Què has de tenir en compte si tens infeccions osteoarticulars resistents?

D’una banda, en el moment que els pacients reben l’alta, el personal d’infermeria els proporcionarà tot el suport i l’educació necessaris perquè puguin tenir cura de la ferida de manera autònoma. La majoria de pacients porta fixadors externs que necessiten cures diàries, per la qual cosa, el personal sanitari destacarà la importància de la higiene en la zona infectada, que ha de ser netejada diàriament i curada amb l’apòsit pautat.

En el cas dels pacients que no són autònoms i no tenen cap familiar o cuidador referent per a les cures, es contactarà amb el CAP de la zona (a través de la unitat de PREALT) per tal de poder fer les cures amb la infermera referent. Si els pacients porten medicació endovenosa es contactarà amb la Unitat d’Hospitalització a Domicili per fer el seguiment i el tractament pertinents.

D’altra banda, cal explicar als pacients la importància de prendre la medicació pautada. En rebre l’alta, a la majoria de pacients se’ls recepten antibiòtics orals de llarga durada (pautats per la Unitat de Malalties Infeccioses) i se’ls recorda la importància de mantenir un horari fix i que no s’han d’oblidar de prendre la medicació.

Així mateix, se’ls recorda la importància de dur uns hàbits saludables, com ara:

• Una bona hidratació
• Una bona alimentació (basada en una dieta proteica)
• L’abandonament dels hàbits tòxics (si se’n tenen), com ara l’alcohol i el tabac

Què has de tenir en compte per prevenir el virus del Zika?

Les recomanacions per prevenir la infecció del virus del Zika s’adrecen especialment a les dones embarassades o que estiguin pensant quedar-s’hi a curt o mitjà termini. La possibilitat de transmetre la infecció al fetus fa que el col·lectiu més sensible sigui, per tant, el de les embarassades. Per aquest motiu es recomana:

• Que s’eviti viatjar a països amb risc de contagi durant l’embaràs.
• Que s’informi el professional de la salut, en el cas que l’estada en alguna d’aquestes zones ja s’hagi produït.
• Que es faci servir preservatiu durant tot l’embaràs si ha estat la parella sexual la que ha viatjat a països susceptibles de la transmissió del virus del Zika.

La prevenció de picades de mosquits

• Cal vestir-se amb peces de roba que cobreixin la major part del cos i dur barret durant tot el dia per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
• S’han de fer servir repel·lents autoritzats seguint les instruccions d’aplicació i reaplicació del fabricant indicades en el prospecte del producte.
• Cal evitar les estades innecessàries a l’exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).
• S’ha de dormir en allotjaments amb aire condicionat, ja que els mosquits tendeixen a evitar el clima fred, o col·locar mosquiteres en el llit i les portes i finestres.

La prevenció de la proliferació de mosquits

Una altra mesura de prevenció és evitar la proliferació dels mosquits, que es pot fer a partir d’una detecció i revisió periòdica dels llocs on es reprodueixen aquests insectes. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures s’han de centrar, segons el cas, a:

• Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que hi pugui haver en els subsols dels habitatges.
• Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
• Buidar o renovar l’aigua setmanalment en el cas d’objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i cobrir, amb una tapa o tela mosquitera prima, els que no es puguin buidar.
• Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, les basses i els estanys.

Què has de tenir en compte si tens sarcomes i altres tumors musculoesquelètics o tens cura d’algú que en té?

És important seguir una sèrie de consells relacionats amb l’estil de vida i el tractament. Els més importants són:

• L’alimentació i la hidratació: s’aconsella seguir una dieta saludable i equilibrada, que aporti els aliments necessaris, proteics i calòrics.
• El control de l’eliminació urinària i fecal: hi ha tendència al restrenyiment causat per la medicació pel dolor (mòrfics o derivats), per això es recomana una dieta rica en fibra.
• Els hàbits poc saludables: s’han d’evitar els hàbits com ara fumar, beure o prendre altres tòxics,
• La hidratació i vigilància de la pell: normalment la pell queda molt fràgil i deteriorada pels efectes dels tractaments agressius.
• El control de les ferides postcirurgia: es recomana fer la higiene amb sabó poc agressiu i hidratar bé la pell.
• Els efectes secundaris (localitzats i sistèmics) de la medicació: s’han de controlar i evitar efectes com ara les nàusees, els vòmits, les diarrees, la descamació de pell, el prurit...
• L’educació en la mobilització d’extremitats: de vegades hi ha casos d’amputació i de síndrome del membre fantasma.
• La màxima potenciació de l’autonomia del pacient amb la nova situació i proporcionar els estris necessaris: crosses, caminadors, cadira de rodes...
• El control del dolor: medicació, tècniques de relaxació, control de la respiració, tècniques de mobilització i estalvi d’energia.
• L’educació en la prevenció de lesions i caigudes: cal portar calçat adequat, adaptar l’espai en el domicili (eliminació de barreres), caminar amb seguretat, dur roba còmoda...
• El control de les infeccions: s’ha de vigilar la temperatura i els símptomes, ja que no s’ha d’oblidar que s’està en una situació d’immunodepressió.
• La insistència en la importància de la higiene bucal.
• La informació i avaluació de la correcta presa de la medicació.
• La vigilància i control de “port-a-cath”, si se n’és portador.
• Dormir de nit i descansar durant el dia per facilitar el descans nocturn.
• El suport professional al pacient, a la família o al cuidador més directe: cal proporcionar la informació necessària, adequada i de forma entenedora del procés de la malaltia i de les cures. Cal facilitar el suport en format paper i que altres tipus de professionals puguin donar també el seu suport.
• El respecte per l’autonomia i la presa de decisions del pacient.
• La informació sobre el document de voluntats anticipades.

Què has de tenir en compte per prevenir el contagi del virus de l’Ebola?

Si us trobeu en zones afectades pel virus de l’Ebola:

• Eviteu el contacte directe amb la sang o líquids corporals d’un pacient o d’un cadàver, i amb objectes que puguin estar contaminats.
• Disminuïu el contacte amb animals salvatges i el consum de carn crua.
• Renteu-vos les mans freqüentment.
• Eviteu relacions sexuals sense protecció.

Tractament

Tot i que actualment encara no es disposa de cap vacuna comercialitzada per fer front a aquest virus, els resultats dels estudis duts a terme fins ara mostren que la vacuna podria tenir una eficàcia molt elevada. Al nostre país el risc d’infecció és molt baix, tot i això:

• Procureu no viatjar als països afectats.
• Eviteu desplaçaments a les zones afectades, en els casos de les persones que es trobin en els països esmentats.

Quan acudir a urgències?

Si viatgeu a alguna de les zones afectades i al cap d’unes setmanes d’haver tornat detecteu els símptomes següents, cal que rebeu atenció mèdica ràpidament i esmenteu el viatge realitzat:

• Febre
• Cansament per causa desconeguda
• Diarrea
• Altres símptomes greus

Què has de tenir en compte si tens peu diabètic?

Les complicacions de la diabetis mellitus amb glicèmies elevades i/o un mal control metabòlic acaben provocant lesions de petits vasos, com ara la retinopatia diabètica i la nefropatia diabètica, o de grans vasos, com ara l’arteriopatia diabètica.

Aquesta afectació també s’estén a la sensibilitat protectora davant d’estímuls lesius, i provoca signes d’alteració perifèrica del nervi. Es pot presentar com a neuropatia sensitiva, motora i autonòmica.

La seva forma més freqüent és la sensitivomotora, i una de les complicacions greus és la neuroartropatia de Charcot. Així mateix, la combinació de la neuropatia i l’afectació arterial amb presència d’infecció al peu es pot considerar una complicació greu.

Símptomes

Tot i que pot començar d’una manera més severa, els principals símptomes de la diabetis són:

• Molta set
• Molta gana
• Moltes ganes d’orinar

I els símptomes que poden alertar sobre l’inici del peu diabètic són:

• Pèrdua de la sensibilitat als peus
• Dolor nocturn
• Intolerància a la fricció dels llençols
• Pell seca que pot derivar en clivelles
• Canvis en els punts de recolzament del peu
• Aparició de durícies i ulceracions que poden acabar en amputació

Dades epidemiològiques

La prevalença del peu diabètic entre pacients diagnosticats de diabetis està al voltant del 15%. Entre el 40% i el 50% dels diabètics patiran una úlcera, i un 20%, una amputació. Més del 50% de les amputacions no traumàtiques d’extremitat inferior es duen a terme en diabètics.

