Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Microbiologia, Serveis transversals
El bacteri Escherichia coli (E. coli) és un dels que més sovint causa malaltia en l’ésser humà. Forma part de la flora digestiva i és present sempre a la substància fecal.
Per mecanismes poc coneguts causa malaltia en l’ésser humà episòdicament, bé perquè experimenta mutacions que el fan resistent als mecanismes de control que té el nostre organisme, bé perquè és present en llocs on normalment no hauria de ser, com poden ser les vies urinàries o la mateixa sang.
La infecció per E. coli inclou tots els graus de gravetat, des de la infecció urinària que causa molèstia en orinar, fins a la infecció per soques molt agressives, com la O157: H7 que causa la denominada síndrome hemolítica urèmica (SHU).
La infecció urinària per E. coli és la infecció més freqüent que produeix aquest bacteri.
La infecció de poca gravetat per E. coli com a causa d’infecció urinària és molt més freqüent que la infecció per E. coli que produeix l’SHU, que pot considerar-se una malaltia rara, molt poc habitual en la població general.
En el cas de l’SHU, una malaltia com s’ha dit molt poc freqüent, el bacteri E. coli provoca diarrea amb presència de sang i fenòmens de trombosi als vasos sanguinis més petits de tot el cos (microangiopatia trombòtica). Això comporta insuficiència renal i també alteració d’altres òrgans, com són el cor o el cervell.
L’SHU és una entitat greu, que si no és diagnosticada i tractada precoçment pot causar la mort.
La infecció per E. coli que afecta sobretot les vies urinàries, causa molèstia en orinar, dolor i augment en la freqüència de les miccions, i febre si afecta els ronyons.
L’SHU es caracteritza per malestar general i diarrea hemorràgica, amb febre o sense febre.
La infecció per E. coli, habitualment infecció urinària, afecta els lactants que no controlen els esfínters, situació que facilita l’extensió de la flora intestinal a les vies urinàries, i també afecta dones en edat fèrtil.
L’SHU es pot donar a totes les edats, però és més freqüent entre els 4 i els 12 anys, pel fet d’haver consumit aliments contaminats amb l’E. coli O157, que són usualment carn o derivats lactis provinents de la vaca, al seu torn contaminada pel mateix E. coli O157.
La infecció per E. coli es diagnostica al laboratori de Microbiologia, per cultiu en el medi adequat, o mitjançant detecció amb tècniques de biologia molecular.
El tractament és antibiòtic, per via oral o bé endovenosa, en funció de l’extensió de la infecció i l’afectació de l’estat general.
El tractament de l’SHU produïda per E. coli és sempre hospitalari i pot estar indicada la pràctica d’hemodiàlisi per tractar la insuficiència renal.
La recuperació dels pacients amb SHU produïda per E. coli és, molt sovint, total, malgrat tractar-se d’una malaltia greu.
En el cas de sospitar una infecció per E. coli cal identificar el bacteri E. coli mitjançant cultiu, en orina o sang generalment, per confirmar el diagnòstic i prescriure l’antibiòtic més adequat.
Així mateix, si es confirma la infecció per E. coli, està indicada una prova d’imatge, com pot ser una ecografia, per avaluar l’estat del ronyó i de les vies urinàries.
Si se sospita una SHU, s’indica ingrés hospitalari en tots els casos i se cerquen els indicadors de microangiopatia trombòtica: anèmia, insuficiència renal, disminució del nombre de plaquetes i eritròcits trencats o fragmentats.
No hi ha una prevenció universalment eficaç per a la infecció per E. coli.
El més important seria beure aigua abundant per orinar amb certa freqüència, cada 2 o 3 hores, i sobretot no aguantar-se l’orina.
El control veterinari dels animals portadors d’E. coli O157 és fonamental per a la prevenció de l’SHU.
La verola del mico és una zoonosi, una malaltia infecciosa que ha passat d’un animal als humans. Es transmet per contacte directe o indirecte amb rosegadors o primats vius o morts. Els símptomes inicials solen ser un període amb febre, mal de cap i miàlgies i pot aparèixer una erupció cutània entre 1 i 5 dies després. El 23 de juliol de 2022 l’Organització Mundial de la Salut va declarar el brot de verola del mico com una emergència de salut pública.
La verola del mico és una zoonosi produïda pel virus Monkeypox que acostuma a aparèixer en regions selvàtiques del Centre i Oest d’Àfrica. Tots els casos identificats fora d’aquestes àrees fins al maig de 2022 eren casos importats o vinculats amb animals. La seva principal font de transmissió és el contacte directe o indirecte amb rosegadors o primats vius o morts. La transmissió secundària entre humans és limitada.
