Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
El Trastorn per Dèficit d'Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament, d'origen neurobiològic, que s'inicia en la infància, però pot continuar en l'adolescència i l'edat adulta.
Els pacients amb aquest trastorn poden tenir dificultats per mantenir l'atenció, poden ser hiperactius i inquiets, i / o poden actuar de forma impulsiva.
Els símptomes del TDAH es manifesten en diferents activitats i àrees, com el col·legi, la feina o en qualsevol altre ambient social.
1) Inatenció: dificultats per mantenir atenció, errades per oblits, manca d'organització i planificació, pèrdua o oblit de les coses, distracció fàcil.
2) Hiperactivitat: moviment en excés, dificultats per relaxar-se o romandre assegut, sensació de motor intern, molta xarrera.
3) Impulsivitat: respostes precipitades, dificultat per esperar, interrupcions constants. També presenten inestabilitat emocional, baixa autoestima, fracàs acadèmic, inestabilitat laboral i familiar.
La prevalença del TDAH se situa en termes generals al voltant del 3-7%. El 50% dels nens continuaran tenint símptomes clínics durant l'adolescència i en l'etapa adulta.
El TDAH és més freqüent en el sexe masculí que en el femení entre la població general, amb una proporció 2:1 en nens i 1,6:1 en adults. El sexe femení té més tendència a presentar principalment inatenció.
El diagnòstic és CLÍNIC, és necessari realitzar una adequada anamnesi clínica amb el pacient i/o familiars per part d'un professional sanitari especialitzat. Es disposa de diferents escales per a valorar la gravetat dels símptomes o trastorns comòrbids associats, i de proves neuropsicològiques que avaluen les dificultats atencionals i la disfunció executiva.
És necessari l'abordatge multimodal: Psicoeducació, tractament psicològic i tractament farmacològic. En el cas de població infantil, l'abordatge inclou entrenament de pares i intervenció escolar. Es disposa de diferents fàrmacs psicoestimulants i no psicoestimulants que han demostrat ser eficaços i segurs per al control de símptomes.
Anamnesi clínica. Entrevista psicològica. Exploració neuropsicològica. Analítica sanguínia, constants vitals, pes i talla.
La Teràpia electroconvulsiva (TEC) consisteix a produir una lleugera activitat convulsiva mitjançant l'administració d'un estímul elèctric curt i controlat de freqüència variable a través d'elèctrodes que és col·loquen a la superfície cranial. Aquesta activitat convulsiva produeix canvis bioquímics en el cervell que ajuden a la millora o fins i tot remissió dels símptomes.
La TEC és un tractament mèdic segur i eficaç, indicat sobretot en els Trastorns depressius: Depressió Major greu amb símptomes psicòtics o amb alt risc de suïcidi i deteriorament físic greu. També està indicada en determinats Trastorns psicòtics, Mania Aguda i trastorns mentals greus resistents al tractament farmacològic. La TEC també està indicada en patologies no psiquiàtriques de l'àmbit de la Neurologia com: l'Epilèpsia refractària, malaltia de Parkinson, Síndrome Neurolèptica Maligne i Discinèsia tardana.
La seva aplicació ha evolucionat notablement, és una tècnica indolora que es realitza sota control anestèsic breu, amb miorrelaxació i ventilació artificial. S'indueix una estimulació elèctrica amb aparells assistits per ordinador modulars que monitoritzen electroencefalogràficament una convulsió lleugera induïda per ones de polsos breus. D'aquesta manera s'aconsegueix administrar la mínima intensitat en l'estimulació elèctrica amb una disminució dels efectes secundaris cognitius i una reducció dràstica de les complicacions associades al tractament. Es considera, avui en dia, que és una tècnica sense contraindicacions absolutes.
Tanmateix, pacients amb trastorns psiquiàtrics refractaris als tractaments convencionals, no han estat tractats amb la TEC, tot i el seu alt grau de seguretat i predictibilitat terapèutica. Aquesta inhibició terapèutica pot ser deguda a l'estigma basat en creences desfasades en relació amb el tractament.
El Servei de Psiquiatria ofereix una assistència clínica d'alta qualitat als pacients amb problemes de salut mental i addiccions. Aquest servei es complementa amb una tasca docent vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona i uns programes de recerca altament competitius adscrits al Vall d'Hebron Institut de Recerca.
Al Servei de Psiquiatria tenim la missió de ser el recurs assistencial hospitalari de referència del sector sanitari Barcelona Nord per a població amb problemes de salut mental i addiccions. Oferim un tractament integral i un servei eficaç, efectiu i eficient basat en la qualitat professional del nostre personal, la idoneïtat de les seves instal·lacions i la coordinació integrada amb tots els recursos de salut mental del sector.
La Unitat Docent de Neurologia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron està formada pel Servei de Neurologia i treballa amb la participació dels serveis de Medicina Interna de Cardiologia, Psiquiatria, Neurocirurgia, Neurofisiologia, Neuroradiologia, Pediatria i la Unitat d’Urgències.
Itinerari formatiu de Neurologia
A l’activitat assistencial la feina del neuròleg integra l’elaboració d’històries clíniques, la recollida semiològica de dades, l’ús correcte d’exploracions complementàries i la precisió en el diagnòstic clínic i etiològic i l’elecció de tractaments pal·liatius. D’altra banda, destaquem el paper de la relació entre els metges residents i els pacients en l’exercici de les competències bàsiques a Neurologia.