Proves habituals

Clínic, analítica i cribratge de detecció precoç.

Tractament

Simptomàtic i preventiu.

Prevenció

La prevenció del peu diabètic passa per un bon control metabòlic juntament amb un estil de vida saludable i tenint cura dels peus en mans dels professionals.

Un control adequat dels factors de risc, sumat a les recomanacions sobre canvis en l'estil de vida, pot evitar fins a un 90% dels casos d’ictus. Aquests elements, juntament amb els tractaments farmacològics prescrits per l'especialista, poden, a més, reduir el risc de recurrència i de primers episodis d’altres malalties cardiovasculars amb factors de risc comuns.

Aquestes mesures beneficien també altres aspectes de la salut si es porten a terme al llarg de la vida.

Factors de risc modificables

• Un control adequat de la tensió rebaixa les probabilitats de patir un ictus i altres malalties cardiovasculars. La hipertensió és, de fet, el principal factor de risc de l’ictus després de l’edat (s’estima que n’és la causa entre el 25 i 50 % de casos).
• Mantenir una dieta rica i saludable, limitant la ingesta de sal i greixos, d’embotits i aliments processats, i de brioixeria industrial. La dieta mediterrània és una bona opció, ja que, a més de ser equilibrada i aportar els nutrients necessaris, té un baix contingut en àcids grassos saturats, és rica en substàncies antioxidants i redueix la possibilitat de patir obesitat, colesterol dolent (factor de risc de l’ictus) i diabetis. També s’aconsella consumir de manera regular peix, llegums, fibra, fruita i verdura.
• La pràctica d'esport de forma regular ajuda a evitar l’obesitat i la diabetis, i preveu l’aparició de malalties cardiovasculars. Es recomana que tothom, dins de les seves possibilitats, faci exercici físic aeròbic moderat (caminar de pressa) o intens (córrer) entre 30 i 60 minuts durant cinc dies a la setmana.
• La vigilància i tractament adequat de malalties com la diabetis pot disminuir el risc d'ictus i altres malalties vasculars. Mentre les complicacions cròniques microvasculars de la diabetis (retinopatia, nefropatia i neuropatia) s’associen a un mal control de la glucèmia a llarg termini, les macrovasculars (cardiopatia isquèmica i ictus) venen determinades principalment per l’associació d’altres factors de risc cardiovascular. També cal controlar el pes i l'obesitat, que afavoreix la presència d'hipertensió arterial, la dislipèmia i la diabetis.
• La nicotina origina plaques de colesterol a les artèries i les obstrueix, per això, es recomana la supressió del tabac.
• El consum excessiu d’alcohol és perjudicial: produeix hipertensió i malalties cardiovasculars. D'aquí que s'aconselli una restricció de begudes alcohòliques.
• Seguiment de cardiopaties com la fibril·lació auricular: les alteracions en el ritme cardíac poden produir tromboembolisme al cervell (nou ictus) o en altres òrgans.
• Pren-te el pols és una campanya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Ictus i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. Si sents palpitacions fortes i ràpides sense haver fet cap activitat física prèvia, és recomanable anar al metge.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens herpes zòster?

Una mesura per prevenir l’aparició de nous casos d’aquest virus entre les persones que conviuen al voltant d’un cas és la desinfecció dels objectes contaminats amb les secrecions nasofaringes o les lesions cutànies dels malalts amb varicel·la. Per tant, és important rentar-se les mans abans i després d’haver tingut contacte amb persones o materials infectats.

Per millorar les picors i les molèsties d’aquest virus és recomanable l’aplicació de:

• Compreses fredes i humides sobre la pell afectada
• Banys i locions calmants, com ara banys d’avena col·loidal.

És fàcil que les persones amb herpes zòster en contagiïn a d’altres, per tant, mentre les nafres de la pell estiguin obertes i supuratives, es recomana evitar qualsevol contacte amb persones que no hagin tingut la varicel·la, especialment les dones embarassades, els nounats i les persones immunodeprimides.

Què has de tenir en compte si tens esclerosi múltiple o tens cura d’algú que en té?

Les evidències actuals són insuficients per fer recomanacions sobre la prevenció de l’esclerosi múltiple. No obstant això, es recomana dur un estil de vida saludable i fer activitat de manera habitual. L’esclerosi múltiple afecta més les dones que els homes, sol aparèixer en persones adultes joves i és la segona causa de discapacitat no traumàtica.

Quan es pacta amb el pacient l’inici d’un fàrmac com a tractament de fons o simptomàtic de l’esclerosi múltiple:

• Ha de rebre educació molt concreta sobre l’acció del fàrmac, els possibles efectes secundaris, la via d’administració i la conservació per tal de garantir-ne un bon compliment i adherència.
• Tot i que la instauració del tractament de fons, tan aviat com sigui possible, permet un bon control de l’evolució de la malaltia, de vegades es produeixen brots que cal valorar i, en cas necessari, tractar a l’hospital de dia durant tres dies i fer-ne el seguiment adient per comprovar-ne la recuperació.

Símptomes

Els símptomes de l’esclerosi múltiple poden ser molt variats, de manera que es recomana consultar l’equip sanitari especialitzat quan se senti:

• Fatiga, si apareix es recomana planificar moments d’activitat amb moments de repòs.
• Sensibilitat als canvis de temperatura, es recomana evitar temperatures extremes i, en cas de febre, abaixar-la al més aviat possible.

Tot i que no hi ha evidències científiques que permetin fer recomanacions concretes per prevenir o variar el curs de la malaltia, hi ha una sèrie de consells sobre la dieta, els hàbits i l’exercici físic que els pacients i, en general, tota la població, han de tenir en compte:

• Cal portar un estil de vida saludable.
• S’ha de tenir una alimentació equilibrada i variada.
• S’ha de fer exercici.
• No s’ha de fumar, ja que el tabac està relacionat amb un empitjorament en la progressió de la malaltia.

També es recomana seguir amb l’activitat quotidiana i mantenir-se actiu combinant moments d’activitat amb moments de repòs en cas de fatiga i buscant estratègies per economitzar l’energia.

La vitamina D pren una importància rellevant en la relació amb la malaltia, sobre la qual s’està estudiant amb intensitat. Sovint les persones afectades presenten un dèficit d’aquesta vitamina, de manera que es recomana prendre’n un suplement sempre sota el criteri i el control de l’especialista.

L’esclerosi múltiple és una malaltia complexa i de caràcter crònic, per la qual cosa es recomana que l’entorn de la persona afectada en tinguin la informació adequada i àmplia. També és positiu que puguin disposar de l’assessorament continuat sempre que sigui necessari.

A la figura del cuidador familiar o professional, quan esdevé necessària, pot ser útil oferir-li formació i recomanacions pràctiques sobre temes com per exemple l’alimentació, la higiene i la mobilitat del pacient.

Altres educacions sanitàries vinculades

Educació sanitària en el diagnòstic, a l’inici del tractament i per a la mobilització del pacient discapacitat.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens epidermòlisi ampul·lar o tens cura d’algú que la pateix?

El millor és que tant els pacients com la seva família i els seus cuidadors rebin una educació sanitària integral, especialment des del moment del diagnòstic, en els primers dies del nadó, durant els quals ja pot presentar lesions de tipus cutani.

L’educació serà realitzada per professionals que han de prevenir l’evolució i les complicacions derivades d’aquesta patologia des de les disciplines següents:

• Dermatologia
• Cirurgia plàstica
• Nutrició
• Pediatria
• Rehabilitació i teràpia ocupacional
• Infermeria comunitària i hospitalària
• Psiquiatria
• Psicologia

La pell afectada per l’epidermòlisi ampul·lar és excessivament sensible a la mínima pressió o fricció, amb la consegüent formació de la butllofa. Per evitar danys, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• No s’ha d’aplicar cap producte adhesiu sobre la pell, com ara esparadrap, tiretes, elèctrodes, apòsits adhesius, etc.
• S’han de fixar les vies endovenoses amb gases i bena cohesiva per sobre, sense tocar la pell, o bé amb un esparadrap de silicona. Si s’hagués de fer pressió, caldrà col·locar vaselina en el punt de pressió.
• S’ha d’agafar el pacient sempre amb les mans obertes, sense friccionar, ni pressionar.
• S’ha de protegir el seu entorn, acotxant-ho per evitar cops innecessaris
• El matalàs pot ser d’aigua amb un suport d’escuma, de làtex o d’escuma viscoelàstica.
• Els bolquers no han d’estrènyer, sinó que han de protegir la pell del frec amb gases o cotó.
• La roba ha de ser, preferentment, de cotó, ja que transpira amb més facilitat i és més fàcil de posar. Eviteu gomes, cremalleres, etiquetes i altres detalls que puguin fregar la pell. Les costures s’han de col·locar a l’inrevés.
• Cal protegir la pell del sol i vigilar l’aparició de taques i pigues.
• És necessari mantenir la pell al més hidratada possible.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Tractament de les lesions (cures i materials de cura)
• Tractament de les complicacions cutànies
• Tractaments i cures de descontaminació
• Tractament de les complicacions nutricionals i gastrointestinals
• Tractament del dolor
• Control de la infecció
• Tractament de la rehabilitació

Què has de tenir en compte si tens esclerosi lateral amiotròfica o tens cura d’algú que la pateix?

Per tal de millorar les dificultats respiratòries dels pacients es pot recórrer a la teràpia ventilatòria mitjançant la ventilació no invasiva.

La teràpia ventilatòria fa referència al suport a la funció de respirar mitjançant la utilització d’un ventilador habitualment a la nit, durant el son per aconseguir:

• Una disminució del treball respiratori (sensació de fatiga)
• Una millora en la qualitat de vida dels pacients amb ELA

La ventilació es du a terme de manera no invasiva, és a dir, mitjançant una mascareta ajustada al pacient (nasal o nasobucal) connectada per un tub al ventilador o respirador.

Quan els pacients necessiten aquesta teràpia se’n planifica de forma personalitzada el lloc i el moment d’iniciar-la, ambulatòriament o amb l’ingrés hospitalari, d’acord amb el seu consentiment i el de la persona que en té cura.

L’educació del pacient i del cuidador principal s’ha d’iniciar al més aviat possible, tant des del punt de vista del maneig de les secrecions i les cures que se’n deriven, com del suport emocional que han de rebre. Això implica que durant l’ingrés del pacient o a la consulta externa, el pacient i el cuidador seran formats en:

• La correcta utilització del respirador
• La col·locació i l’ajust de la mascareta adient
• Les cures per prevenir les possibles nafres a la pell
• La higiene
• La cura del respirador

El pacient i el cuidador han de tenir cura de preservar un bon estat de la via aèria per tal d’afavorir el maneig de les secrecions. És important preservar la tos sempre que sigui possible, però quan la tos no sigui prou eficaç s’ha d’iniciar l’aprenentatge de la tos assistida manual i de les ajudes mecàniques (cough assist o tos assistida mecànica). En casos puntuals també es pot fer servir un aspirador de secrecions.

Per millorar la qualitat de vida dels pacients és important seguir els consells següents:

• La ventilació nocturna: és de compliment diari i s’ha de fer una adaptació progressiva fins a aconseguir dormir totes les hores de son.
• Després de menjar cal esperar entre una i dues hores per fer la ventilació.
• La tos assistida s’ha de fer cada dia per tal de mantenir les habilitats apreses pel pacient i del cuidador, que serà el que faciliti, si cal, la resolució de la situació amb rapidesa.
• S’ha d’assistir a totes les visites programades a la consulta i s’hi resoldran tots els dubtes que puguin aparèixer.
• S’han de prevenir les possibles infeccions: amb la vacunació de la grip i del pneumococ segons el consell mèdic, s’ha de sortir al carrer les hores de més sol a l’hivern i de menys sol a l’estiu, i cal evitar el contacte amb persones amb infeccions respiratòries.
  • Si apareixen signes o símptomes d’infecció respiratòria (febre, augment o canvi de les secrecions, sensació d’ofec...) cal consultar de seguida l’equip assistencial.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Suport emocional al pacient i al cuidador en la malaltia d’ELA
• Recomanacions en la prevenció de nafres
• Recomanacions al pacient portador d’una traqueotomia
• Recomanacions al pacient amb problemes de deglució
• Document de voluntats vitals anticipades