Pericarditis

La pericarditis és una inflamació del pericardi, membrana que revesteix el cor. La inflamació del pericardi es pot produir per moltes causes diferents:infecció (vírica, bacteriana, per fongs o paràsits) o per múltiples causes no infeccioses.

El pericardi facilita la contracció del cor, i pot contenir al seu interior una petita quantitat de líquid en condicions normals. Quan s'inflama, pot produir un frec durant les contraccions del cor, o acumular líquid, ja que el pericardi és una doble membrana susceptible d'omplir-se de líquid en cas d'inflamació.

Informació destacada

La contractilitat i la funció del cor generalment no estan compromeses per efecte de la pericarditis. A part de les causes infeccioses, la pericarditis potser manifestació secundària d'un infart de miocardi, d'insuficiència renal, de neoplàsia o d'hipotiroidisme. També les malalties autoimmunitàries, com el lupus o l'esclerodermia, poden produir pericarditis.

Els símptomes

El símptoma més important és el dolor toràcic que cal distingir de l'angina de pit o del produït per la hèrnia de hiatus.

A qui afecta la malaltia?

Afecta a tots els grups d'edat i en els pacients més joves (menys de 40 anys), és usualment de causa vírica.

El diagnòstic

Es pot fer per auscultació (es pot sentir un soroll de frec en contraure's el cor), per electrocardiograma (alteracions específiques del mateix) o per ecocardiograma.

El tractament habitual

Depèn de la causa, ja que cal tractar la mateixa. En el cas de la pericarditis vírica, el tractament acostuma a ser antiinflamatoris, amb usualment molt bona resolució.

Les proves habituals

Auscultació cardíaca, electrocardiograma, ecocardiograma.

Prevenció

No es pot fer una prevenció específica, perquè la pericarditis depèn d'una infecció no controlable o d'una altra malaltia de la qual la pericarditis és una manifestació secundària.