Gran part dels quadres clínics i les malalties neurològiques poden arribar a suposar emergències vitals com és el cas d’un ictus o el lupus. Per això, a partir del segon any la participació a les guàrdies d’urgències neurològiques esdevé un aspecte clau de la feina dels metges, i es porta a terme sempre sota supervisió. A més, és necessari que els neuròlegs facin també rotacions en l’assistència neurològica ambulatòria.
Els estudis d’investigació són una part de la pràctica que el neuròleg ha de fomentar i desenvolupar posant un èmfasi especial en l’aptitud ètica a l’hora de portar a terme la recerca.
La recerca en neurociències ha de ser tutoritzada i requereix una formació estricta en metodologia científica així com en els aspectes bioètics i la comunicació científica.
Itinerari formatiu de Psiquiatria i Psicologia clínica
És una malaltia cerebral crònica que pot afectar persones de qualsevol edat. Es caracteritza per convulsions recurrents provocades per descàrregues elèctriques excessives de grups de cèl·lules cerebrals. Les conseqüències poden ser neurològiques, cognitives, psicològiques i socials.
L’epilèpsia va ser definida el 2005 com “un desordre del cervell que es caracteritza per una predisposició permanent a generar crisis epilèptiques”. D’aquesta manera, es diagnostica epilèpsia quan els pacients pateixen dues crisis o més, separades per un espai de temps que va des de les 24 hores fins als 10 anys.
L’epilèpsia causa episodis breus d’absències, moviments involuntaris, succions, pèrdua de consciència, etc. Tenen l’origen en una zona del cervell (crisis focals) o a tot (crisis generalitzades). De vegades, van acompanyades de pèrdua de la consciència i / o del control dels esfínters. Tenen una freqüència que pot variar des d’una al llarg de deu anys fins a diverses al dia.
Les crisis (absències, contracció muscular, etc.) són els símptomes fonamentals i varien segons el lloc del cervell on s’iniciï la crisi epilèptica.
En les crisis tonicoclòniques generalitzades (CTCG), per exemple, és freqüent observar l’aparició de tremolors, contracció muscular, sacsejades, etc. Són les anomenades “mioclònies”, simètriques o asimètriques, amb la desviació dels ulls. Posteriorment, solen anar acompanyades d’un espasme amb un tancament brusc de la boca, expiració forçada i crit epilèptic.
L’epilèpsia és una malaltia que afecta tota la població, independentment de la seva edat, des d’abans de néixer fins a persones de més de 90 anys. S’estima que té una prevalença de 8 de cada 1.000 persones.
Factors associats:
En alguns casos, la causa de l’epilèpsia pot ser desconeguda, és a dir, que tot i que hi ha un focus d’activitat epilèptica en el cervell, les tecnologies actuals no permeten descobrir la causa que les genera. L’epilèpsia també pot ser genètica.
És la segona malaltia neurològica –després de l’ictus– més atesa a urgències. S’estima que cada any uns 3.000 pacients es visiten al nostre centre. Un 3 % de la població acudirà alguna vegada a la vida a un centre sanitari per descartar que els símptomes que té siguin epilèpsia.
Per fer-ne el diagnòstic hem de fer:
Es recomana evitar tota classe de situacions que puguin generar:
Quan ens trobem davant d’una crisi, s’han de fer una sèrie de recomanacions per evitar danys potencials en la persona que la pateix.
La síndrome d’Asperger és un trastorn del neurodesenvolupament que s’engloba dins dels trastorns de l’espectre autista. Es caracteritza per presentar dificultats socials, interessos restrictius i conductes perseverants.
Aquests símptomes dificulten que els pacients tinguin una vida social normalitzada i això també té incidència en l’àmbit familiar. Les persones que presenten aquesta patologia poden tenir un aspecte i una intel·ligència dins de la normalitat, però tenir problemes per relacionar-se i per comunicar-se.
Els nens i els adolescents que tenen aquest trastorn presenten els símptomes següents:
És un trastorn molt freqüent (de 3 a 7 per cada 1.000 naixements). Actualment, hi ha més casos registrats en nens que en nenes. Però és probable que aquesta dada sigui conseqüència d’un infradiagnòstic en els casos de les nenes.
Es fan servir entrevistes clíniques estructurades i fiables per ajudar a definir els símptomes clínics en diferents edats. Actualment, no és possible fer un diagnòstic en néixer, ja que encara no disposem dels marcadors biològics per fer-ho.
És molt important el diagnòstic diferencial amb d’altres trastorns del neurodesenvolupament, com ara la síndrome alcohòlica fetal, i amb síndromes de causa genètica, com ara el TDAH.
El professional de la salut mental és qui en prepara el tractament i ha d’estar enfocat a ensenyar habilitats i competències socials (per exemple, saber interpretar situacions socials, ajustar el to de veu segons el context, respectar els torns de conversa, etc.). També s’ha d’ajudar el pacient a organitzar el seu temps i evitar-li la inactivitat o la dedicació excessiva als seus interessos restrictius. Per al benestar del pacient, és bàsic assegurar un ambient estable i previsible, sense canvis bruscos.
Actualment, no és possible prevenir la síndrome d’Asperger, ja que el seu origen més probable és el genètic, que implica múltiples gens que interaccionen amb l’ambient.
Psiquiatria, Hospital General
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades