Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
T'orientem des del primer contacte amb el centre perquè trobis tots els serveis i treguis el màxim partit possible de les nostres instal·lacions. Sigui quin sigui el motiu de la teva visita, t'expliquem com moure't dins de l'hospital.
Cures Intensives Pediàtriques, Hospital Infantil i Hospital de la Dona
L’epidermòlisi ampul·lar és un grup de malalties hereditàries que poden presentar-se de diverses maneres, des de formes més lleus fins a d’altres de més greus: afecten la pell i les mucoses, impliquen la formació de butllofes i vesícules després de traumatismes mínims, i poden afectar, de manera variable, altres òrgans.
El millor és que tant els pacients com la seva família i els seus cuidadors rebin una educació sanitària integral, especialment des del moment del diagnòstic, en els primers dies del nadó, durant els quals ja pot presentar lesions de tipus cutani.
L’educació serà realitzada per professionals que han de prevenir l’evolució i les complicacions derivades d’aquesta patologia des de les disciplines següents:
La pell afectada per l’epidermòlisi ampul·lar és excessivament sensible a la mínima pressió o fricció, amb la consegüent formació de la butllofa. Per evitar danys, cal tenir en compte les recomanacions següents:
La bronquiolitis és una infecció que fa que els petits conductes per respirar dels pulmons (bronquíols) s'inflamin i s'acumuli moc en ells. Això bloqueja el flux d'aire fent que sigui difícil respirar.
Passa amb major freqüència en els nadons perquè les seves vies respiratòries són més petites i es veuen bloquejades amb més facilitat que en nens grans.
La bronquiolitis no és el mateix que la bronquitis, que és una infecció de les vies respiratòries més grans i centrals que típicament causa problemes en els adults.
El virus respiratori sincitial (VRS) és la causa més comuna d'infeccions del sistema respiratori inferior (baix) en els nadons i en els nens petits, i és un dels virus que causa els refredats en els nens.
Quan infecta els pulmons i les vies respiratòries és, sovint, responsable de la bronquiolitis i de la pulmonia o pneumònia en els nens menors d'un any. De fet, la incidència més alta de la malaltia pel VRS passa en els nadons a partir dels dos fins als vuit mesos d'edat.
Es dona amb més freqüència entre els mesos d'octubre a març.
El virus respiratori sincitial (VRS) és, també, la causa més comuna d'hospitalització dels nadons menors d'un any.
La bronquiolitis sol començar amb els signes d'un refredat. La infecció pot romandre al nas o estendre a les oïdes i a les vies respiratòries inferiors. Els nadons i nens petits afectats per VRS poden presentar:
El tractament de la bronquiolitis per VRS consisteix, bàsicament, en alleujar els símptomes. Els antibiòtics, que tracten els bacteris, no són útils, perquè com hem dit, està causada per un virus.
Per tant, és recomanable:
Els casos greus es tracten a l'hospital, per administrar oxigen humidificat i medicaments per ajudar-los a respirar amb més facilitat. En total, el quadre sol durar entre una setmana i deu dies, encara que la tos residual pot mantenir-se fins i tot setmanes. Cal tenir present que aquest virus no deixa immunitat en el nen; es pot infectar dues vegades en una mateixa temporada i reinfectar en anys següents.
El virus respiratori sincitial (VRS) és molt contagiós. Es propaga si s'entra en contacte directe amb les secrecions del nas i la gola d'algú que tingui la malaltia. Això pot succeir quan un altre nen o adult tussen o esternuden prop i les diminutes gotetes que llança a l'aire són inhalades pel nadó. També a través de les mans o objectes que han quedat en contacte amb persones infectades i que després tenen contacte amb el nadó. El virus pot viure durant mitja hora o més en les mans i, igualment, pot viure fins a 5 hores a la roba, mocadors, joguines o mobiliari.
La infecció es pot prevenir amb diferents mesures:
La neurocirurgia pediàtrica complexa engloba una sèrie de patologies que, per la seva complexitat, cal que siguin ateses en un centre que disposi de la tecnologia, els professionals i l’expertesa necessaris.
Dins de la neurocirurgia pediàtrica complexa s’inclouen:
En general, es tracta de patologies molt complexes que es presenten en baixa freqüència. Moltes de les quals estan incloses dins dels apartats de malalties minoritàries. Per aconseguir uns resultats òptims, cal que es tractin en centres grans, que en tractin suficients malalts cada any, i que disposin de la tecnologia necessària per tractar aquestes patologies.
