L’Hospital Vall d’Hebron diagnostica el primer cas de VIH de l’Estat

L'octubre del 1981, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron va diagnosticar el primer cas de sida de l'Estat. El pacient era un jove de 35 anys que va ingressar amb un deteriorament de l’estat general, neurològic, respiratori i cutani. Un escàner i l'equip mèdic va identificar un tumor de tres centímetres al cervell que es va interpretar com una metàstasi. El van operar d'urgència, però quatre dies després de la intervenció el pacient va morir.  

La Dra. Carmen Navarro, que aleshores era cap de Secció d'Anatomia Patològica de Vall d'Hebron, va ser l'encarregada d'analitzar el tumor i fer l'autòpsia neurològica, on, en comptes de cèl·lules tumorals, hi va trobar cèl·lules parasitades que va associar a una toxoplasmosi. La troballa era sorprenent perquè era una infecció que només es donava en nounats. Van viure aquell moment amb gran incertesa, perquè havien de fer un diagnòstic en funció de les dades clíniques i les troballes de l’anàlisi anatomopatològica, que, en aparença, no casaven.   

Aquest va ser el primer cas de VIH descrit a l'Estat, però també la primera vegada que s'associava la infecció al cervell per Toxoplasma a la sida. El cas es va publicar en un article a la revista The Lancet, on es va relacionar el brot de sarcoma de Kaposi i altres infeccions oportunistes que havien aparegut entre la població homosexual recentment als Estats Units amb la infecció per Toxoplasma. Aquest detall va ser determinant per diagnosticar la sida a futurs pacients. 

Aleshores, encara no s’havia batejat la malaltia com a Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (sida). No va ser fins dos anys més tard, el 1983, quan el viròleg francès Luc Montagnier, de l’Institut Pasteur de París i Premi Nobel de Medicina 2008, va aïllar i identificar el virus que estava causant estralls, sobretot, entre la població homosexual. 

Si bé els primers casos es van detectar en homes que practicaven sexe amb homes, la malaltia no va trigar a aparèixer en pacients amb hemofília o addiccions a les drogues i no només homes, també dones i infants. 

A partir del primer cas, el degoteig de casos que combinaven infeccions oportunistes va ser constant, i els 30 llits que l’Hospital Vall d’Hebron va destinar a aquests pacients estaven sempre plens. En el Servei de Malalties infeccioses, dirigit en aquell moment pel Dr. Albert Pahissa, la pressió assistencial va ser molt important. 

En aquells primers anys, no es podia fer pràcticament res per als pacients. L’any 1987 va aparèixer el primer antiretroviral, AZT, un fàrmac que impedia la replicació del virus, però era molt tòxic. No va ser fins a l’any 1996, quan es va disposar d’un còctel de tres fàrmacs que revertia la mortalitat i va canviar la història i el pronòstic de la malaltia. Actualment, la sida és una malaltia crònica, en què els pacients tenen una supervivència similar a la resta de la població. 

El que (no) van dir els mitjans de comunicació 

Els mitjans de comunicació no es van fer ressò en aquell moment del diagnòstic. De fet, el primer article que La Vanguardia va publicar sobre la sida és del 16 de gener del 1983, poc temps després d'haver-se creat una secció específica de ciència al diari. L’article portava per títol «AIDS: una nova i enigmàtica malaltia» i la signava el Dr. Antonio Salgado de l’Hospital Vall d'Hebron. Es va publicar amb fotografia i a cinc columnes a la secció de ciència del diari, i ressaltava el caràcter enigmàtic de la malaltia.