Reobrim la Unitat Geriàtrica d'Aguts amb una aposta per l'atenció interdisciplinària i personalitzada a pacients grans fràgils amb malalties mèdiques agudes

Les persones viuen més que mai. A Espanya, l’esperança de vida de les dones arriba ja als 85,8 anys i la dels homes, als 80,3 anys. Vint anys enrere, era de 82,7 anys i 75,9 anys, respectivament. Són xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Hi ha més. S’estima que les dones que l’any 2035 tinguin 65 anys, encara tindran per endavant una esperança de vida de 24,5 anys, i els homes, de 20,9 anys. En aquesta evolució, hi ha un aspecte clau: la millora de les expectatives de vida en les persones d’edat madura i avançada. I en aquesta millora incideix l’abordatge dels pacients geriàtrics en els sistemes de Salut, que ens els darrers anys s’ha adaptat a nous reptes i necessitats. La Unitat Geriàtrica d’Aguts (UGA) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és un exemple. Amb la millora de la situació epidemiològica de la COVID-19, la Unitat Geriàtrica d’Aguts va reobrir el juny a l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. I ho ha fet amb canvis. Ha aprofitat aquest temps d’aturada per protegir els i les pacients del virus, per repensar la Unitat Geriàtrica d’Aguts del segle XXI, amb un equip multidisciplinari que ofereix una atenció personalitzada als i les pacients grans aguts fràgils, amb una bona situació funcional i cognitiva prèvia a patir una malaltia aguda que els ha portat l'hospital i que els hi pot comportar una davallada funcional i cognitiva. Els primers tres mesos des de la reobertura, ha donat 54 altes hospitalàries.

“Hem fet una reorientació de com volem que sigui una Unitat Geriàtrica d’Aguts del segle XXI en un hospital terciari", explica la Dra. María José Abadías, subdirectora assistencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. “L’hem emplaçat a la tercera planta de l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, un entorn amb professionals que estan acostumats a fer cures i valoracions de pacients geriàtrics, on fa anys que funciona la Unitat d'Ortogeriatria”, matisa.

Un dels eixos estratègics de l’Hospital Vall d’Hebron és l’atenció al pacient fràgil. I entre aquests pacients, “tenim els i les pacients grans fràgils, sense o amb dependència lleu- i sense deteriorament cognitiu greu previ, i puntualment, amb una malaltia aguda i complexitat que requereix ingrés a l’hospital”, comenta el Dr. Antonio San José, cap de la Secció de Geriatria. Acostumen a ser persones de més de 75 anys, que tenen autonomia i no pateixen un deteriorament agut cognitiu ni funcional, moltes vegades viuen sols, però corren el risc d’experimentar una davallada greu del seu estat de salut quan pateixen una malaltia aguda. “Una pneumònia, una grip o una infecció pot portar-los a desenvolupar delírium o perdre la capacitat per acomplir les activitats físiques diàries”, avisa el Dr. Antonio San José. Aquesta davallada suposa per aquests pacients i les seves famílies un impacte en la seva qualitat de vida i pot arribar a ser irreversible. Per a ells s’ha pensat la Unitat Geriàtrica d’Aguts. La majoria d’aquests pacients ingressen a la Unitat des del servei d'Urgències, seguint uns criteris consensuats en funció de la seva fragilitat, dependència física i situació cognitiva. “L’objectiu de la Unitat Geriàtrica d’Aguts és prevenir les descompensacions i preservar la seva autonomia”, defensa. "Les evidències ens diuen que amb aquests pacients si, a més de fer-los un bon diagnòstic i un bon tractament, se'ls protegeix amb una sèrie de protocols multidisciplinaris –com prevenir el delírium, la davallada funcional, les caigudes, ajustar la medicació o fer treball social–, se'ls pot enviar a casa en millors condicions i requereixen menys ingressos en hospitals d'atenció intermèdia. I tot, sense allargar l'estada mitjana", afegeix.

Les societats científiques de geriatria internacionals defensen evitar l'ingrés hospitalari de pacients fràgils en hospitals d'aguts i aposten per potenciar alternatives a l'hospitalització, com l'hospitalització a domicili, les consultes externes i els hospitals de dia. D'aquesta manera, es poden evitar possibles conseqüències de l'ingrés hospitalari en aquests pacients grans fràgils, com ara la davallada funcional, el delirium i les síndromes geriàtriques.

Hi ha consens en què l'hospital del present haurà d'evolucionar a hospitals adaptats a les persones grans (elderly friendly hospital), tant a nivell d'espais i equipaments com de professionals amb coneixements en el maneig de les persones grans fràgils. Així mateix, serà necessari desplegar Unitats Geriàtriques d'Aguts amb equips interdisciplinars per als pacients amb més risc de patir una davallada funcional i cognitiva.

Un circuit coordinat

A Vall d'Hebron, quan un o una pacient gran arriba al servei d'Urgències, s'estableix la seva situació basal d'acord amb una sèrie de criteris i escales validades internacionalment, que ajuden a catalogar-lo com a pacient robust, prefràgil o fràgil. Per conèixer el seu estat físic i cognitiu, se li pregunta per activitats quotidianes i segons el resultat, se’l deriva a la Unitat Geriàtrica d'Aguts, que disposa de vuit llits. L’estada mitjana en aquesta unitat és de vuit dies. En cas de no requerir els serveis d’un hospital terciari, es poden derivar a l’Hospital de San Rafael amb qui Vall d’Hebron cogestiona la Unitat de Fragilitat, que compta amb 24 llits.

“Des del moment de l’ingrés a Urgències, un equip transversal comença a planificar l’alta. Valorem les necessitats del pacient i decidim quin itinerari farà”, explica la Dra. Carmen Pérez, metgessa adjunta de Medicina Interna de la Secció de Geriatria i Coordinadora Assistencial de la UGA. “L'atenció a la UGA és multidisciplinària, amb una molt estreta col·laboració amb infermeria, però també amb altres especialitats, amb les que s'han elaborat protocols i circuits específics, que són Rehabilitació/Fisioteràpia, Unitat de suport Nutricional, Treball social i Farmàcia. D’aquesta manera tenim una visió global per abordar aspectes individualitzats”, comenta.

La unitat ofereix un tractament multidisciplinari per facilitar la recuperació dels i les pacients en un breu espai de temps. El Dr. Antonio San José conclou que "estem coordinats per protegir a aquests pacients en una manta protectora".

Aquest circuit coordinat aporta beneficis en ambdues direccions. "Els i les pacients estan a cura d'un equip de geriatria molt ben preparat que segueix el contínuum assistencial des d’Urgències fins a l’alta, amb l’objectiu de millorar la seva funcionalitat física i cognitiva per poder tornar a casa en les millors condicions possibles”, relata Teresa Sanclemente, Supervisora de l'Àrea de Coneixement del Pacient Fràgil Traumàtic i de l'Àrea de Coneixement de Medicina Interna de la UGA. “Per la seva part, els professionals treuen profit de la transmissió de coneixements a les reunions de coordinació", afegeix. L’equip es reuneix pel matí i a migdia. I els i les pacients reben informació tots els dies. “Aquesta coordinació i planificació té un impacte en les persones. Estar informats redueix l’ansietat i ajuda a que s’impliquin en les seves cures”, reflexiona Teresa Sanclemente.

Consuelo Álvarez, adjunta a la Direcció d'Infermeria de les Àrees de Coneixement de l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, afegeix que “per a nosaltres és un avantatge treballar en aquesta nova àrea, perquè podem anar més enllà i tractar a qualsevol pacient fràgil, la qual cosa ens permet agafar molts més coneixements mèdics. És una simbiosi extraordinària”. “L'ortogeriatria està molt lligada a al fractura de fèmur, però aquí comencem a veure un altre tipus de fractures associades a la fragilitat davant les quals hem de tenir un abordatge multidisciplinari", acaba.

El perfil del pacient: 84,4 anys amb insuficiència cardíaca

El perfil del pacient atès els primers mesos des de la reapertura és en un 50% dona, de 84,4 anys d’edat i el diagnòstic prevalent ha estat una insuficiència cardíaca. El 70% dels pacients era fràgil i el 30%, prefràgil. Vuit de cada deu no tenia dependència moderada-greu per les activitats de la vida diària i la majoria, un 98% no tenia deteriorament cognitiu o era lleu. Un cop donada l’alta, el 76% va retornar a casa seva, tres d'ells amb suport d'hospitalització a domicili. Vuit pacients, un 14.6%, van requerir trasllat a hospital d'atenció intermèdia, i dos pacients van ser exitus durant l’ingrés hospitalari.

Cal tenir en compte que normalment, quan més jove és una persona, el seu cos té més capacitats per recuperar-se d’una malaltia. Segons l’equació de Gompertz, el mètode més antic per calcular l’esperança de vida, la probabilitat de morir, d’una cardiopatia, d’un càncer o de nombroses infeccions, com per exemple una pneumònia, es multiplica més o menys per dos cada vuit anys, també la capacitat de recuperar-se d’un daltabaix. Per això és important un abordatge específic amb aquest perfil de malalts.