Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Hi ha dos aspectes bàsics en la prevenció, detecció i tractament de les malalties cognitiu-conductuals: l'observació dels pares i l'observació del pediatre del nen o nena. D'aquí la importància de les visites de rutina al pediatre.
Durant el primer any de la vida és fonamental l'estimulació a través del joc i del cant. La plasticitat del cervell per aprendre durant el primer any és superior a totes les altres etapes de la vida i el pes del cervell creix de manera exponencial. Els estímuls són essencials, tant somriure com la mobilització passiva de les extremitats ja es donen de manera natural amb el joc. L'observació del nen o nena també és important per veure quines àrees cal treballar més, ensenyar-lo a rodar sobre si mateix, a gatejar o a caminar. En cas de dubte o de trobar una alteració amb significació, caldrà un enfocament multidisciplinari per a establir el diagnòstic i la terapèutica adient al més aviat possible.
El tractament dels trastorns cognitivoconductuals depèn de la malaltia detectada.
En el cas de les malalties genètiques, un tractament específic no és possible moltes vegades, però sempre és necessari l'anàlisi i la detecció precoç.
En el cas de les malalties metabòliques hi ha dietes o fàrmacs específics dirigits a corregir totalment o en part el trastorn metabòlic detectat.
La ultrasequenciació del genoma humà permet actualment detectar centenars d'alteracions genètiques amb una petita mostra de sang, de la que s'extrau la informació genètica. Hi ha bases de dades a tots els països desenvolupats que treballant en xarxa compartint informació, per tal d'agrupar casos esporàdics de tot el món, per a la recerca conjunta de la traducció que aquesta alteració té en el comportament o l'aprenentatge de la persona.
Així mateix, l'estudi bioquímic de les vies metabòliques de l'organisme cada vegada és més complet i això permet dissenyar fàrmacs específics per a cada situació.
Un canvi de tractament, actualment en desenvolupament, és el pas de la pastilla a la cèl·lula, en el sentit de treballar sobre la cèl·lula afectada per modificar el seu comportament. Aquesta aproximació té molt de preliminar, però és un camp que de segur tindrà un gran desenvolupament en el futur.
El restrenyiment és un problema molt comú en la infància. Es produeix quan les deposicions són molt dures, seques, massa grans o molt difícils d’expulsar. També es considera restrenyiment quan el nen ha tingut menys de tres moviments de ventre en una setmana. Habitualment, aquest problema es resol amb una alimentació adequada i exercici freqüent.
El restrenyiment es pot produir per diversos motius:
En casos poc comuns, el restrenyiment és un símptoma d’alguna malaltia, en aquest cas és important consultar el metge.
El seguiment dels nens amb restrenyiment el fa el pediatre de capçalera. Tot i així, hi ha situacions en què cal anar a urgències.
El mal de panxa apareix quan virus, paràsits o bacteris danyen les cèl·lules de la membrana mucosa de l’intestí. Normalment, aquesta membrana absorbeix líquids; però quan està danyada no pot fer-ho amb la mateixa efectivitat. Aleshores el cos perd líquid mitjançant els vòmits i la diarrea.
La diarrea causa pèrdua de líquid i sals. Els nens estan més exposats a pèrdues de líquid que els adults; com més petits, més aviat es deshidraten. Els vòmits poden causar dificultats per mantenir el líquid que es consumeix. Els nens petits poden empitjorar si perden més líquids dels que ingereixen. Per aquest motiu és molt important que beguin des de l’inici de la infecció estomacal.
Els vòmits i la diarrea són els símptomes més comuns en nens amb mal de panxa causats per virus. Gairebé sempre, la malaltia és innòcua i desapareix en un parell de dies. És molt important que el nen begui líquids, sobretot si té diarrees, fet que és especialment rellevant en els menors d’un any.
Quan els nens pateixen mal de panxa poden presentar diferents símptomes, com ara: vòmits, diarrea, malestar, mal d’estómac, febre, cansament i inapetència.
Habitualment els símptomes apareixen de cop i volta, un parell de dies després del contagi, i desapareixen al cap d’uns dies. La diarrea es pot allargar fins i tot una setmana. Són més comuns a l’hivern, quan es passen més hores en espais tancats. Tot i que també els poden causar bacteris, paràsits o virus, menjar en mal estat o arran d’estades a l’estranger.
Cal anar al metge o trucar al 061 CatSalut Respon en els casos següents:
Cal demanar assistència urgent si presenta diarrea, vòmits i algun d’aquests símptomes:
Els nens necessiten líquids. Cal que beguin amb freqüència. Ho poden fer de mica en mica, en petites quantitats administrades amb una cullereta o un biberó. De tant en tant, cal oferir-los aigua. És important que ho facin a poc a poc, ja que si en prenen molta de cop, podrien tornar a vomitar.
Evita les begudes massa dolces com ara gasoses o sucs forts. Tampoc són convenients les begudes de dieta, perquè encara que no contenen sucre, poden contenir altres productes que provoquin diarrea. L’infant pot beure el que vulgui, el més important és que begui líquids.
Si el nen no vol beure, pots provar-ho amb polos de gel. Tot i això, cal anar oferint-li líquids, ja que encara que prengui polos, necessita ingerir líquids per rehidratar-se.
Si està prenent el pit o el biberó, ha de continuar prenent-los, però amb més freqüència, malgrat que vomiti. També es pot extreure llet i mirar de donar-li amb una cullereta, si no vol prendre el pit.
Una xeringa especial per a medicaments és una bona solució per a la rehidratació oral. Cal evitar que el raig de líquid vagi directe al paladar, ja que pot provocar-li nàusees.
Si els vòmits són continuats, necessita prendre dues culleradetes de líquid cada cinc minuts, el que equival a, aproximadament 10 ml. Un infant necessita aproximadament 1 L de líquid en 24 h.
Les solucions orals contenen quantitats adients de sals i sucres que ajuden a recuperar l’equilibri hídric del cos. Quan els nens vomiten molt i tenen diarrea greu, és bo que prenguin aquest tipus de preparats. És possible que l’infant no es vulgui beure el preparat. En aquests casos, es pot provar d’afegir-hi suc.
Trobareu aquests preparats a les farmàcies.
En la majoria dels casos, pot ser que el nen deixi de vomitar i la diarrea segueixi durant un temps. Els nadons que prenen el pit, ho poden continuar fent i els que ho fan amb biberó poden prendre diferents tipus de farinetes: arròs, blat de moro, llet preparada... segons l’edat. Trobareu aquests preparats a les farmàcies. Cal començar amb petites quantitats.
Si el nen té més de sis mesos, pot prendre sopa de pastanaga.
Quan vulgui començar a dinar és millor que mengi aliments normals. És millor començar per quantitats petites de menjar i evitar fruites i aliments que tinguin alt contingut en fibra.
I van acompanyats de més cansament de l’habitual, manca de forces per jugar o pèrdua d’interès per l’entorn, cal que el visiti el pediatre.
Sovint, la causa del mal de panxa és una infecció viral que es contagia fàcilment. És usual que les persones d’una mateixa família es posin malaltes alhora.
Per prevenir el contagi:
És convenient no tornar a la llar d’infants ni a l’escola fins que no hagin transcorregut dos dies de la desaparició dels símptomes.
La gastroenteritis és una infecció que provoca diarrea, és a dir, un augment de les deposicions que, a més, són més toves. Habitualment pot anar acompanyada de vòmits, febre i mal de panxa.
Cada vegada que els nens fan diarrees o vomiten perden líquids i els han de recuperar bevent, el que s’anomena per via oral. Per aconseguir-ho, es poden usar sèrums hiposòdics.
Si vomita amb facilitat, cal que es prengui el sèrum hiposòdic a poc a poc (una cullerada cada 5 minuts). I si no vomita, cal anar augmentant la quantitat progressivament.
Quan no vomiti, cal oferir-li petites quantitats de menjar. Mai no s’ha de forçar que mengi i l’aportació de líquids ha de continuar entre els àpats.
El nen no ha d’estar en dejuni. Cal anar-li oferint menjar sense forçar-lo. Normalment, els infants amb gastroenteritis no tenen gaire gana. En el cas d’alletament matern, cal augmentar el nombre de preses. Els biberons de llet s’han de seguir fent amb les dosis habituals, no s’han de diluir.
D'altra banda, la dieta astringent no és imprescindible, n’hi ha prou amb una alimentació suau, que li vingui de gust. Els aliments que toleren millor són els cereals, arròs i blat; la patata; el pa; la carn magra; la verdura; el peix; el iogurt i la fruita. Cal evitar els aliments flatulents, amb molt de greix i sucre.
Per reposar el líquid perdut, no feu servir solucions casolanes, ni refrescos comercials. Són recomanables les solucions preparades per a la rehidratació.
No administreu medicaments per als vòmits o la diarrea sense consultar-ho amb un pediatre.
La febre és la resposta del cos davant d’una infecció i és el signe més comú d’una malaltia. És un mecanisme de defensa del cos per combatre una possible infecció. Considerem que hi ha febre quan la temperatura del cos supera els 38 °C al recte o els 37,5 °C a l’axil·la. Entre 37 i 38 graus ho anomenem febrícula o dècimes. Juntament amb la febre pot aparèixer sensació de fred, malestar, manca de gana, però normalment els petits la toleren bé.
La febre no és una malaltia sinó una resposta defensiva del cos. Els tractaments per a la febre serveixen per alleujar el malestar.
Per saber si hi ha febre, cal fer servir un termòmetre sempre. El termòmetre digital és el més indicat. Per utilitzar-lo cal que el col·loquem a l’axil·la de la persona malalta durant aproximadament dos minuts, fins que soni l’alarma. En els lactants es pot posar al recte; però cal tenir en compte que en aquesta via es considera febre quan passa dels 38 °C.
Si malgrat que hem aplicat les mesures anteriors la febre es manté per sobre dels 38 °C i el nen té malestar general, es poden administrar antitèrmics.
Els medicaments que s’usen tot sovint són el paracetamol i l’ibuprofèn. Tots dos es poden administrar en gotes o xarop.
En resum, quan tenim una infecció i el cos puja de temperatura es produeix el que anomenem febre. Els antitèrmics no curen la infecció, només alleugen els símptomes.
La malaltia meningocòccica (meningitis) és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat “meningococ” que es transmet mitjançant les secrecions faríngies i nasals.
El risc de contagi de la meningitis augmenta si es té contacte estret amb la persona malalta (si es dorm a la mateixa habitació, si es viu a la mateixa casa, si es fan petons a la boca...), però no cal desinfectar els objectes ni els espais perquè el meningococ resisteix molt poc temps fora de l’organisme.
Les mesures per prevenir aquesta malaltia són:
L’actuació adequada davant d’un cas de meningitis és administrar els antibiòtics a la família i a les altres persones que conviuen amb la persona afectada.
Si la malaltia la produís el meningococ del grup B, l’única mesura preventiva, i la més freqüent en el nostre país, és la quimioprofilaxi, que pretén eliminar el microorganisme de la faringe. D’aquesta manera, s’evita que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació.
En el cas que la malaltia la produís el meningococ del grup C, a més d’administrar la quimioprofilaxi, es vacunaran les persones properes que no hagin rebut la vacuna.
Si es té constància que algú ha tingut contacte íntim amb el malalt durant els deu dies anteriors a l’aparició de la malaltia i al qual no s’ha administrat quimioprofilaxi, cal comunicar-ho al personal sanitari.
L’única manera de curar eficaçment la tuberculosi i prevenir-ne el contagi és a través d’un tractament basat en la combinació de diferents antibiòtics durant un mínim de sis mesos. Els símptomes de la tuberculosi acostumen a desaparèixer ràpidament, però la malaltia pot tornar a aparèixer si no es pren la medicació de manera correcta i durant el temps indicat.
Actualment, els fàrmacs per a la tuberculosi són segurs i efectius, i la majoria de persones els prenen sense problemes. En alguns casos poden aparèixer efectes secundaris, per la qual cosa és important seguir el tractament sota supervisió i consultar el metge en cas de dubte.
Un cop es comença el tractament, i per tal que aquest faci l’efecte desitjat, és recomanable seguir les indicacions següents:
L’orina, la femta, la suor i les llàgrimes poden ser de color vermellós-ataronjat. Aquest canvi és normal i desapareixerà quan finalitzi el tractament.
CDC - Preguntes i respostes sobre la tuberculosis
Les pràctiques saludables per evitar les infeccions de transmissió sexual (ITS) es basen, per un costat, en un comportament sexual de menys risc amb l’ús del preservatiu i, per l’altre, en l’educació, el diagnòstic, el tractament precoç, la detecció de les infeccions asimptomàtiques, l’estudi de les parelles sexuals i la immunització amb vacunes. És essencial la recerca activa de contactes per tallar la transmissió i prevenir la reinfecció.
La societat demana cada vegada més informació sobre les infeccions de transmissió sexual: l’única manera d’evitar-les és amb la prevenció, però també és important proporcionar informació sobre pràctiques de sexe segur.
Les infeccions de transmissió sexual figuren entre les cinc categories principals per les quals els adults cerquen atenció mèdica. Comprenen una sèrie de patologies, d’etiologia diversa, en les quals la transmissió sexual és rellevant des del punt de vista epidemiològic. Tot i això, de vegades pot haver-hi altres mecanismes de contagi, com ara la transmissió perinatal o parenteral.
Les intervencions d’assessorament i els enfocaments conductuals representen la prevenció primària contra les ITS, que inclouen:
Així mateix, l’assessorament pot millorar la capacitat de les persones per reconèixer els símptomes de les ITS, amb la qual cosa augmentaran les probabilitats que aquests sol·licitin atenció i animin les seves parelles sexuals a fer-ho.
Malauradament, la manca de sensibilitat de la població i l’arrelat estigma generalitzat vers les ITS segueixen dificultant l’eficàcia de les intervencions sanitàries.
L’estudi dels contactes en les ITS és el procés pel qual les parelles sexuals d’un pacient diagnosticat amb una ITS són identificades i informades del risc de contraure aquesta infecció, i se’ls ofereix atenció i tractament per un professional sanitari. L’estudi de les parelles té beneficis clínics i de salut pública per tres raons:
L’epidemiologia de les ITS està canviant en els últims anys i s’observa una nova emergència d’aquestes infeccions. Aquest fenomen va associat a les noves pautes de comportament: l’ús de noves tecnologies per a la cerca de parelles sexuals, l’alta mobilitat de la població, la relaxació en l’ús del preservatiu, etc.
El panorama anterior fa inqüestionable l’adopció de noves estratègies de control i prevenció, entre les quals hem d’incloure els estudis de contactes i tota la seva riquesa metodològica basada en l’evidència científica.
Les malalties glomerulars complexes o glomerulonefritis són una de les causes més freqüents d’insuficiència renal terminal. La mesura principal per combatre la insuficiència renal crònica és la prevenció, seguint unes pautes dietètiques, i el tractament precoç de les malalties o situacions que la poden provocar. A més, quan ja està instaurada i avançada, cal aplicar-hi tractaments que substitueixin de manera total o parcial les funcions dels ronyons, és a dir, un tractament substitutiu renal.
D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cos a través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci.
D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, la necessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.
Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris.
Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor, això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.
Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:
Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.
La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:
A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:
S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:
L’educació sanitària dels pacients amb infeccions osteoarticulars resistents és clau per evitar la contaminació dels estris i possibles complicacions derivades de la infecció. Així, el professional sanitari posarà èmfasi en la importància de la higiene de la zona infectada i facilitarà indicacions per a una cura (si cal) i per a la presa de medicació de manera correcta durant el temps pautat.
D’una banda, en el moment que els pacients reben l’alta, el personal d’infermeria els proporcionarà tot el suport i l’educació necessaris perquè puguin tenir cura de la ferida de manera autònoma. La majoria de pacients porta fixadors externs que necessiten cures diàries, per la qual cosa, el personal sanitari destacarà la importància de la higiene en la zona infectada, que ha de ser netejada diàriament i curada amb l’apòsit pautat.
En el cas dels pacients que no són autònoms i no tenen cap familiar o cuidador referent per a les cures, es contactarà amb el CAP de la zona (a través de la unitat de PREALT) per tal de poder fer les cures amb la infermera referent. Si els pacients porten medicació endovenosa es contactarà amb la Unitat d’Hospitalització a Domicili per fer el seguiment i el tractament pertinents.
D’altra banda, cal explicar als pacients la importància de prendre la medicació pautada. En rebre l’alta, a la majoria de pacients se’ls recepten antibiòtics orals de llarga durada (pautats per la Unitat de Malalties Infeccioses) i se’ls recorda la importància de mantenir un horari fix i que no s’han d’oblidar de prendre la medicació.
Així mateix, se’ls recorda la importància de dur uns hàbits saludables, com ara:
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades