Sèpsia
La sèpsia és una afecció potencialment mortal que es produeix quan el cos respon davant d’una infecció i ataca els seus propis teixits i òrgans. En determinades ocasions es dona una disfunció orgànica (per exemple, hipotensió), que comporta una resposta anòmala davant de la infecció i es tradueix en un quadre clínic molt greu.
Com actua la sèpsia?
Un xoc sèptic sorgeix quan les anormalitats de la circulació, cel·lulars i metabòliques són tan profundes com per augmentar la mortalitat. Això es pot identificar per la hipotensió persistent que necessita vasopressors per mantenir la pressió arterial i els nivells de lactat sèric. Amb aquests criteris, tot i la reposició adequada de volum, la mortalitat hospitalària és superior al 40 %.
Els símptomes
La sèpsia comporta una història suggestiva d’infecció que altera el cos i es desencadena en signes que es poden associar a una disfunció orgànica o a una hipoperfusió sistemàtica. Aquests símptomes són:
- Alteració de l’estat de consciència
- Augment/disminució de la freqüència cardíaca
- Hipotensió arterial
- Saturació d’oxigen disminuïda
- Hipertèrmia
- Hipotèrmia
A qui afecta la sèpsia?
Cada any es dona una mitjana de 212,7 malalts de sèpsia per cada 100.000 habitants en la xarxa sanitària catalana. En concret, entre el 2008 i el 2012 es van detectar 82.300 persones amb casos de sèpsia greu i el 2012 se’n van registrar 20.228 casos.
Pel que fa a la Vall d’Hebron, en el 2010 van ingressar al Servei de Medicina Intensiva 232 pacient amb aquesta patologia, una xifra que suposa el 25,2 % dels ingressos en aquest servei.
El diagnòstic
Per detectar la sèpsia es fan les proves següents:
- Analítica sanguínia amb hemograma, hemostàsia, bioquímica, biomarcadors, equilibri arterial i mostres biològiques per cultiu en funció del focus de sospita
- Proves radiològiques
- Cribratge ràpid al peu del llit
- Diagnòstic definitiu
El tractament habitual
El tractament precoç pot millorar-ne el pronòstic. Per aquest motiu, s’activa un Codi de Sèpsia:
- Col·locació de dues vies curtes i gruixudes.
- Si hi ha hipotensió o lactats, s’inicia la ressuscitació amb fluids tipus cristal·loides.
- Administració de l’antibiòtic durant la primera hora de la detecció de la sèpsia.
- Subministrament d’oxigen.
- Control del focus en les primeres sis hores del diagnòstic.
- Monitoratge i revaluació de la resposta al tractament.
- Suport a l'UCI de les diferents disfuncions orgàniques.
La prevenció
Per prevenir aquesta patologia és vital la detecció precoç del pacient que mostri una història suggestiva d’infecció i que tingui una disfunció orgànica. A més, en algunes ocasions és necessària la vacunació.
