Prevenció de caigudes

• No deixis mai el nadó sense vigilància al damunt de canviadors, llits, sofàs o cadires. Si no el pots subjectar, deixa’l en un lloc segur, com ara el bressol.
• Assegura’t que el canviador està estable, fins i tot quan el bebè cameja. I si t’has d’allunyar, subjecta'l sempre amb una mà.
• Abans que comenci a anar de quatre grapes, instal·la tanques apropiades a escales, finestres i portes.
• Col·loca sempre l’hamaca del bebè a terra. Quan sigui més gran subjecta-li les cames perquè no pugui tombar l’hamaca cap endavant.

L’hora del bany

• A l’hora del bany, subjecta bé el bebè. Fes-ho suaument, però amb fermesa i no et distreguis.
• No el deixis mai sol dins o a prop d’una banyera, piscina, el mar o un recipient amb aigua. Un infant es pot ofegar en només 5 cm d’aigua.
• Assegura’t que l’aigua de la banyera no supera els 37°. Quan l’emplenis, si l’aixeta no té mesclador d’aigua, fes-ho primer amb aigua freda i després afegeix-li la calenta.

Per evitar cremades

• No prenguis ni transportis begudes calentes amb el bebè als braços.
• Assegura’t que el bebè estigui a l’ombra i protegeix la seva pell.
• Protegeix els endolls, especialment quan comenci a gatejar.
• Ves molt amb compte amb estufes, tant pel que fa a cremades com a l’emissió de gasos contaminants.

Els viatges en cotxe

• Usa sempre dispositius de retenció apropiats a l'edat i el pes del nadó i les característiques del vehicle. I segueix les instruccions de muntatge del fabricant.
• Tingues cura que sempre estigui ben subjectat en el seient de seguretat homologat
• Posa’l dins del cabàs o la cadireta adient amb les fixacions de seguretat homologades, d’acord amb la normativa vigent.
• No els deixis mai sol al cotxe!
• És convenient que els nadons viatgin sempre en sentit contrari a la direcció del vehicle i en els seients posteriors, ja que el risc de lesions en cas d’accident és menor. Tot i això, si la cadireta és al seient davanter, desconnecta el coixí de seguretat.
• Verifica que no hi hagi objectes solts pel cotxe, perquè els pot llençar i causar distraccions al conductor.

Protecció de les orelles

• Evita tenir el volum de la música alt o també els sorolls forts i repetitius.
• Controla que el soroll de les joguines no sigui massa fort ni agut. Millor provar les joguines abans de comprar-les

Altres accidents

• Revisa que els frens del cotxet funcionin correctament.
• Revisa que les tetines de xumets i biberons no tinguin esquerdes.
• Evita tovalloles o cordes que pengin i que, en el cas que les estiri, puguin fer caure objectes.
• No deixis al seu abast objectes petits ni li donis trossos d’aliments durs com poma, pastanaga, crispetes o patates fregides.
• Ves amb compte amb bosses o embolcalls de plàstic, globus o altres objectes que el puguin asfixiar.
• No el deixis sol amb animals de companyia, ja que les seves reaccions són imprevisibles.
• Els medicaments i els productes de neteja i tòxics han de ser ben lluny del seu abast.
• No li posis cadenetes al voltant del coll, arracades grans o anells i no facis servir agulles.

Tabaquisme passiu

El tabaquisme passiu perjudica la salut del bebè. El fum ambiental del tabac, anomenat també fum de segona mà, és una barreja del fum que exhalen les persones fumadores i el fum que de la combustió passiva de la cigarreta. Tots dos són tòxics i contenen productes irritants respiratoris i cancerígens. El fum del tabac es comporta com el vapor: s’instal·la al medi ambient i impregna la roba, els cabells, els mobles, les cortines, etc. Per tant, tot i haver apagat la cigarreta, els elements tòxics resten a l’aire, fet que cal tenir en compte per protegir la salut dels petits. Com a resultat:

• No fumis a casa, ni a les finestres ni en cap de les estances, ja que no hi ha cap dispositiu que elimini de l’ambient el fum del tabac.
• Demana a les visites que no fumin a casa.
• Si fumes al balcó o la terrassa, tanca la porta d’accés a l’habitatge.
• No fumis al cotxe, encara que el nadó no hi sigui.
• Quan surtis amb el bebè, evita els espais tancats on es fumi.
• No fumis davant del nadó, encara que estigueu en espais oberts.

Al telèfon mòbil hi podem concentrar la nostra agenda, els contactes, el rellotge, el despertador, el correu electrònic, el navegador del cotxe, la nostra sèrie de televisió preferida, l'accés a les xarxes socials i a un gran ventall de productes i serveis que poden arribar fer-nos dedicar a aquest aparell un temps excessiu. Ets conscient del temps que hi dediques? El mires sempre que vols o hi pares atenció també de manera inconscient? Et donem alguns consells que t'ajudaran a fer-ne un ús més adequat.

Control del temps

Pren consciència del temps que dediques a mirar el telèfon mòbil. Fixa't una hora per començar a fer-lo servir i marca't un temps màxim d'ús durant tot el dia. Una forma de reduir el temps de consulta del mòbil és programar-te una alarma per regular la freqüència amb què consultes l'aparell (per exemple, cada 30 minuts).

Gaudeix de l'oci de forma responsable

El mòbil ens omple de possibilitats d'oci: sèries de televisió, compres, videojocs... Si tens la sensació que estàs molta estona interactuant amb aquest tipus d'aplicacions i que més que per passar-t'ho bé, ho fas perquè necessites fer-ho, vol dir que pots estar perdent el control i entrant en una conducta de risc.

No prioritzis les xarxes socials a la teva feina o àpats

Les xarxes socials són una gran distracció. No accedeixis a les xarxes socials fins que no hagis acabat abans les tasques que has de fer o quan estàs fent un àpat. Desactiva la missatgeria push de tantes aplicacions com puguis per tal d'evitar un nombre important de distraccions.

Ús de telèfons en infants

Evita que els teus fills passin moltes hores davant del teu telèfon mòbil. Els menors de 2 anys no han de tenir contacte amb els mòbils ni amb altres pantalles.

Descansa abans d'anar a dormir

Sobretot si tens problemes per agafar el son, deixa de fer servir el mòbil com a mínim 30 minuts abans d'anar a dormir i apaga'l a la nit.

Claus educatives per enfortir els nostres fills i prevenir conductes de risc

• Ajudar els nostres fills a fomentar la seva autoestima, autonomia i responsabilitat.
• Cal ensenyar-los a saber dir no, treballar la tolerància a la frustració, la immediatesa, ensenyar-los a acceptar les negatives.
• Des de petits cal parlar amb ells i escoltar-los, així com conèixer les seves amistats i encoratjar un estil/hàbits de vida saludable (fer esport, alimentació, dormir, higiene…).
• Comptar amb tots aquests recursos interns els ajudarà a afrontar amb èxit les situacions on se sentin exposats al consum.
• Preguntar-los què saben sobre el cànnabis i detectar-hi errors.

Desmitificar l’ús beneficiós del cànnabis i desfer-se’n dels mites

• Circula una llegenda urbana per la qual es creu que el tabac és més perjudicial que el cànnabis.
• Explicar-los que, malgrat que té uns efectes sedants, a la llarga pot causar ansietat.
• Explicar-los que els porros no s’han de veure com una forma fàcil de relacionar-se o crear un grup d’amics, sinó que hi ha altres formes saludables de lleure.
• Explicar-los que no ha de ser una forma d’identitat o rebel·lia, sinó que ells mateixos en poden ser perjudicats.
• Donar informació sobre els beneficis reals d’alguns cannabinoides que es recepten de manera regulada. Contrastar aquesta informació amb els perjudicis que produeix fumar cànnabis: si es barreja amb tabac, a més n’inhalaran les substàncies tòxiques, i són més perjudicials si no es fuma amb filtre.
• En vendre’s de manera il·legal:
  • el producte hi pot ser adulterat amb substàncies nocives
  • pot comportar mesures judicials, multes, etc.
  • pot facilitar el consum d’altres drogues il·legals que també són al mercat negre
  • pot afectar el creixement físic, social i afectiu
  • altera el funcionament del sistema nerviós, amb les conseqüències físiques i psicològiques que això comporta, etc.

Claus

• Mantenir un clima de confiança amb els nostres fills, facilitar-ne la comunicació, parlar del consum de substàncies quan calgui.
• Aprofitar les preguntes i comentaris que sorgeixin al voltant del consum de cànnabis, però tampoc cal dir-ho tot en un dia.
• Crear dubtes perquè hi reflexionin i siguin crítics.

Com detectar el consum de cànnabis en adolescents

L’adolescència és una època de molts canvis, tots de cara a preparar-nos per al pas de la infantesa a la vida adulta. Però no és fàcil afrontar tot això. El nostre cos i la nostra ment evolucionen a una velocitat vertiginosa i és complicat posar-hi “un ordre”.

Per això, és una etapa clau a la vida: és més fàcil que s’hi adoptin conductes de risc que posen en perill la salut de les persones. Pot haver-hi relacions sexuals sense protecció que comportin embarassos no desitjats o contagi de malalties de transmissió sexual. Però també hi ha un altre perill que sol començar en aquestes edats: el consum de drogues.

Centrant-nos en els porros, quina substància s’hi fuma?: l’haixix. Es tracta d’una pasta amb forma de boles o barres de color marró que s’elabora a partir de la resina del cànnabis. Per consumir-lo, es barreja amb el tabac i s’embolica en cigarrets. Generalment, l’haixix es consumeix perquè relaxa i desinhibeix les persones, per la qual cosa pot contribuir a fer que es relacionin millor amb els altres.

Què podem fer si “detectem” que el nostre fill fuma porros?

• Evitar fer registres de roba/habitació, interrogatoris als seus amics, etc.
• No prejutjar, renyar, castigar, acusar. Davant d’una informació “imposada” o negatives, el cervell “no farà cas” a les indicacions i a més rebutjarà qualsevol altra informació que se li vulgui donar.
• Parlar amb ell directament, exposar-li què ens preocupa i escoltar la seva opinió.
• No abordar el tema si està sota els efectes del cànnabis.
• Tractar el tema en privat, dins un espai íntim i còmode.
• Disposar de temps para parlar amb calma.
• Esbrinar quina quantitat consumeix (no és el mateix provar-lo que fumar-lo quan surt de festa o cada dia).
• Si ha tingut problemes pel fet de fumar, aprofitar-ho per parlar del tema i que ell mateix en vegi els efectes negatius.
• No prendre decisions dràstiques o de manera precipitada, prendre-les conjuntament.
• Finalment, si cal, demanar assessorament o ajuda professional i negociar amb el nostre fill possibles solucions.

La vacunació antigripal anual és la principal mesura de prevenció enfront de la grip.

Les vacunes disponibles al nostre medi són totes inactivades (no contenen virus de la grip, tan sols parts del virus) i s'administren per via intramuscular en dosi única. Els efectes adversos de la vacuna són poc freqüents i generalment lleus (dolor, induració i eritema al lloc de la punxada que no limita l’activitat).

L’objectiu de la vacunació és generar protecció contra les soques de virus gripals que circularan durant la temporada gripal. Normalment, cada any hi ha canvis en aquestes soques; per aquest motiu, les vacunes s’han d’elaborar anualment per incloure les soques que amb més probabilitat seran les responsables dels casos de grip de la temporada vinent. Les vacunes es fabriquen a partir de les soques recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’efectivitat de la vacuna contra la grip oscil·la entre el 30% i el 70% per prevenir l’hospitalització per grip i la pneumònia. En les persones grans residents en institucions, les vacunes han demostrat ser efectives entre el 50% i el 60% per prevenir l’hospitalització o la pneumònia, i el 80% per prevenir la mort per grip.

La vacunació es recomana especialment a les persones amb més risc de patir complicacions en cas d’infecció gripal:

• Persones d’edat superior o igual a 60 anys, així com aquelles que conviuen en institucions tancades.
• Persones de menys de 60 anys amb un alt risc de presentar complicacions derivades de la grip: embarassades, les persones amb obesitat mòrbida i les persones de qualsevol edat que pateixin alguna de les malalties següents: cardiovasculars, pulmonars (inclosa la displàsia broncopulmonar, la fibrosi quística i l'asma), neurològiques, neuromusculars, metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, immunosupressió, càncer, malalties hepàtiques cròniques, asplènia i hemoglobinopaties.
• Personal sanitari i altres persones que poden transmetre la grip a les que tenen un alt risc de complicacions

A més de la vacunació, hi ha una sèrie de mesures higièniques que cal tenir en compte per tal de prevenir la grip:

• Cal tapar-se la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús en tossir o esternudar, i després llençar-lo.
• És essencial rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó durant uns 15-30 segons i eixugar-se-les bé (sobretot després de tocar superfícies comunes com ara baranes, mànecs de portes, teclats i ratolins d’ordinador, telèfons, elements de subjecció en el transport públic i després d’esternudar i mocar-se), o bé amb preparats a base d’alcohols mitjançant la fricció de les mans durant 15-30 segons.
• Cal ventilar sovint els espais tancats.
• S’ha d’evitar el contacte proper amb persones malaltes de la grip i no compartir-hi menjar ni estris (com ara coberts, gots, tovallons, mocadors...) o altres objectes sense netejar-los degudament.

Si apareixen símptomes de grip o el metge ha diagnosticat la malaltia, s’ha de procurar no compartir espais tancats amb altres persones durant els primers 3-5 dies, sobretot les persones malaltes hospitalitzades i els treballadors de serveis essencials per a la comunitat.

Quins són els efectes secundaris de les vacunes?

La major part de les reaccions vacunals són lleus i de curta durada (dolor i eritema al punt d’injecció, febrícula...). Les vacunes són molt segures i estan sotmeses a controls molt rigorosos tant en la fase de recerca com de fabricació. L'autorització i posterior comercialització d’una nova vacuna estan regulades a Europa per la European Medicines Agency (EMA) i al nostre país per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Els beneficis de les vacunes són molt superiors als seus riscos.

Per què hem de vacunar de malalties que no circulen al nostre medi?

Gràcies a l’èxit de les vacunacions hi ha malalties que s’han pogut erradicar i d’altres que estan en vies d’eliminació. No obstant això, és molt important seguir vacunant, ja que si no aquestes malalties podrien tornar a ressorgir. El ressorgiment del xarampió a Europa en els darrers anys és un bon exemple del que pot passar quan disminueixen les cobertures vacunals.

Les vacunes contenen mercuri?

No, les vacunes que s’administren a Catalunya no contenen mercuri. El tiomersal és un derivat del mercuri que s’utilitza com a conservant. Les vacunes que s’administren a Catalunya són en format monodosi i, per tant, no porten aquest conservant.

Les vacunes contenen alumini?

Les vacunes contenen una petita quantitat d’alumini (0,5 mg) que no és perjudicial per a la salut. Diàriament, s’estima que ingerim 8 mg d’alumini amb la nostra dieta sense que ens causi problemes.

És veritat que les vacunes produeixen autisme?

No hi ha cap relació entre l’autisme i les vacunes. Aquesta relació falsa prové d’un estudi que posteriorment es va demostrar que era un frau. Els estudis metodològicament correctes no han trobat cap relació entre les vacunes i l’autisme.

S’administren massa vacunes als nens durant el primer any de vida?

No, les vacunes incloses al calendari de vacunacions sistemàtiques protegeixen contra les malalties més freqüents i greus, i s’administren a les edats recomanades i amb els intervals òptims per afavorir una resposta immunitària correcta. És un fals mite que l’administració de vacunes a nens molt petits sobrecarregui el sistema immune o que hi hagi més reaccions adverses.

Per què es modifica sovint el Calendari de Vacunacions Sistemàtiques de Catalunya?

El Calendari de Vacunacions Sistemàtiques es va adaptant a les novetats que sorgeixen pel que fa a recerques i avenços científics relacionats amb les vacunes. Abans d’incloure una vacuna al Calendari es fa una valoració científica i econòmica de la mesura a implantar a partir d'uns criteris ben establerts.

Què has de tenir en compte si tens la malaltia de Crohn o tens cura d’algú que la pateix?

Les persones que tenen Crohn han de menjar de forma variada i equilibrada, amb l’aportació d’energia i tots els nutrients adequats a les necessitats de cada persona segons l’edat, el sexe, la constitució i l’activitat física que es du a terme.

L’alimentació equilibrada ha de basar-se en tres normes:

• La ració alimentària ha d’aportar diàriament la quantitat d’energia necessària per al bon funcionament de l’organisme.
• Cada àpat ha d’aportar els nutrients energètics i no energètics que permetin cobrir adequadament la funció de nutrició.
• Les aportacions nutricionals s’han de rebre en proporcions adequades.

Dieta mediterrània

A partir d’aquestes bases, la Generalitat de Catalunya va publicar la piràmide d’alimentació saludable revisada, basada en la dieta mediterrània.

La dieta mediterrània és un model d’alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l’olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer a la taula amb l’equilibri nutricional i cultural.

Signes d'alerta

Als pacients que es troben en l’inici d’un brot i, mentre aquest es mantingui, se’ls recomana que segueixin una dieta baixa en residus. Una dieta d’aquest tipus evita que la situació d’inflamació que pateix l’intestí dels pacients empitjori. És necessari, doncs, personalitzar les dietes, segons la localització, l’extensió i el tipus de lesions que presenten els pacients.