Vall d’Hebron incorpora una teràpia assistida amb gossos per a infants i adolescents ingressats per trastorns de salut mental

La planta d’hospitalització de salut mental per a infants i adolescents de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron disposa d’un nou equip de “terapeutes”, dues golden retriever –la Índia i la Musa– i tres jack russells – l’Odette, l’Opala i la Xata–. Des del mes d’abril, els pacients que ingressen a la planta d’hospitalització de l’àrea de salut mental per a la infància i adolescència reben una nova teràpia que complementa el tractament habitual i incorpora el contacte amb gossos per aprendre a identificar i regular les emocions. A més de reduir l’ansietat i augmentar l’autoestima, la interacció amb els gossos ofereix informació clínica i ajuda a trencar el mur de desconfiança amb què arriben molts pacients.

La iniciativa és un projecte conjunt de la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, que dirigeix la professora Núria Máximo, i de la Secció d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria per a la Infància i l’Adolescència, que coordina el Dr. Marc Ferrer. És finançat de manera íntegra per la Fundació Dingonatura i compta amb la col·laboració de l’entitat Perruneando, especialitzada en intervencions assistides amb animals, que ha entrenat aquest equip caní per acompanyar aquests pacients.

Segons indica l’Organització Mundial de la Salut, un de cada set joves de 10 a 19 anys pateix algun trastorn mental. La depressió, l’ansietat i els trastorns de conducta són les principals causes de discapacitat en aquesta franja d’edat. A la planta d’hospitalització psiquiàtrica pediàtrica de Vall d’Hebron, inaugurada fa dos anys, la majoria dels casos atesos, aproximadament set de cada deu, estan relacionats amb conductes autolesives i temptatives de suïcidi. “És una tendència a l’alça que ens ha d’ocupar com a societat”, alerta el Dr. Marc Ferrer. Si entre 2015 i 2017, les autolesions representaven el 20,4% dels ingressos atesos a les urgències de psiquiatria pediàtrica, ara oscil·len entre el 50 i 70%. Tot i que les autolesions són un mecanisme per gestionar la ira, la frustració o regular el dolor emocional, sobretot entre les noies, s’han de tractar perquè poden ser el preludi d’una conducta suïcida. Els trastorns de conducta alimentària (TCA) i els trastorns de l’espectre autista (TEA) són les altres causes més habituals d’ingrés. “Cada trastorn té les seves particularitats, uns tenen dificultat per controlar els impulsos i altres la comunicació, però tots tenen en comú una desregulació emocional, la dificultat per gestionar les respostes emocionals. I això és el que treballem amb la teràpia assistida amb gossos”, il·lustra el Dr. Marc Ferrer. 

Com a complement d’un tractament clínic individualitzat, la teràpia assistida amb animals ajuda precisament a reduir l’ansietat, millorar l’autoestima, així com controlar la frustració i la impulsivitat, quatre trets característics d’una desregulació emocional. 

Dels 14 als 16 anys, el punt àlgid de la crisi identitària 
Molts dels adolescents que ingressen estan tancats en banda i els costa confiar en els adults. La majoria té entre 14 i 16 anys, l’etapa en què els adolescents viuen amb més intensitat la crisi identitària i en la qual poden sortir problemes relacionals. La professora Nuria Máximo explica que “el vincle amb els animals ens ajuda a trencar el gel i facilita la feina terapèutica dels professionals”. La base científica d’aquesta connexió s’anomena “biofília” i està ben documentada. La literatura científica ha mostrat que la interacció amb els gossos allibera oxitocina, facilita l’expressió de les emocions i ajuda a millorar el control de l’ansietat i la por. A més, baixa el ritme cardíac i la pressió arterial. Però per mesurar l’impacte real de la teràpia, s’està duent un estudi coordinat pel Dr. Marc Ferrer i la professora Nuria Máximo. Els pacients responen qüestionaris abans i després de cada trobada per avaluar l’ansietat, l’estat d’ànim i altres indicadors. Es tracta d’un estudi interdisciplinari en el qual participen la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, professionals d’Infermeria, Psicologia Clínica i Psiquiatria. “La filosofia del Servei de Psiquiatria és escoltar els pacients i fer-los partícips dels tractaments, i aquesta investigació ens ajuda a saber de primera mà si la teràpia assistida amb gossos els hi és útil”,  explica el Dr. Marc Ferrer.

Tot i que l’estudi es publicarà l’any vinent, els primers resultats són palpables. Les sessions es realitzen un cop per setmana, els divendres, en grups de 2 a 4 pacients i duren una hora. “Els dimecres alguns nois i noies ens preguntes ja pels gossos”, constata Merche Rodríguez, supervisora d’Infermeria del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “I hem observat que les seves visites dels cans són beneficioses també per als professionals”, comparteix. Tenint en compte que els ingressos no es poden preveure i que l’estada mitjana dels pacients és de deu dies, perquè en ser una unitat d’aguts la idea és que els pacients tornin al seu entorn com més aviat millor, les sessions no estan dissenyades per tenir una continuïtat en el temps. “És una teràpia estructurada per treballar en una jornada la desregulació emocional, les relacions socials i la capacitat de mentalitzar, entendre quin és el seu estat emocional i com es relacionen amb els altres”, explica el Dr. Marc Ferrer. “Alguns pacients faran dues o tres sessions, però la majoria en farà una”, afegeix. 

El vincle amb els gossos millora l’autoestima i ajuden a regular les emocions
A cada sessió treballen dos gossos acompanyats de les seves guies, que a més són les seves cuidadores. Arriben a les 10.45 i sempre fan el mateix recorregut per no alterar la vida a l’hospital. Abans d’entrar a la planta es reuneixen amb la psicòloga clínica i l’equip d’Infermeria que els informen dels pacients amb els quals treballaran. “Combinem nois i noies amb trastorns diferents per fer grups el mes heterogenis possibles en quan a característiques i clínica, d’aquesta manera aconseguim un equilibri que ens ajuda a evitar descompensacions clíniques durant les sessions”, explica Bàrbara Citoler. 

A més de les guies i els gossos, a les sessions sempre hi ha una infermera que recull informació. Les intervencions tenen un caràcter lúdic i són guiades. Comencen amb una presentació on les guies especialitzades en teràpia assistida amb animals, Andrea Galofré i Laia Portolés, expliquen com comunicar-se amb els gossos, què els hi agrada i què no. D’entrada, els gossos es passegen, oloren i exploren, però aviat arriben les carícies, que els relaxa. “Quan estan tranquils, treballem les emocions a través dels gossos”, explica Andrea Galofré. “Per exemple, si organitzem un circuit i un gos no t’entén, no és capaç o no vol fer un joc, podem parlar de què passa quan et sents incomprès, quan no tens ganes de fer una cosa o quan no te’n surts”, descriu. “També fem jocs amb premis o en els quals, els pacients han de preparar un material, això els dona un rol actiu. Deixen de ser només pacients per convertir-se en cuidadors”, continua. “Les sessions guiades ens donen molta informació clínica i ens permet observar els nois i nois més tal com són i es senten”, afegeix. 
El lligam entre humans i gossos ve de lluny. Fa 6.000 anys, els homes del Neolític ja enterraven els seus gossos amb ells. Ara, aquest vincle ancestral es converteix amb una eina terapèutica. “Per a nosaltres, la sessió amb els gossos és un tastet de la vida real dins l’ambient hospitalari”, comparteix un dels pacients. Segons Paco Camarasa, director de la Fundació Dingonatura, el vincle entre persones i animals és molt més que companyia: pot ser una eina terapèutica real. “Ajudar aquests joves en un moment tan delicat de la seva vida és una de les millors aplicacions que podem donar a la relació entre humans i gossos”, afirma.