Sèpsia

Com actua la sèpsia?

Un xoc sèptic sorgeix quan les anormalitats de la circulació, cel·lulars i metabòliques són tan profundes com per augmentar la mortalitat. Això es pot identificar per la hipotensió persistent que necessita vasopressors per mantenir la pressió arterial i els nivells de lactat sèric. Amb aquests criteris, tot i la reposició adequada de volum,  la mortalitat hospitalària és superior al 40 %.

Els símptomes

La sèpsia comporta una història suggestiva d’infecció que altera el cos i es desencadena en signes que es poden associar a una disfunció orgànica o a una hipoperfusió sistemàtica. Aquests símptomes són:

• Alteració de l’estat de consciència
• Augment/disminució de la freqüència cardíaca
• Hipotensió arterial
• Saturació d’oxigen disminuïda
• Hipertèrmia
• Hipotèrmia

A qui afecta la sèpsia?

Cada any es dóna una mitjana de 212,7 malalts de sèpsia per cada 100.000 habitants en la xarxa sanitària catalana. En concret, entre el 2008 i el 2012 es van detectar 82.300 persones amb casos de sèpsia greu i el 2012 se’n van registrar 20.228 casos.

Pel que fa a la Vall d’Hebron, en el 2010 van ingressar al Servei de Medicina Intensiva 232 pacient amb aquesta patologia, una xifra que suposa el 25,2 % dels ingressos en aquest servei.

El diagnòstic

Per detectar la sèpsia es fan les proves següents:

• Analítica sanguínia amb hemograma, hemostàsia, bioquímica, biomarcadors, equilibri arterial i mostres biològiques per cultiu en funció del focus de sospita
• Proves radiològiques
• Cribratge ràpid al peu del llit
• Diagnòstic definitiu

El tractament habitual

El tractament precoç pot millorar-ne el pronòstic. Per aquest motiu, s’activa un Codi de Sèpsia:

• Col·locació de dues vies curtes i gruixudes.
• Si hi ha hipotensió o lactats, s’inicia la ressuscitació amb fluids tipus cristal·loides.
• Administració de l’antibiòtic durant la primera hora de la detecció de la sèpsia.
• Subministrament d’oxigen.
• Control del focus en les primeres sis hores del diagnòstic.
• Monitoratge i revaluació de la resposta al tractament.
• Suport a la UCI de les diferents disfuncions orgàniques.

La prevenció

Per prevenir aquesta patologia és vital la detecció precoç del pacient que mostri una història suggestiva d’infecció i que tingui una disfunció orgànica. A més, en algunes ocasions és necessària la vacunació.