El dia 17 de maig de 2022 es va rebre una alerta referent a l’aparició recent de diversos casos de Monkeypox sense antecedent de viatge recent a àrees endèmiques o contacte amb altres casos coneguts. És la primera vegada que es notifiquen cadenes de transmissió a Europa sense vincles epidemiològics coneguts amb Àfrica occidental o central.
La simptomatologia inicial sol incloure un període amb febre, mal de cap, miàlgies, astènia i limfadenopaties. Pot aparèixer una erupció cutània entre 1 i 5 dies després dels primers símptomes, normalment d’inici a la cara i extensió a la resta del cos, inclòs palmells de les mans i plantes dels peus. El nombre de lesions pot variar d’unes poques a múltiples lesions disseminades. En el brot actual i donat el patró de transmissió, les lesions es localitzen freqüentment a la zona genital, perianal i perioral, amb una àrea d’hiperpigmentació al voltant de les lesions. Característicament, les lesions evolucionen de manera uniforme i seqüencial fins a ser crostes que s’assequen i cauen.
Acostuma a evolucionar com a malaltia lleu amb durada de 2 a 4 setmanes, però poden aparèixer complicacions com pneumònia, lesions faríngies que comprometen la via aèria, sèpsia, encefalitis i úlceres corneals amb la consegüent pèrdua de visió.
Els casos han estat identificats fonamentalment en població d’homes que tenen sexe amb altres homes, i en la majoria dels casos el mecanisme de transmissió identificat és el contacte físic molt proper, principalment en el context de relacions sexuals. No obstant això, la infecció pot afectar a qualsevol persona que entri en contacte amb una persona infectada.
El principal mecanisme de transmissió actualment és per contacte físic estret i directe amb les lesions en la pell o fluids corporals d’una persona infectada, en el context de relacions sexuals o altre contacte continuat i perllongat en el temps.
També pot ocórrer per altres mecanismes menys importants com contacte cara a cara, per secrecions respiratòries, o de forma indirecta en entrar en contacte amb objectes utilitzat per un cas infectat. A més a més es pot donar la transmissió de dones embarassades a través de la placenta al fetus, així com a través del contacte amb animals infectats.
El període d’incubació és de 6 a 16 dies, però pot oscil·lar entre 5 i 21 dies.
El diagnòstic es realitza a través d’una prova específica de detecció del virus, amb una prova PCR.
El tractament és majoritàriament simptomàtic. S’ha de mantenir una bona higiene de les zones afectades, on s’han de fer rentats amb sabó freqüents o inclús amb antisèptics tòpics. En aquelles lesions que presenten sobreinfecció es pot valorar l’aplicació d’antibiòtics tòpics o sistèmics seguint les guies actuals. En presència d’inflamació severa es pot valorar a més l’administració de corticoides.
Els tractaments antivirals específics es reserven per a complicacions greus i s’han d’administrar sota hospitalització. L’únic antiviral autoritzat actualment pel tractament és el Tecovirimat.
La vacuna disponible contra la verola del mico es comercialitza sota el nom de Jynneos i conté un virus que ha estat modificat perquè no pugui créixer en el cos humà ni produir la malaltia ni propagar-se. Com en la resta de vacunes, quan s’administra, el sistema immunitari produeix anticossos contra el virus, que ajuden a protegir contra el virus de la verola del mico.
A qui es recomana l’administració de la vacuna?
Actualment, a l’Estat espanyol se’n recomana l’administració a persones que:
La vacuna funciona?
La pauta de vacunació consta de dues dosis de vacuna separades per un mínim de 28 dies i la majoria de persones desenvolupen anticossos. Per aquest motiu, s’espera que aporti un bon nivell de protecció contra la verola del mico.
En aquests moments existeix una limitació important en la disponibilitat de dosis, de manera que únicament s’ofereix una dosi de la vacuna al màxim nombre de persones. Això pot ajudar a modificar o a reduir els símptomes de la verola del mico. La resposta amb una única dosi de la vacuna és inferior que amb dues dosis i no és immediata: aproximadament s’aconsegueix al cap de 4 setmanes d’haver rebut la vacuna.
Efectes secundaris de la vacuna:
Com tots els medicaments, aquesta vacuna pot provocar efectes secundaris, encara que no tothom els pateix. Els més comuns inclouen dolor i picor al lloc de la injecció i mal de cap, dolor muscular, malaltia i cansament. Aproximadament 1 de cada 10 persones tindrà calfreds i febre, però no haurien de durar més d’uns quants dies. Si experimenteu algun dels efectes secundaris esmentats anteriorment, hauríeu de descansar i podríeu prendre la dosi adequada de paracetamol per ajudar a alleujar els símptomes.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades