Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La grip és una infecció respiratòria causada pel virus de la influenza (A, B i C) que es transmet per gotetes respiratòries. Provoca febre, tos, mal de cap i muscular, i malestar general; la majoria es recuperen en 7-10 dies. Pot complicar-se en persones vulnerables com infants petits, majors de 60 anys, embarassades o malalts crònics. El tractament és simptomàtic i la vacunació anual és la millor manera de prevenir-la.
La grip es transmet d'una persona malalta a una altra a través de les gotetes que s’expulsen amb la tos i els esternuts. La capacitat de transmissió s’inicia des del dia abans de l’aparició dels símptomes i persisteix durant cinc dies després.
S’estima que la grip estacional pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip. Aquesta morbiditat elevada dona lloc a un nombre important de consultes mèdiques i de dies laborables perduts a conseqüència de la malaltia. A més, determinades persones, com les d’edat avançada, les que tenen malalties cròniques, les que estan immunodeprimides i les dones embarassades, entre d’altres, poden patir la malaltia amb més gravetat i és freqüent que presentin complicacions durant la seva evolució. Per aquests motius la grip continua sent un problema important de salut pública.
La grip presenta febre elevada, tos seca, mal de cap i de coll, dolor muscular i malestar general. També pot provocar diarrees, nàusees i vòmits, sobretot en nens petits. En la majoria de casos, les persones es recuperen en 7-10 dies.
La grip pot afectar a qualsevol persona, però els més vulnerables de patir complicacions són els infants menors de 2 anys, les persones d'edat igual o superior a 60 anys, les embarassades, les persones amb obesitat mòrbida i les persones de qualsevol edat que pateixin alguna de les malalties següents: cardiovasculars, pulmonars (inclosa la displàsia broncopulmonar, la fibrosi quística i l'asma), neurològiques, neuromusculars, metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, immunosupressió, càncer, malalties hepàtiques cròniques, asplènia i hemoglobinopaties.
El diagnòstic de la grip generalment és clínic i no requereix proves de laboratori. No obstant això, el diagnòstic microbiològic és fonamental per poder disposar de confirmació etiològica en pacients amb factors de risc i en malalts greus. La detecció del virus en mostres respiratòries es pot fer per cultiu, per tècniques de detecció d’antigen i per mètodes moleculars.
No hi ha tractament específic per a la grip. Es recomana donar un tractament amb analgèsics i antitèrmics (paracetamol) per alleujar o tractar alguns dels símptomes associats a la grip, com la febre o el mal de cap.
Els antibiòtics no curen la grip. Només en aquells casos en què hi hagi una sobreinfecció bacteriana, com la pneumònia, o en malalts crònics pot estar indicat un tractament antibiòtic preventiu per evitar complicacions.
Els antivirals, com l'oseltamivir o el zanamivir, poden estar indicats en persones amb alt risc de complicacions per reduir la durada de la grip i la possibilitat de complicacions, però s'han de començar a prendre abans que passin 48 hores des de l'inici dels símptomes.
La millor manera de protegir-se de la grip és la vacunació i seguir unes bones pràctiques d’higiene per tal d'evitar la propagació del virus. L’objectiu de la vacunació antigripal anual és generar protecció contra els virus gripals que circularan durant la temporada de grip. Les autoritats sanitàries i les societats científiques d'arreu del món recomanen de manera unànime la vacunació antigripal estacional de les persones d’alt risc. Les vacunes antigripals són molt segures i ben tolerades amb una efectivitat que oscil·la entre el 30% i el 70% per prevenir l’hospitalització per grip i la pneumònia. En les persones grans residents en institucions, les vacunes han demostrat ser efectives entre el 50% i el 60% per prevenir l’hospitalització o la pneumònia, i el 80% per prevenir la mort per grip.
És una malformació que es dona progressivament a la vàlvula aòrtica i produeix una obstrucció del flux de sortida del ventricle esquerre. Sovint, l’estenosi aòrtica va associada a més d’un tipus d’obstrucció, com ara l’estenosi de la vàlvula mitral, la coartació aòrtica i l’estenosi aòrtica supravalvular. Això fa que pugui formar part de la síndrome del cor esquerre hipoplàstic.
Entre el 3% i el 6% de les cardiopaties congènites que es detecten durant la infància són una estenosi aòrtica. En el cas dels homes i les dones predomina entre un 3% o un 4%.
Normalment, el pacient és un infant que no presenta símptomes i que té un bon desenvolupament, però en una exploració rutinària se li descobreix un buf al cor. També es pot detectar l’estenosi aòrtica amb les proves següents:
Es farà un tractament o un altre segons la gravetat de la malaltia.
Si la valvulotomia percutània o quirúrgica no aconsegueix acabar amb la insuficiència ni l’obstrucció, aleshores es practica un recanvi valvular. Això consisteix a substituir la vàlvula aòrtica per un autoempelt de la vàlvula pulmonar del mateix pacient o amb un homoempelt, que prové d’un altre donant.
Els pacients que s’han sotmès a aquest tractament tenen una qualitat de vida semblant a la de la resta de la població. Malgrat això, un 20 % continuaran 30 anys de la seva vida amb una estenosi lleu i un 20 % requerirà una intervenció sobre la vàlvula.
És una malaltia crònica inflamatòria de l’esòfag causada i mantinguda per una reacció al·lèrgica. Es caracteritza per la dificultat per empassar (disfàgia), els embussos del menjar a l’esòfag (impacció alimentària) i ruptures de la paret de l’esòfag (perforació esofàgica).
Els símptomes més freqüents són:
Si la inflamació esofàgica i els símptomes que se’n deriven no es tracten, persisteixen des de la infantesa fins a l’edat adulta. Aquesta inflamació provoca alteracions estructurals de l’esòfag amb un procés de remodelació dels teixits, que porta al desenvolupament de fibrosi i a la formació d’estenosi. És a dir, un deteriorament funcional que afectarà de manera significativa la qualitat de vida de qui la pateix.
Des de la seva primera descripció, de l’any 1993, l'EE presenta una prevalença de fins a 45 casos per cada 100.000 habitants i una incidència de 3,7 casos per cada 100.000 habitants i any. Això significa que actualment és la causa més habitual de disfàgia, de perforació espontània de l'esòfag i d’impacció alimentària en pacients joves.
Per fer un diagnòstic adequat, s’ha de fer una gastroscòpia mitjançant la qual cal prendre múltiples biòpsies de l'esòfag, ja que les alteracions inflamatòries es distribueixen de manera clapejada. Amb aquesta tècnica també s’avaluarà la resposta al tractament.
Amb l’anàlisi endoscòpica de la superfície mucosa esofàgica no n’hi ha prou per fer un bon diagnòstic, ja que fins al 10-15% de pacients presenten una exploració endoscòpica normal.
El tractament de l'EE es basa en l'ús de tres alternatives terapèutiques:
Per a la prevenció de les complicacions de l'EE és important un diagnòstic primerenc de la malaltia. També és bàsic el tractament precoç i el seguiment clínic i endoscòpic.
L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica del sistema nerviós central en la qual el sistema immunitari ataca la mielina de les neurones, provocant alteracions motores, sensitives, visuals, cognitives i fatiga. Detectar-la i tractar-la precoçment ajuda a frenar la progressió i millorar la qualitat de vida.
Encara que la causa continua sent desconeguda, se sap que el sistema immunitari reacciona de manera errònia contra la mielina. La pèrdua de mielina causa alteracions en el funcionament del cervell, la medul·la espinal o el nervi òptic, i pot ocasionar pèrdua del teixit neuronal. A la llarga també pot causar la destrucció directa de neurones.
Les zones on es produeix una pèrdua de mielina, anomenades “lesions” o “plaques desmielinitzants”, apareixen en el teixit nerviós com zones endurides. Aquestes lesions poden aparèixer en múltiples localitzacions del cervell, la medul·la espinal o el nervi òptic.
Són múltiples i poden aparèixer en dos contextos: en forma de brots i/o amb progressió de la discapacitat.
Els brots són episodis d’alteracions clíniques amb una durada superior a les 24 h que tenen tendència a remetre amb el temps, encara que en alguns casos poden quedar seqüeles. En canvi, si hi ha progressió de la malaltia els símptomes apareixen a poc a poc i s’acumulen de manera més o menys lenta i progressiva. Algunes persones només pateixen un curs amb brots, altres només progressiu i d’altres, després d’un període de brots, inicien una etapa de progressió.
Segons les àrees que afecti els símptomes variaran entre:
També poden quedar afectats l’equilibri o la coordinació, la funció urinària i la funció sexual.
El nombre de casos d’esclerosi múltiple va en augment a escala global i ha arribat als 230 casos per 100.000 habitants en algunes regions. A l’Estat espanyol, la prevalença és al voltant dels 100 casos per cada 100.000 habitants.S’estima que hi ha més de 2,3 milions de persones afectades arreu del món, de les quals més de 45.000 han estat diagnosticades a l’Estat espanyol i 7.500 a Catalunya. Afecta sobretot a les dones: per cada home afectat hi ha entre dues i tres dones amb EM i es diagnostica principalment en adults joves. Tot i que hi ha condicionants genètics, no es considera una malaltia hereditària. Segons els estudis, l’augment de casos diagnosticats pot ser per causa de les millores en la capacitat diagnòstica i en la qualitat dels estudis epidemiològics; però també per l’augment del risc d’adquirir-la per factors ambientals. Actualment, s’estudia la relació del dèficit de la vitamina D amb la malaltia.
El diagnòstic és complex i es fa a través de l’estudi de la història clínica, examen neurològic, ressonància magnètica, punció lumbar i potencials evocats.
El tractament de l’esclerosi múltiple es divideix en tractament de fons i tractament simptomàtic.
El tractament de fons es basa en l’administració de fàrmacs per via oral, endovenosa o subcutània, amb l’objectiu de modificar el curs de la malaltia. Avui dia, disposem de tota una sèrie de fàrmacs que varien en eficàcia, perfil de seguretat i tolerabilitat. En l'actualitat, el repte és oferir el fàrmac adient per al pacient adient, l’anomenada “medicina personalitzada” o “de precisió”, així com de detectar de manera ràpida els pacients que no responen bé a un tractament determinat.
El tractament simptomàtic: alguns dels símptomes disposen d’estratègies de tractament farmacològiques i d’altres, no. Per combatre els símptomes que no en disposen, es treballa amb la rehabilitació multidisciplinària des d’una visió holística. Aquest tipus de tractaments han demostrat la seva efectivitat a l’hora de reduir l’impacte de la malaltia en les activitats i la participació social de les persones afectades.
Encara que no hi ha recomanacions específiques per evitar l’aparició de la malaltia, sí que és important mantenir un estil de vida saludable (dieta saludable, evitar el tabaquisme, exercici moderat, etc.). Ja que afavoreix un millor estat de salut per al cervell i així es pot prevenir l’empitjorament de la malaltia.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades