El desenvolupament de la Medicina Interna deriva en l’aparició de les especialitats

El Dr. Joaquín Tornos va dissenyar el departament amb un Servei de Medicina Interna que portaria el Dr. Juan Pedro Botet; un altre, amb el Dr. Bacardí al capdavant; un tercer dirigit pel Dr. Alvarez Buylla, i un quart dirigit pel mateix Dr. Joaquín Tornos Solano. Inicialment ho va fer així, tot i que ell ja pensava que caldria crear especialitats, la qual cosa va trobar molts detractors.

Al mateix temps, l’any 1975, es va crear un Servei de Cardiologia, dirigit pel Dr. Jordi Soler Soler, que es va convertir en una de les joies de Vall d’Hebron. També es va començar a configurar el futur Servei de Digestiu, que es crearia l’any 1985, i del qual el Dr. Juan Ramón Malagelada va ser-ne el primer cap.

L’Hemato-oncologia va estar separada des del principi de la Medicina Interna, i ja existia a l’Hospital quan va arribar el Dr. Agustí Pedro Pons. El responsable d’Hematologia era el Dr. Triginer; el d’Oncologia i Radioteràpia, el Dr. Salvador, que va ser director de l’hospital, i el de Radiologia el Dr. Leandre Pedro Soler, un altre nebot del Dr. Agustí Pedro Pons.

També hi havia el Laboratori, amb el Dr. Simon Schwartz, Microbiologia amb el Dr. Lluis Arcalís, Anatomia Patològica amb el Dr. Moragas, tots formats al Clínic, sota la càtedra del Dr. Agustí Pedro Pons. La Pediatria estava en mans del Dr. Àngel Ballabriga.

L’any 1985, dels quatre Serveis de Medicina Interna, quedava un de Medicina Interna amb Hepatologia, en el qual trobem els Drs. Jaume Guardia i Rafael Esteban; un de Medicina Interna que va ser l’embrió del qual va acabar sent el Servei de Malalties Infeccioses; un de Medicina Interna, dirigit pel Dr. Miquel Vilardell (qui va prendre el testimoni del Dr. Joaquín Tornos Solano) i del qual se’n van derivar els futurs Serveis de Geriatria, Reumatologia, Al·lèrgia i Malalties Autoimmunes Sistèmiques, i una Unitat de Medicina Interna.  De l’antic Servei de Medicina Interna dirigit pel Dr. Joan Pedro Botet havia sorgit la Secció de Pneumologia l’any 1975, i del dirigit pel Dr. Álvarez Buylla havia sorgit la Secció d’Endocrinologia l’any 1970.

Posteriorment, totes les especialitats van anar tenint els seus propis serveis i el Servei de Medicina Interna com a tal va continuar amb el Dr. Miquel Vilardell al capdavant.

Amb aquesta jerarquització dels serveis mèdics, el nivell científic i el prestigi de l’hospital varen augmentar de forma notable.

Actualment, l’Hospital Vall d’Hebron és l’únic hospital de Catalunya que té totes les especialitats, incloent-hi grans cremats.

Arriben els primers residents

L’any 1969 va arribar la primera generació de metges interns residents i el 1971 l’hospital es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la qual cosa hi van arribar també els primers estudiants de tercer de carrera, què fins llavors estudiaven a l’Hospital de Sant Pau. El Dr. Joaquín Tornos va encarregar moltes tasques de docència als Drs. Bacardí i Guardia, i en particular aquest segon es va dedicar molt al desenvolupament de la unitat docent de Vall d’Hebron.

Per a alguns dels nous residents que s’havien incorporat a principis dels 70, el model existent era una mica antic. Hi havia grans internistes, però amb una visió poc especialitzada si es comparava amb un hospital com Sant Pau, que llavors ja tenia un servei de cirurgia digestiva i un servei de cardiologia, entre d’altres. És a dir, convivien aleshores professionals amb dues visions diferents de la medicina interna: una més integradora i una que promovia les especialitzacions.

Els residents acabaven com a metges d’urgències perquè no hi havia places. Realment no hi havia un servei d’urgències, malgrat que el Dr. Jaume Guardia havia estat nomenat cap del servei d’urgències, perquè les urgències les portaven els metges de les plantes de medicina interna.