Recomanacions

Hi ha dos aspectes bàsics en la prevenció, detecció i tractament de les malalties cognitiu-conductuals: l'observació dels pares i l'observació del pediatre del nen o nena. D'aquí la importància de les visites de rutina al pediatre.

Durant el primer any de la vida és fonamental l'estimulació a través del joc i del cant. La plasticitat del cervell per aprendre durant el primer any és superior a totes les altres etapes de la vida i el pes del cervell creix de manera exponencial. Els estímuls són essencials, tant somriure com la mobilització passiva de les extremitats ja es donen de manera natural amb el joc. L'observació del nen o nena també és important per veure quines àrees cal treballar més, ensenyar-lo a rodar sobre si mateix, a gatejar o a caminar. En cas de dubte o de trobar una alteració amb significació, caldrà un enfocament multidisciplinari per a establir el diagnòstic i la terapèutica adient al més aviat possible.

El tractament

El tractament dels trastorns cognitivoconductuals depèn de la malaltia detectada.

• En el cas de les malalties genètiques, un tractament específic no és possible moltes vegades, però sempre és necessari l'anàlisi i la detecció precoç.
• En el cas de les malalties metabòliques hi ha dietes o fàrmacs específics dirigits a corregir totalment o en part el trastorn metabòlic detectat.

La ultrasequenciació del genoma humà permet actualment detectar centenars d'alteracions genètiques amb una petita mostra de sang, de la que s'extrau la informació genètica. Hi ha bases de dades a tots els països desenvolupats que treballant en xarxa compartint informació, per tal d'agrupar casos esporàdics de tot el món, per a la recerca conjunta de la traducció que aquesta alteració té en el comportament o l'aprenentatge de la persona.

Així mateix, l'estudi bioquímic de les vies metabòliques de l'organisme cada vegada és més complet i això permet dissenyar fàrmacs específics per a cada situació.

Un canvi de tractament, actualment en desenvolupament, és el pas de la pastilla a la cèl·lula, en el sentit de treballar sobre la cèl·lula afectada per modificar el seu comportament. Aquesta aproximació té molt de preliminar, però és un camp que de segur tindrà un gran desenvolupament en el futur.

Recomanacions per a la família i l’entorn

Utilitzar la mascareta FFP3 en entrar a l’hospital o en zones de risc de contagi. Es consideren zones de risc els espais públics tancats com el cinema, el transport públic, els restaurants, la piscina, etc., així com les zones d’obres o excavacions de terra. 
Netejar la casa amb lleixiu diluït (20 ml de lleixiu per 1 l d’aigua). 
Els pacients poden anar a l’escola quan el metge ho autoritzi.

S’ha d’evitar

Un nombre elevat de visites a casa durant un mateix dia. 
El contacte amb persones que presentin processos gripals o altres malalties víriques. 
El contacte amb animals (si a casa hi ha una mascota, s’han de consultar els riscos amb el metge). 
Les plantes d’interior. 
Que el pacient estigui a l’estança mentre es passa l’aspirador.

Sobre la manipulació higiènica dels aliments

Els aliments poden transmetre infeccions a causa d’una manipulació o conservació incorrectes. Per evitar-ho, s’han de tenir en compte les següents precaucions:

• Rentar-se les mans amb aigua i sabó abans de preparar o consumir aliments.
• Netejar els estris i les superfícies de la cuina amb aigua i sabó.
• Per assecar les superfícies, es recomana utilitzar paper de cuina i rentar freqüentment els draps de cuina (si s’utilitzen).
• Cuinar els aliments completament (almenys a 65 °C per dins).
• Consumir els aliments immediatament després de cuinar-los i, abans que passin 2 hores, guardar-los a la nevera.
• No descongelar mai els aliments a temperatura ambient i, en el cas d’aliments preparats, refrigerar-los tan aviat com sigui possible (abans de 2 hores).
• Protegir els aliments d’insectes, rosegadors i altres animals.
• Mantenir els aliments d’alt risc (carns, aus, productes làctics, peix, marisc, ous i maioneses) per sota dels 5 °C (a la nevera).
• Rebutjar les fruites viscoses, amb floridura, magolades o danyades.
• Rentar bé les fruites abans de pelar-les i consumir-les immediatament.
• Per picar la carn, fer-ho amb una màquina neta i sense restes, i cuinar-la immediatament o dins de les 2 hores següents.
• Si es consumeixen ous, la clara i el rovell han d’estar ben cuits.
• Els ous comprats han de tenir la closca neta i mai s’han de rentar.
• Respectar les instruccions de conservació, manipulació i caducitat dels aliments envasats un cop oberts.
• Canviar de recipient els productes enllaunats oberts per evitar l’oxidació de la llauna.
• El pacient no ha d’amassar masses de pa que continguin llevat.
• Per evitar l’anisakis, congelar el peix abans de consumir-lo.

Respecte a la dieta

Alguns aliments poden ser portadors de bacteris o fongs, per això s’intentarà evitar-los temporalment.

Durant els primers dies, no es recomana consumir vegetals ni hortalisses crues. Després de la primera visita al metge, i si s’autoritza el seu consum, aquest indicarà les mesures necessàries.

Recomanacions generals sobre la dieta

És important ingerir una quantitat adequada de líquids, especialment aigua. 
En cas d’estar prenent corticoides, no abusar de la sal (per evitar edemes) ni del sucre.

Recomanacions especials en cas de diarrea

• Evitar quantitats excessives de fibra (llegums, cereals i fruita).
• Prescindir d’aliments amb excés de greixos (embotits i fruits secs).
• Prendre productes desnatats.
• No es recomana el consum de lactosa.
• Si el metge ho indica, es restringirà també la ingesta de gluten.

Respecte a la higiene corporal

Higiene i cures de la pell

• Protegir el pacient del sol amb protector solar factor 50, ulleres de sol, gorra, para-sol o paraigua.
• Utilitzar crema hidratant (respectant la data de caducitat indicada pel fabricant un cop oberta).
• Dutxar-se amb sabó neutre.
• No utilitzar esponja.
• En cas d’EICH (malaltia empelt contra hoste) cutània, consultar amb el metge els cures necessàries.

Higiene bucal

• Raspallar-se les dents amb un raspall tou (segons el nivell de plaquetes).
• Després de cada àpat, utilitzar un col·lutori antisèptic sense alcohol.

Altres cures

• Evitar l’ús de tampons.
• Consultar amb el metge tot el relacionat amb tatuatges, pírcings, depilació, afaitat i relacions sexuals.

Respecte a l’activitat física

• Fer exercici sempre dins de les possibilitats del pacient.
• L’activitat física ha de ser moderada: caminar, estiraments i exercicis passius, bicicleta estàtica i exercicis que afavoreixin la flexibilitat.

Signes d’alerta que requereixen acudir a l’hospital

• Febre superior a 38 °C.
• Diarrea i/o vòmits.
• Hematomes i sagnats.
• Mal de cap o visió borrosa.
• Dolors articulars.
• Dificultat respiratòria.

L'estat immune d'una persona depèn de la seva salut general: nutrició adequada, evitar exposicions a fum de tabac i productes químics, en la mesura en què sigui possible. En la primera infància, les vacunes i immunitzacions prescrites en el calendari vacunal ajuden a constituir un sistema immune competent.

Recomanacions

En el cas de les immunodeficiències primàries, és important la seva detecció, habitualment indicada per la presència de malalties infeccioses freqüents. Les immunodeficiències secundàries es produeixen en el curs del tractament per l'existència d'una neoplàsia o en pacients trasplantats que han de prendre medicació immunosupressora de per vida.

En les malalties autoimmunes, és necessari seguir la medicació, moltes vegades de per vida, i evitar el fred i el sol excessius, que poden desencadenar la manifestació de la malaltia. Per mantenir la funcionalitat de les articulacions i la musculatura, cal seguir els consells de rehabilitació específics.

Tractament

En un dèficit immunitari, l'administració de gammaglobulines (proteïnes de la sang encarregades de la nostra defensa) pot tenir un paper important. Quan la deficiència està en les cèl·lules de defensa, les gammaglobulines no aporten benefici; en aquests casos, els antibiòtics poden prevenir o reduir les infeccions.

En les malalties per excés o mala regulació de la resposta immune, s'utilitzen antiinflamatoris i fàrmacs que frenen la immunitat, com els corticoides i els fàrmacs biològics, que bloquegen vies específiques de la inflamació. També hi ha altres fàrmacs amb acció beneficiosa per mecanismes menys coneguts, com alguns medicaments utilitzats per tractar el paludisme.