Càncer de pell
Informació destacada
El càncer de pell és el tipus de càncer més comú. Els tipus principals de càncer de pell són:
- carcinoma de cèl·lules escatoses
- carcinoma de cèl·lules basals
- melanoma
El carcinoma de cèl·lules basals (o carcinoma basocel·lular) té un creixement local lent i, si no es tracta adequadament, pot infiltrar els teixits subjacents cosa que requereix intervencions complexes.
El carcinoma de cèl·lules escatoses (carcinoma escatós o espinocel·lular) també pot ser localment invasiu i en un 5% de casos es pot disseminar als ganglis limfàtics i estendre’s a altres òrgans.
El melanoma és molt menys comú que els altres tipus de càncer, però té més risc d’estendre’s a altres zones del cos. És la principal causa de mort per malaltia dermatològica.
En tots els casos, fer el diagnòstic i el tractament en les primeres etapes és molt important.
Els símptomes
Davant de lesions cutànies que hagin aparegut fa poc, que creixin o sagnin o qualsevol canvi que s’apreciï, el dermatòleg és qui dirigirà el diagnostico mitjançant la història clínica, l’exploració física i, en la majoria de casos, una petita biòpsia cutània.
La biòpsia permet distingir les lesions benignes de les malignes i dins d’aquestes, els subtipus de càncer que poden tenir diferents tractaments. Tota lesió pigmentada de la pell que hagi aparegut fa poc o que canviï en poc temps ha de ser avaluada per un dermatòleg per descartar el melanoma. Per sort no és l’habitual, però que sempre s’ha de considerar a causa de la seva gravetat.
A qui afecta la malaltia?
El càncer cutani és molt freqüent i en el cas de no ser un melanoma, el pronòstic és en general molt bo. Hi ha un augment de possibilitats de patir algun tipus de càncer cutani d’acord amb l’edat, possiblement perquè amb els anys l’exposició al sol s’acumula. Per això és molt important utilitzar protecció solar, i especialment iniciar-la en els primers anys de vida, ja que el factor acumulatiu que suposen les exposicions repetides als rajos ultraviolats solars suma.
El diagnòstic
El diagnòstic el fa el dermatòleg mitjançant la inspecció i labiòpsia. És necessari consultar amb el dermatòleg quan una lesió de la pell és persistent o si una zona pigmentada canvia de forma o de color.
El tractament habitual
En el cas del carcinoma de cèl·lules basals o de cèl·lules escatoses, el tractament és precedit per una biòpsia, per practicar després una cirurgia local d’extirpació, destruir-lo amb fred (crioteràpia) o calor (electrocoagulació) i, en alguns casos, pot ser suficient aplicar un tractament mèdic en forma de pomada amb diferents principis actius. De vegades també és útil la radioteràpia.
El cas del melanoma és ben diferent perquè després de la biòpsia se n’ha d’avaluar l’extensió i fer un tractament local (cirurgia) o un tractament oncològic general, per tractar les possibles extensions a diferents òrgans (metàstasi).
Les proves més habituals
En el cas dels càncers de pell que no són un melanoma, la prova més freqüent és la biòpsia cutània. En el cas del melanoma pot estar indicat l’estudi d’extensió per descartar l’afectació d’altres òrgans (biòpsia de gangli sentinella i proves d’imatge).
Prevenció
Una adequada protecció contra la radiació solar és molt important per prevenir el càncer de pell. Això s’aconsegueix limitant l’exposició directa a pocs minuts, o bé mitjançant l’ús de mitjans físics (samarreta, gorra) o l’ús de cremes o locions amb filtre solar amb índexs de fotoprotecció alts (superiors a 30), però que en cap cas no ofereixen una protecció total.
Per centres
Serveis transversals