Cada patologia té les seves característiques pròpies. Quan hi ha un tumor cerebral, l’infant presenta uns símptomes tenint en compte la regió del cervell en què es desenvolupa el tumor.
Quan hi ha casos d’hidrocefàlia descompensada o hipertensió intracranial greu, és a dir, quan augmenta la pressió de l’interior del crani, l’infant presenta cefalees, alteracions visuals i pot arribar a entrar en coma.
Les malformacions craniofacials es caracteritzen per deformitats greus dels ossos del crani i de la cara.
Solen ser poc freqüents. Rarament, se solen tractar més de deu casos cada any de cada una de les patologies anomenades.
El diagnòstic de les patologies neuroquirúrgiques inclou:
L’avaluació dels resultats també implica l’actuació de psicòlegs o d’altres professionals que objectivin els canvis en les funcions cognitives i en la qualitat de vida.
El tractament de les patologies que cobreix la neurocirurgia pediàtrica complexa sol ser quirúrgic. Això implica disposar d’un quiròfan d’alta tecnologia que permeti un monitoratge intraquirúrgic, d’anestesiòlegs i de personal d’infermeria especialitzat.
Malauradament, no coneixem cap prevenció per a aquestes patologies. La nostra funció fonamental és restaurar les funcions perdudes i aconseguir els resultats òptims perquè assegurin, sempre que es pugui, un correcte desenvolupament de l’infant, així com la màxima integració en els àmbits familiar, escolar i social.
En l’administració del tractament de la diftèria el temps és clau. Per aquest motiu és important que s’administri en les primeres 48 hores des que apareixen els símptomes, sense esperar la confirmació del diagnòstic, que s’ha de fer al laboratori.
El tractament és l’antitoxina diftèrica I el tractament antibiòtic amb penicil·lina I G procaïna.
El trasplantament cardíac és la implantació d’un cor nou. Quan els òrgans que cal trasplantar són el cor i els pulmons se’n diu “cardiopulmonar”. Aquest procediment és necessari quan el pacient pateix una insuficiència cardíaca que limita la seva activitat diària i s’han exhaurit la resta d’alternatives de tractament per a la seva malaltia.
L’objectiu del trasplantament és implantar un cor procedent d’una altra persona (generalment d’un donant en mort cerebral) perquè supleixi les funcions del cor de la persona malalta. De vegades, la malaltia cardíaca ocasiona problemes pulmonars o a l’inrevés: la malaltia pulmonar ocasiona una malaltia cardíaca. En aquests casos és necessari implantar cor i pulmons, el que s’anomena “trasplantament cardiopulmonar”. Segons el tipus de malaltia, es trasplantaran un o tots dos òrgans, sempre amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici amb el menor risc.
Abans de la intervenció és necessari que un equip de professionals estudiï el pacient seguint un protocol clínic i quirúrgic amb la finalitat de tenir garanties d’èxit.
La intervenció es realitza sota anestèsia general. Durant el procés de trasplantament cardíac, s’extreu el cor malalt i en el seu lloc se n’implanta un de nou. En algunes ocasions és necessari trasplantar, també, els pulmons.
Per realitzar aquestes intervencions és necessari un equip multidisciplinari de professionals altament especialitzats i amb experiència, a més de la tecnologia més avançada i instal·lacions adients.
El postoperatori té lloc a la Unitat de Cures Intensives, on metges intensivistes, cirurgians cardíacs, cardiòlegs i pneumòlegs tenen cura del pacient fins que els pacients estiguin estables, que en una fase posterior es traslladaran a una planta d’hospitalització convencional.
Durant aquest procés, el metge indica el tractament immunosupressor personalitzar i el preventiu d’infeccions que el pacient ha de seguir amb les oportunes modificacions que, eventualment, es puguin produir al llarg del postoperatori.
A la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron fem tractaments de suport vital. Tractem els pacients en què, quan un òrgan falla, necessiten un tractament específic per substituir la seva funció. Som una UCI pionera i referent per a cardiopaties congènites, trasplantaments d’òrgans sòlids, pacients neurocrítics, cremats i lesionats medul·lars.
La nostra missió com a UCI pediàtrica és tenir cura de la salut dels infants, mitjançant una atenció sanitària efectiva, eficient i de qualitat en el tractament de les malalties.
Els nostres objectius més específics són:
Selecciona el butlletí que vols rebre:
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vhebron.net, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.