Tumor extraocular en la infància (Rabdomiosarcoma)
És un càncer que es desenvolupa en les cèl·lules musculars i de teixits tous. Així doncs, pot presentar-se en qualsevol part del cos, encara que els llocs més comuns són el cap i el coll, incloses les òrbites. Malgrat que és un càncer poc freqüent, com tots els tumors en infants, és el càncer dels teixits tous més habitual en l’edat pediàtrica. Aquesta patologia és més comuna en nens que en nenes.
On es presenta el rabdomiosarcoma?
Tot i que principalment es presenta al cap i el coll, també pot aparèixer en l’aparell genitourinari com la bufeta i la pròstata en nens o la vagina i l’úter en nenes. Altres llocs on es pot originar són les extremitats (cames i braços) i, en menys freqüència, a l’abdomen, l’àrea genital i l’anal. Els símptomes varien segons la ubicació del tumor.
Més de la meitat de tots els sarcomes de teixits tous detectats en infants són rabdomiosarcomes. La majoria de menors diagnosticats tenen menys de nou anys, però és un tipus de càncer que pot sorgir en qualsevol edat.
Els símptomes
Depèn d’on estiguin localitzats es produeixen símptomes diferents.
- Al cap o al coll: inflamació a l’ull o un bony al coll.
- Al nas: veu de nas, bloqueig de les vies respiratòries, sagnat pel nas o dificultat per empassar.
- A la bufeta: sang a l’orina o dificultats per orinar.
- A la vagina: sagnat vaginal o aparició d’una massa carnosa a la vulva.
A qui afecta el rabdomiosarcoma?
Les neoplàsies malignes són malalties poc freqüents, però són una de les principals causes de morbimortalitat en aquest grup d’edat. A l’Estat espanyol es diagnostiquen anualment mil pacients de càncer menors de 14 anys. El rabdomiosarcoma representa el 6 % de càncers d'infants, és a dir, 60 nous casos cada any a l’Estat.
El diagnòstic
El metge de l’infant li farà un examen molt acurat i per fer-ne la diagnosi demanarà diverses proves que poden incloure:
- Radiografies
- Ecografies
- TAC
- Ressonància magnètica
- Gammagrafia òssia
- Biòpsia del tumor
- Aspiració de medul·la òssia
Aquests exàmens ajudaran a determinar la mida i la localització del tumor, així com si s’ha propagat a alguna part del cos.
El tractament habitual
El rabdomiosarcoma és un tumor altament maligne i, per això, ha de ser tractat amb una teràpia combinada que inclou cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia.
Cada un d’aquests tractaments s’administra en funció de l’estat del tumor i l’edat de l’infant.
La prevenció
De moment, es desconeixen les mesures que poden ajudar a prevenir aquest tumor.
