Pericarditis
Informació destacada
La contractilitat i la funció del cor generalment no estan compromeses per efecte de la pericarditis. A part de les causes infeccioses, la pericarditis potser manifestació secundària d'un infart de miocardi, d'insuficiència renal, de neoplàsia o d'hipotiroidisme. També les malalties autoimmunitàries, com el lupus o l'esclerodermia, poden produir pericarditis.
Els símptomes
El símptoma més important és el dolor toràcic que cal distingir de l'angina de pit o del produït per la hèrnia de hiatus.
A qui afecta la malaltia?
Afecta a tots els grups d'edat i en els pacients més joves (menys de 40 anys), és usualment de causa vírica.
El diagnòstic
Es pot fer per auscultació (es pot sentir un soroll de frec en contraure's el cor), per electrocardiograma (alteracions específiques del mateix) o per ecocardiograma.
El tractament habitual
Depèn de la causa, ja que cal tractar la mateixa. En el cas de la pericarditis vírica, el tractament acostuma a ser antiinflamatoris, amb usualment molt bona resolució.
Les proves habituals
Auscultació cardíaca, electrocardiograma, ecocardiograma.
Prevenció
No es pot fer una prevenció específica, perquè la pericarditis depèn d'una infecció no controlable o d'una altra malaltia de la qual la pericarditis és una manifestació secundària.
Per centres
Hospital General
