L’Hospital Vall d’Hebron fa el primer trasplantament de pulmó a Catalunya i segon a l’Estat espanyol

L’any 1983, el Grup de Trasplantament Pulmonar de la Universitat de Toronto (Canadà) va dur a terme el primer trasplantament pulmonar del món. Aquesta va ser una gran fita mèdica i els principals hospitals d’arreu del món van començar a treballar per realitzar trasplantaments pulmonars, ja que, fins aquell moment, molts pacients amb patologies pulmonars no tenien altres opcions terapèutiques.

A Catalunya, el Servei de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron va posar-s’hi a treballar de valent de seguida. L’equip que va fer les primeres passes del Programa de Trasplantament Pulmonar de l’Hospital estava integrat pel Dr. Ferran Morell i el Dr. Antonio Román (que posteriorment va ser director assistencial durant la pandèmia de la COVID-19), que eren pneumòlegs, el Dr. Julio Astudillo, cirurgià toràcic, i el Dr. Carles Margarit, que aportava la seva experiència en trasplantament hepàtic. Després de diverses estades en centres especialitzats de fora del país per formar-se, van posar en marxa un programa experimental amb animals, amb l’objectiu de practicar la tècnica quirúrgica, l’anestèsia i altres aspectes lligats al trasplantament.

L’1 d’agost de 1990, només uns mesos després que a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid es fes el primer trasplantament de pulmó de l’Estat espanyol, es va trasplantar la primera pacient a Vall d’Hebron i a Catalunya: una dona de 19 anys amb una fibrosi pulmonar molt greu que requeria suport respiratori. Va sobreviure tres any i mig amb bona qualitat de vida.

Aquell primer trasplantament i alguns més que van seguir es van realitzar, de fet, a la Clínica Adriano, on s’havia traslladat temporalment el Servei de Pneumologia, degut a unes obres importants que s’estaven portant a terme a l’Hospital.

Actualment, Vall d’Hebron és l’únic hospital català que fa trasplantaments pulmonars d’infants i adults i ha assolit més de 1.500 trasplantaments pulmonars, essent així un dels programes més reconeguts en l'àmbit europeu. En 35 anys, Vall d’Hebron ha esdevingut líder en trasplantaments tant a Catalunya com l’Estat.

L’aire de la Irene 

La Irene va rebre un trasplantament de pulmó a finals de 2006, amb 58 anys. En aquell moment, la insuficiència respiratòria que tenia des de feia anys s’havia agreujat tant que havia d’anar en cadira de rodes i estar connectada tot el dia a un aparell de suport respiratori.

“Feia temps que tenia problemes respiratoris, però al principi no afectaven el meu dia a dia, fins que a poc a poc van començar a fer-ho. Com que el deteriorament va ser molt lent, m’hi havia anat acostumant i adaptant les activitats a la meva capacitat. Caminava distàncies cada vegada més curtes, evitava pujar escales, fins que va arribar un moment que el simple fet de respirar ja representava un esforç”, explica la Irene. 

“Em vaig passar gairebé un any sense sortir de casa, perquè per respirar necessitava estar connectada a una màquina. Si sortia, havia d’utilitzar una cadira de rodes i portar una motxilla amb una bombona d’oxigen que em permetia estar unes hores fora de casa. Però també això va anar canviant a pitjor, perquè, com que cada vegada necessitava més oxigen, la bombona portàtil durava cada vegada menys i, per tant, es reduïa la meva autonomia”, recorda.

El mes de desembre de 2006, va rebre un trasplantament de pulmó a Vall d’Hebron. “Quan em van comunicar que hi havia un donant compatible vaig tenir por, és clar, però realment tenia molt poc a perdre perquè vivia ja amb moltes limitacions.”

“El que més recordo d’aquella experiència és quan em vaig despertar i em vaig adonar que podia respirar. Agafar aire i omplir els pulmons va ser una sensació meravellosa. Després, quan ja estava recuperada, poder tornar a fer aquelles petites coses quotidianes que m’havien arribat a semblar autèntiques gestes em va fer sentir molt feliç.”