El Dr. Albert Carrión participa en la nova edició de les Guíes Europees d’Urologia com a expert en càncer de bufeta

La ciutat italiana de Milan ha acollit març la 23ª edició del congrés anual de l’Associació Europea d’Urologia, organisme encarregat d’el·laborar les “Guies Europees d’Urologia”, les més seguides pels i les professionals d’aquesta especialitat mèdica a tot el món. El Dr. Albert Carrión, adjunt de la secció de Càncer de Bufeta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, és un dels experts que participa en el panell de càncer de bufeta múscul-invasiu, que revisa totes les publicacions anuals en aquesta matèria i integra a la nova guia les novetats recolzades per suficient evidència científica. Aquest panell està integrat per 17 membres de diversos països i el Dr. Albert Carrión és l’únic representant de l’Estat.

Com a novetat, aquest any destaca el paper de la immunoteràpia en el maneig de càncer de bufeta de múscul invasiu, que cada cop té més protagonisme en el maneig terapèutic. També la cirurgia robòtica, una intervenció en la qual l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va ser pionera a l’Estat. “La secció de Càncer de Bufeta de Vall d’Hebron, composada també pels doctors Carles Raventós i Fernando Lozano, va ser pionera en aquesta tècnica, realitzant la primera reconstrucció intracorpòria de bufeta mitjançant el robot Da Vinci de Catalunya l’any 2017”, recorda, el Dr. Albert Carrión. La cistectomia és el tractament estàndard en pacients que presenten un tumor vesical no múscul-invasiu que no responen a teràpia intravesical o en aquells casos de carcinomes vesicals múscul-invasius localitzats. La cirurgia robòtica facilita la recuperació dels i les pacients i minimitza posteriors cicatrius. També redueix el dolor postoperatori i millora els resultats funcionals dels i les pacients en aspectes com la potència erèctil o la continència urinària.

La cistectomia radical, en el cas dels homes suposa l'extirpació de la bufeta, la pròstata, vesícules seminals, urèters distals i ganglis limfàtics regionals. En dones, inclou l'extirpació de la bufeta, la uretra, la vagina adjacent, l'úter, els urèters distals i els ganglis limfàtics regionals. “Després de l'extirpació, existeixen dues alternatives de derivació urinària utilitzant diversos segments intestinals: abdominal (estoma) o uretral (neobufeta)”, conclou el Dr. Albert Carrion.

El càncer de bufeta, un dels cinc tumors més diagnosticats a Europa

Tot i no ser un gran conegut, el càncer de bufeta està entre un dels cinc tumors més diagnosticats a Europa, és el quart tumor amb més incidència entre els homes i el cinquè, entre les dones. A l’Estat, cada any es diagnostiquen 12.000 nous casos. Segons la seva agressivitat, aquest tumor es classifica en dos tipus. El tumor més habitual és el que no envaeix el múscul de la bufeta, afecta el 75% dels pacients i té bon pronòstic. Es pot tractar amb instil·lacions de quimioteràpia o inmunoteràpia dintre de la bufeta. Actua com una vacuna, s’instil·la el vaccí de la tuberculosi modificat (BCG) a la bufeta i el cos reacciona provocant una resposta immunitària que elimina les cèl·lules canceroses.

L’altre 25% són tumors de múscul-invasius, els que analitza la guia en la qual participa el Dr. Carrion. Generalment, es tracten amb quimioteràpia i posteriorment amb l’extirpació de la bufeta, que es podrà reconstruir amb un tros d’intestí en funció del pacient.