La importància del rigor de la comunicació científica i com crear campanyes amb retorn inauguren el 1r Congrès Internacional de Comunicació en Salut

Gairebé cinc anys després que un virus de només 100 nanòmetres, unes 200 vegades més petit que una cèl·lula, fes trontollar el món i reinventés la manera com es comunica la ciència és un bon moment per reflexionar quines lliçons hem après i quins reptes en comunicació en salut tenim. Amb aquest esperit ha arrencat avui el 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que organitza l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb el suport de la European University Hospital Alliance (EUHA) i la col·laboració de Medtronic. Més de 400 professionals del món de la salut, comunicació i institucions polítiques han intercanviat reflexions i experiències.

La pandèmia va accelerar tendències que ja existien. Va donar un impuls a la revolució digital i avui  la tecnologia i la intel·ligència artificial han entrat encara més a les nostres vides. “Convé estar alerta, perquè la generació de contingut i el flux de dades, també permet fer difusió d’informació falsa, que més enllà de generar confusió pot augmentar l’escepticisme evers les recomanacions científiques”, ha alertat Fran Garcia, director de Comunicació, Estratègia Corporativa i Atenció Ciutadana de Vall d’Hebron en el discurs de benvinguda. No és veritat que quan ens fem grans no hem de prendre llet, perquè la llet i els productes làctics són la principal fons de calci d’una dieta i és recomanable prendre-la a totes les edats. Ni tampoc és cert que una mamografia causa càncer de mama.

Un model de salut més preventiu

La pandèmia ha redibuixat la manera com es comunica la ciència i ha donat una nova importància a les institucions públiques en la promoció de polítiques de salut. “Una de les lliçons apreses és que d’ara endavant hauríem d’evitar improvisar decisions i planificar el canvi cap a un model més preventiu”, ha destacat el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, una proposta compartida amb Johan Van Eldere, secretari general de la European University Hospital Alliance, i el Dr. José Antonio Pujalte, director de Relacions Internacionals i Cooperació de la conselleria de Salut.  

Comunicar ciència, generar confiança

Sobre els reptes en la difusió de les polítiques en salut pública, el rol dels hospitals i quina és la manera més efectiva d’arribar als ciutadans han parlat a la primera taula del congrés Bhanu Bhatnagar, responsable de Premsa i Relacions amb Mitjans a l’Oficina Regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS); Marie-Agnes Heine, cap del departament de comunicació de l’Agència Europea del Medicament, Chantal Verdonschot, Coordinadora sènior de comunicacions de EuroHealthNet, Abraham del Moral, director de comunicació del Departament de Salut del Govern Català, i l’experta Mariachiara Tallacchini, de la Universitat de Piacenza (Itàlia). Fred Balvert, comunicador de ciències estratègiques al Centre Mèdic de la Universitat Erasmus de Rotterdam, ha estat el moderador.

Per a Bhanu Batnagar “la pandèmia ha tingut un efecte enorme en la manera en què es comunica la ciència”. “Un exemple és la visibilitat en el discurs públic que han guanyat els científics, professionals de la salut i altres alts funcionaris. Però de la mateixa manera que la compartició de dades permet una disseminació més ràpida d’informació crítica sobre salut pública, l’ús de terminologia tècnica i llenguatge complex pot generar confusió i desconfiança, i també és més fàcil desinformar, compartir notícies falses i teories de la conspiració”,  ha avisat. Pel responsable de Premsa i Relacions amb Mitjans de l’OMS a Europa “la lliçó més gran de la pandèmia és la necessitat urgent de desenvolupar estratègies per comunicar la ciència de manera més eficaç i generar confiança en el públic”. Marie-Agnes Heine ha destacat que la pandèmia ha estat el repte de salut pública més gran de l’Agència Europea de Medicaments des de la seva creació el 1995.  “Els reguladors de medicaments no poden treballar de manera aïllada i un dels reptes a què ens vam enfrontar va ser la coherència en els missatges sanitaris entre els estats membres”, ha recordat. “Diferents missatges de salut poden afectar la confiança del públic i vam iniciar una nova era de col·laboració”, ha explicat. Aquest congrés és un exemple de la col·laboració de la qual parla. “Vam connectar amb altres agències, sistemes de salut, pacients, professionals sanitaris, públic i grups d’interès, per assegurar-nos que som rellevants, que se’ns escolta i, encara més important, que se’ns entén. Una bona informació de salut pública és un bé públic”, ha conclòs.

Maria Chiara Tallachini ha complert amb el seu rol d’intel·lectual i acadèmica a la Universitat de Piacenza (Itàlia) oferint una mirada crítica envers les institucions. “Queden lliçons per aprendre, crec que  les institucions haurien de ser més conscients que comunicació  significa i implica compartir coneixement amb totes les seves incerteses amb els ciutadans i estar ben oberts a discutir-ho per tal de crear una relació més robusta i de confiança”, ha dit. Abraham del Moral, el director de comunicació del departament de Salut ha compartit amb els oients una acció del Govern català que va vol anar en aquest sentit. Es tracta de la darrera campanya de vacunació de la grip+covid, en la qual han canviat la comunicació tradicional, a través de mitjans de comunicació, per un programa pilot que informa el grup d’edat de més risc a través d’un SMS, de 60 a 80 anys, que poden vacunar-se fora de l’horari habitual i dissabtes. “Hem arribat en pocs dies a taxes de vacunació del 50% i hem estalviat costos”, ha compartit. Ara, analitzaran de la mà de la ciutadania si un missatge directe és més efectiu que una campanya de comunicació tradicional que requereix més costos.

Com a conclusió d’aquesta primera taula, val la reflexió de Chantal Verdonschot, coordinadora d’EuroHealthnet, qui coincideix en la necessitat de transparència, col·laboració i claredat en els missatges per connectar de manera efectiva amb audiències diverses.

Institucions i periodistes, un matrimoni ben avingut?

La segona taula rodona, moderada per Jens Hjalte Madsen Løgstrup, cap de comunicació del Aarhus University Hospital, ha analitzat com les institucions interactuen amb els mitjans de comunicació i els periodistes, una relació que necessàriament ha de ser fluida en democràcia tot i que no sempre resulti senzilla. Les màximes responsables de comunicació d’institucions com l’Hôpitaux de París (França) o el Kings's Health Partners London (Regne Unit) –Isabelle Jourdan i Christie Norris respectivament–, han intercanviat impressions amb periodistes de mitjans.

Els experts en comunicació corporativa han defensat estratègies per compatibilitzar l’agilitat en les respostes amb la informació de qualitat i la preservació la reputació de la institució. I els periodistes de mitjans han posat l’èmfasi en la necessitat de transparència i accés als experts. Per a Javier Granda, periodista especialitzat en salut, hi ha un abans i un després de 2020: “ara, els hospitals disposen d'equips de comunicació especialitzats que ens faciliten molt la feina, sobretot per combatre fake news, però aquests mateixos equips han de tenir en compte que els canals de comunicació canvien i els joves tenen altres fonts d’informació més enllà de la ràdio, la televisió i la premsa”.

Un dels reptes és que els mateixos periodistes que poden demanar un comentari d'expert una setmana, puguin estar a punt de publicar un article amb crítiques contundents la setmana següent, ha posat sobre la taula Madeleine  Svärd Huss. “En aquests casos, hem d’investigar els fets i explicar-los, per exemple, organitzant una entrevista amb l'expert de la nostra organització que pugui respondre les seves preguntes”, ha dit. “No hem de perdre de vista que els periodistes no són el públic final, és la ciutadania”, ha apuntat. Per la seva part, Christie Norris ha afegit que “la transparència és essencial per fomentar una bona relació amb els mitjans”.

“Periodistes i institucions treballen amb tempos diferents”, ha encertat a dir Isabelle Jourdan, cap de comunicació de AP-HP. Valeria Román, que és periodista especialitzada en salut, li ha donat la raó. “Vull informació ràpida, així és, però sobretot vull informació veraç”, ha sentenciat. “La clau està en la transparència, en ser crític i contrastar la informació, tres fonts sempre seran millor que una”, ha insistit Koen Wauters, periodista de VRT Radio and TV.

Històries que generen canvis

La jornada ha acabat amb un viatge metafòric del cervell (la reflexió) al cor (les emocions). La tercera i darrera taula de la jornada ha reflexionat sobre com es creen històries interessants en salut i quin és l’equilibri entre emoció i divulgació. D’això en sap l’equip de comunicació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que té en les històries humanes una de les seves insígnies. Podem dir que cada dia més de 50.000 persones travessen les portes de Vall d’Hebron o que cada dia 50.000 persones arriben a Vall d’Hebron amb por, esperances i una història per explicar. “Aquí comença la nostra feina, trobar i comunicar històries que mouen les persones”, ha dit la cap de Màrketing de Vall d’Hebron, Júlia Areny. Una feina que comparteix amb els dos convidats de la tercera taula: Camil Roca, CEO de K1000, l’agència responsable de La Marató de TV3, i Roxane Philippe, directora general de HAVAS Red Health.

L'aeroport Anne de Gaulle

El nom de Roxanne Philippe no és conegut al nostre país, però sí les seves accions. Va ser la responsable de canviar el nom de l’aeroport Charles de Gaulle de París, per el d’Anne de Gaulle, la seva filla en el marc d’una campanya de la Fundació Anne de Gaulle, que ofereix assistència a dones amb discapacitat mental i sense recursos. “És l’exemple de com una bona idea genera impacte en les persones i obtè retorn”, ha compartit. Un altre exemple és La Marató de Tv3, patrimoni de Catalunya amb el permís dels castellers i Sant Jordi. El seu creador, Camil Roca, CEO de K1000, l’agència responsable de La Marató de TV3, ha creat un programa del qual els catalans se senten orgullosos i que uneix totes les generacions. 

La Marató, patrimoni i orgull de Catalunya

Al llarg de 25 anys, amb un programa que implica les institucions catalanes i la ciutadania ha aconseguit 245 milions d'euros per a la recerca de malaties. Cada edició tracta una patologia, aquest any, les malalties respiratòries. I amb un programa que dura 24 hores, a la televisió pública catalana, que combina divulgació i històries humanes, i un lema "La Marató diu molt de tu", obtè milions d'euros per a la recerca amb donacions. Cada donació és única, darrera té una història i genere aquest sentiment d'orgull, de formar part d'un projecte "made in Catalonia" que traspassa fronteres. Tot suma. Malaltia, solidaritat, recerca.