Impacte i seqüeles freqüents després d'un ictus

Els pacients que han patit un ictus poden experimentar una gran varietat de limitacions i complicacions que poden dificultar la recuperació òptima. Les seqüeles més freqüents són:

Seqüeles físiques

Dins d’aquesta àrea, s’engloben totes aquelles lesions o complicacions que afecten el pacient a nivell orgànic. Les més freqüents estan relacionades amb dèficits motors, alteracions sensitives o del llenguatge i incontinència urinària:

• Els pacients que han patit un ictus han de treballar per enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri, donat que tenen un risc de caiguda superior.
• El treball amb el logopeda es realitza quan hi ha trastorns amb el llenguatge com:
  • Incomprensió o problemes per emetre el llenguatge adequat (afàsia).
  • Alteracions en la parla que es manifesten en dificultats per articular paraules (disàrtria).
  • Incapacitat per pronunciar paraules (mutisme).
• Els malalts d’ictus també poden patir alteracions sensitives en el cantó on tenen problemes de mobilitat, en forma de formigueig, sensacions desagradables o falta de tacte. Cal tenir especial cura per evitar que es produeixin ferides o cremades sense que s'adoni.
• L’espasticitat o contracció permanent de certs músculs pot ocasionar rigidesa, dolor, contractures i dificultat d’alguns moviments. L’especialista recomanarà el tractament més adequat.
• El dolor de l’espatlla del braç paralitzat necessita rehabilitació i és la complicació més freqüent en persones amb hemiplegia.

Tot i ser menys habituals, també poden donar-se altres lesions com alteracions visuals, dolor central o infeccions.

• Els trastorns visuals estan relacionats amb la pèrdua de visió de la meitat del camp visual (hemianòpsia). Tot i això, el pacient no sempre n’és conscient i se li ha de recordar mirar al cantó afectat, ja que l’entrenament és l’eix principal de la recuperació.
• En cas de dificultat per empassar (disfàgia) s’haurà de modificar la dieta i tècniques d’alimentació segures. En els casos més greus pot ser necessari recórrer a una sonda nasogàstrica o, si s’ha d’utilitzar en un llarg període de temps, una gastrostomia.
• El dolor central és cremant o punxant, i empitjora al tacte, l’aigua o moviments. 
• La incontinència urinària sol ser transitòria tot i que pot perdurar en pacients amb seqüeles importants.

Alteracions en l’estat d’ànim

Durant la convalescència, la rehabilitació, o en acabar aquesta, poden aparèixer alteracions de l’estat d’ànim. Habitualment, es produeixen en els primers tres mesos després de l’ictus, tot i que hi ha casos en què es presenten més tard. Els símptomes són similars a les altres depressions: alteracions del somni, dificultat de concentració i reducció de la gana.
Els problemes psicològics més habituals són la depressió i l’ansietat. La depressió se sol presentar en un de cada tres pacients, és més freqüent en dones i en pacients amb depressió prèvia, algun trastorn psiquiàtric o aïllament social o una estructura familiar deficient.
També poden produir-se labilitat emocional, apatia, irritabilitat i falta de consciència de les seqüeles de l’ictus. 

Alteracions cognitives

En aquest cas, el deteriorament cognitiu més freqüent es presenta en forma de demència, dèficits d’atenció o disminució de la memòria. També hi ha pacients que presenten alteracions relacionades amb l’orientació, la dificultat en la planificació i en l’organització en les tasques.

Decàleg per al cuidador

Tots aquests factors generen un impacte en la família del pacient. La persona que assumeix el rol de cuidador en un 60 % dels casos pateix sobrecarrega i ansietat en l’alta. És important:

• Demanar ajuda i utilitzar els recursos sociosanitaris i de la comunitat.
• Planificar activitats i buscar temps pel mateix cuidador.
• No abandonar la relació amb amistats.
• Expressar pensaments i emocions sense jutjar els mateixos sentiments.
• Posar límits i no automedicar-se.
• Participar en associacions de familiars i grups d’ajuda, i en programes de respir familiar.

Escolta el podcast