La cefalea no és una malaltia sinó un símptoma d’altres malalties, habitualment neurològiques o alteracions d’estructures cranials (musculatura, ossos, peces dentals, sins paranasals, etc.), que provoquen una activació dels receptors de dolor que depenen del nervi trigemin o les primeres arrels nervioses cervicals.

Les causes de la cefalea són múltiples, des de malalties o fets trivials (com la cefalea atribuïda a una rinosinusitis o al consum de substàncies com l’alcohol), malalties que generen cefalea de forma recurrent (com la migranya o neuràlgia) o malalties greus que poden posar en risc la vida de la persona (com l'hemorràgia cerebral o la meningitis).

Tot i que la gran majoria de les persones presentaran cefalea de forma puntual i lleu, en alguns casos, el mateix mal de cap i la resta dels símptomes de les malalties que el causen poden interferir de forma greu en les activitats habituals de la vida generant discapacitat i una important disminució de la qualitat de vida. Aquesta combinació d’alta prevalença, juntament amb la gran diversitat de les seves causes, algunes d’elles potencialment discapacitants fa de l’avaluació del pacient amb cefalea un repte clínic.

Els símptomes

La cefalea es defineix per presentar dolor a qualsevol àrea del cap o la cara. Quan s’avalua a una persona que presenta cefalea és important poder especificar les característiques del dolor, aquestes inclouen:

• Localització: hemicranial (mig cap), holocranial (tot el cap), frontal, temporal, occipital, facial, etc.
• Caràcter: punxant, opressiva, polsativa o bategant, cremant, elèctrica etc.
• Severitat: lleu, moderada, intensa, molt intensa.
• Duració dels episodis: segons, minuts, hores, dies, constant.
• Forma d’inici i evolució.
• Freqüència i temporalitat d’aparició dels episodis.
• Factors que milloren o empitjoren el dolor com determinades postures o maniobres com els moviments cervicals, estímuls tàctils en determinats punts, menjar, parlar o raspallar-se les dents.

A més de les característiques del dolor, és especialment important saber quins altres símptomes acompanyen al dolor, ja que ens donen molta informació sobre les possibles causes del mal de cap:

• Febre o rigidesa cervical poden indicar infeccions del sistema nerviós.
• Símptomes neurològics com pèrdua de visió, força o sensibilitat o alteracions sobtades de la parla poden indicar malalties cerebrals com l’ictus o la migranya.
• Sensibilitat als estímuls com la llum, soroll o olors són habituals en la migranya.
• Les nàusees o els vòmits són freqüents en la migranya, però també poden aparèixer en pacients amb lesions cerebrals o hidrocefàlia.
• El llagrimeig, moqueig o ull vermell durant el dolor són típiques de les cefalees trigeminoautonòmiques com la cefalea en agrupaments o clúster.

A qui afecta la malaltia?

La majoria de les persones tindran mal de cap en algun moment de la seva vida i és un símptoma que pot presentar en qualsevol etapa des de la infància a l’edat avançada. La migranya i la cefalea de tensió són les causes més freqüents de la cefalea i afecten especialment a dones d’entre 15 i 55 anys, sent la cefalea tercera causa de discapacitat en els adults joves (menors de 50 anys).

Els nens i adolescents també poden tenir mal de cap. Els nens tenen els mateixos tipus de mals de cap que els adults, però els seus símptomes poden ser una mica diferents, fet que pot dificultar identificar-ne el tipus de mal de cap.

El diagnòstic

Les cefalees es divideixen en 3 grups:

• Cefalees primàries: són malalties en les quals el seu símptoma principal és el mal de cap, que apareix de forma recurrent. En són exemples la migranya, cefalea de tensió o les cefalees trigemino-autonòmiques. És la causa més freqüent de cefalea i habitualment no es troben alteracions a les proves de rutina.
• Cefalees secundàries: causades per altres malalties que provoquen cefalea entre altres símptomes. En són exemples la cefalea atribuïda a un traumatisme cranial, malalties cerebrovasculars com l’ictus isquèmic o hemorràgic, problemes de la pressió del líquid cefalorraquidi o pels efectes de substàncies o fàrmacs.
• Neuràlgies o neuropaties doloroses: com la neuràlgia del trigemin, que es produeixen per lesions en els nervis cranials.

La majoria de les persones que presenten mal de cap, sobretot aquells que n’han presentat diversos episodis al llarg de la vida, el diagnòstic es realitzarà a través de l’entrevista clínica i l’exploració física i, la majoria de vegades, no es necessitarà la realització de proves. La forma de presentació dels episodis de mal de cap és la clau per poder-ne fer el diagnòstic correcte.

Davant d’un primer episodi de cefalea, sobretot si és sobtada o bé s’acompanya de signes d’alarma (p. ex. febre, rigidesa cervical o símptomes neurològics) caldrà descartar que es tracti d’una cefalea secundària greu. En aquests casos serà especialment important realitzar analítiques de sang, líquid cefalorraquidi i proves d’imatge cerebral com el TC o la ressonància magnètica.

El tractament habitual

Existeixen dos tipus de tractament. El tractament del dolor habitualment es realitza amb fàrmacs analgèsics o antiinflamatoris que s’ajustarà segons la resposta o tolerància del pacient. A més, en els casos de cefalea secundària serà important fer el tractament de la seva causa. És important saber que en el cas de presentar mal de cap de forma freqüent, entesa com diversos dies al mes, l’ús freqüent d’analgèsics pot ser perjudicial i cal avaluar-ne bé la freqüència amb calendaris per iniciar tractaments preventius, que tenen per objectiu disminuir la freqüència i intensitat de la cefalea freqüent.

Les proves més habituals

La majoria de la informació necessària per al diagnòstic s’obté de l’entrevista clínica i l’exploració física i, per tant, la majoria de pacients amb cefalea, especialment aquells que presenten episodis de mal de cap de llarga evolució, no necessitaran proves complementàries específiques per al seu diagnòstic. La necessitat d'exploracions complementàries com analítica sanguínia, neuroimatge (TAC o ressonància) cerebral o medul·lar, punció lumbar per anàlisis del líquid cefalorraquidi o proves vasculars estan indicades en aquells pacients que presentin els anomenats “signes d’alarma” que inclouen:

• Inici sobtat.
• Empitjorament progressiu.
• Inici durant la gestació o postpart.
• Inici en majors de 50 anys.
• Alteració del nivell de consciència o símptomes neurològics.
• Associada a símptomes com febre, rigidesa cervical, pèrdua de pes.
• Associada a malalties sistèmiques (càncer, infecció per VIH, infecció sistèmica, alteracions de la coagulació).
• Desencadenada per canvis posturals.
• Desencadenada per tos o activitat física.
• Papil·ledema (alteració al fons d’ull).

Prevenció

Les estratègies preventives seran especialment importants en aquelles persones amb mal de cap recurrent com la migranya o cefalea de tensió, per tal de minimitzar els factors que poden facilitar que aparegui la cefalea de forma freqüent. És especialment important tenir rutines regulars, realitzar una correcta higiene de son i exercici regular. També seran importants aquelles mesures per evitar la sobrecàrrega de la musculatura cervical o cranial; o estratègies per minimitzar l’estrès i els trastorns de l'ànim.