El barri de Montbau creix amb l’Hospital

A la dècada dels 60, pocs anys després de la inauguració de l’Hospital General, es van edificar diversos polígons d’habitatges, construint un nou barri que ha crescut al mateix temps que ha anat creixent l’Hospital Vall d’Hebron.

Març 1959

Quan es va posar en marxa l’Hospital Vall d’Hebron, el barri de Montbau no existia. El terreny on està l’Hospital havia pertangut a l’antic municipi de Sant Joan d’Horta, on hi havia terres de diverses heretats, com ara can Barret, can Frares o can Gallart, a més d’algunes cases més modestes on s’hi feien activitats de servei, de masoveria o de manteniment.  

El nom amb el qual se’l va batejar probablement cal atribuir-lo al topònim “torrent de Mombau”, que apareix en un plànol geològic i topogràfic de 1900. Oralment, Mombau i Montbau es pronuncien de forma similar, la qual cosa pot explicar les diferents formes escrites que es troben en les publicacions. La forma Montbau és l’adaptació correcta a la normativa de la llengua catalana.

El 19 de març de 1959 es va celebrar la cerimònia de la col·locació de la primera pedra del polígon de 223 habitatges, que representaven l’inici del barri de Montbau i dels 1.500 habitatges previstos per construir en aquella primera fase promocionats pel Patronato Municipal de la Vivienda.  Aquests pisos es van construir per donar resposta a la gran necessitat d’habitatge que tenia la ciutat de Barcelona i que s’havia agreujat amb l’arribada de nombrosos immigrants vinguts d’altres llocs de Catalunya i de l’Estat espanyol buscant millors condicions de vida.

Donat que el barri estava molt lluny del teixit urbà i no hi havia més transport públic que l’Empresa Casas, que unia la plaça d’Eivissa amb l’avinguda del Tibidabo, es va planificar amb una dotació de serveis que l’havien de fer autosuficient, almenys en els àmbits més domèstics. Alguns dels serveis previstos van ser una parròquia, dues escoles i una guarderia, dues zones esportives, un centre comercial, locals de negoci i un cinema.

Els edificis es van construir amb criteris higienistes, oberts, sense patis interiors i amb moltes finestres, per tal que els habitatges tinguessin molta llum i ventilació, i envoltats de zones verdes, per evitar la massificació. Alguns d’aquests habitatges els van ocupar treballadors de l’Hospital Vall d’Hebron, alguns dels quals (ells o els seus descendents) encara hi viuen.  

Al llarg de la dècada dels 60, es van edificar la primera fase, entre 1961 i 1963, i la segona, entre 1964 i 1968. Molts dels equipaments planificats es van construir molt més tard i alguns no es van arribar a fer mai. El que sí van proliferar van ser els comerços, que es van establir en tots els locals disponibles, ja que la gran quantitat de població i la mala comunicació amb el centre de la ciutat els feia rendibles i imprescindibles. El barri anava creixent, al mateix temps que ho feia també l’Hospital, que a finals del 60 comptava ja amb els nous edificis de la Clínica Maternal, l’Hospital Infantil, l’Hospital de Traumatologia i l’Escola d’Infermeria.  

Un dels primers negocis que es van establir al barri va ser El Bar Mombau o Casa Carlos, que ara és el restaurant La Llaminera. Els primers llogaters, la Conxa i en Carlos, van arribar al barri quan ni la casa ni el bar estaven acabats. El bar atenia els veïns i el personal de l’Hospital, de dia i de nit. L’actual restaurant segueix donant servei especialment a l’Hospital, tant al personal sanitari, com als familiars de pacients ingressats.

El metro arriba a Montbau

El 6 de novembre de 1985, el Metro va arribar al barri de Montbau, amb la inauguració de quatre estacions -Vallcarca, Penitents, Vall d’Hebron i Montbau- de la línia 3, que fins aleshores acabava a la plaça Lesseps. Es donava resposta així a una llarga reivindicació dels veïns de Montbau, que sempre havien reclamat uns serveis de transport públic que els connectessin millor amb el centre de la ciutat.  

Els Jocs Olímpics transformen el barri

Els Jocs Olímpics del 1992 van comportar una gran transformació urbanística de la ciutat de Barcelona. Una de les grans àrees d’actuació va ser la zona de Vall d’Hebron, on s’hi van construir diversos equipaments esportius i la Vila de Premsa, a més d’algunes escultures com Els Mistos, que van modificar la seva fesomia. A més, hi va haver un canvi radical a nivell d’urbanització, amb la modificació d’alguns carrers, i la construcció de nous vials i la Ronda de Dalt.

La transformació de la zona va anar acompanyada d’una millora dels mitjans de transport, que va permetre una major integració dels barris de la zona nord al conjunt de la ciutat. 

Comparteix-lo:

Impacte en premsa

Notícia al Diario de Barcelona Llegeix l'article

Contingut relacionat

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”.
Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut).
Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès.
Legitimació: Consentiment de l’interessat.
Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals.
Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment.
Procedència: El propi interessat.
Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades