en funció de la consistència:

  •  amb predomini de restrenyiment
  •  amb predomini de diarrea
  •  mixt
  •  indeterminat

 

A qui afecta la síndrome de l’intestí irritable?

La prevalença trobada a l’Estat espanyol és del 7,8 %, i en la nostra societat la relació dona/home és de 2 : 1. La SII suposa entre el 10 % i el 15 % de les consultes d’atenció primària i entre el 25 % i el 30 % dels pacients derivats a les consultes de gastroenterologia. Més de la meitat dels pacients estan afectats per altres quadres de dolor, com ara la fibromiàlgia, el mal de cap o el dolor pelvià, però també altres malalties digestives com la dispèpsia o per  trastorns d’ansietat i de depressió.

 

El diagnòstic

S’estableix a partir del compliment d’una sèrie de criteris clínics basats en els símptomes i en l’exclusió d’altres entitats orgàniques que actuïn de manera similar.

Els criteris diagnòstics s’han establert en consensos mèdics i en comitès d’experts i es coneixen com els criteris de Roma IV. Per fer el diagnòstic calen:

  • anàlisis de sang i femta
  • endoscòpies
  • biòpsies intestinals
  • proves d’al·lèrgia i intolerància alimentàries  

 

El tractament habitual

A l’hora de decidir el tractament, és important que el pacient entengui el curs crònic i fluctuant de la malaltia. Per elaborar un tractament adequat, el metge ha d’identificar-ne les causes dietètiques i psicosocials.

Actualment comencem a tenir tractaments específics per a la SII com el linaclotida, l’eluxadolina o la lubiprostona, però no tots estan disponibles al nostre país. També disposem de múltiples tractaments destinats al control dels símptomes, com els antiespasmòdics, els laxants o els antidiarreics.

Per centres

Hospital General

On es troba
  
Consells de salut relacionats
Tractaments relacionats
Proves diagnòstiques relacionades
Professionals relacionats
Dr. Fernando
Azpiroz Vidaur
Cap de Servei
Aparell Digestiu
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Dra. Carolina
Malagelada Prats
Metge
Aparell Digestiu
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
Sra. Ester
Navarro Correal
Infermer/a
Aparell Digestiu