El VHIO participa en un estudi que confirma la immunoteràpia amb anti-PD1 en monoteràpia com la millor opció per als pacients afectats de melanoma d’alt risc

La combinació de diferents tractaments en el càncer no és una novetat. Aprofitant les sinergies entre diferents fàrmacs es busca potenciar-ne els efectes i aconseguir millorar els resultats dels pacients. Tot i això, aquestes combinacions no sempre són efectives i així es desprèn dels resultats de l’estudi CheckMate 915, en què s’ha pogut veure que, en el tractament adjuvant del melanoma d’alt risc en estadi IIIA-D o en estadi IV ressecat, l’ús en monoteràpia de nivolumab és igual d’eficaç que la combinació amb ipilimumab i a més presenta una toxicitat molt menor.

"En el context del tractament de la malaltia metastàtica s’havia vist que aquesta combinació de fàrmacs aconseguia una mitjana de supervivència molt superior a la generada pel tractament amb ant-PD1 en monoteràpia. Això va fer que es plantegés la possibilitat de veure si aquesta combinació també era eficaç evitant la recurrència en un context d’adjuvància", explica la Dra. Eva Muñoz-Couselo, investigadora del Grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Oncologia (VHIO) i oncòloga mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, una de les autores de l’article que ara s’ha publicat a Journal of Clinical Oncology que recull les dades de l’estudi CheckMate 915.1

La combinació no millora l'eficàcia i té més toxicitat

A l’assaig CheckMate 915 hi van participar un total de 1.833 pacients de melanoma ressecat en estadi IIIB-D i estadi IV que van dividir-se en dos grups. Un va rebre un tractament en monoteràpia de nivolumab, un anticòs monoclonal anti-PD-1, mentre que el segon va rebre la combinació de nivolumab amb ipilimumab, un anticòs antiCTLA-4. Ambdós fàrmacs havien demostrat la seva utilitat en el tractament del melanoma avançat i els resultats de l’estudi CheckMate 067, presentats a ASCO del 2021, demostraven que la seva combinació aconseguia augmentar de manera significativa la supervivència dels pacients.2

En aquest assaig nou l’objectiu era veure si l’ús d’aquesta combinació aconseguia incrementar el temps de supervivència lliure de recurrència, en un context d’adjuvància. Tot i això, els resultats obtinguts van mostrar que no hi havia una diferència significativa entre els grups, amb prop d’un 64% de pacients lliures de recurrència al cap de 24 mesos de tractament. "En canvi també es va veure que en els pacients que havien rebut el tractament combinat hi va haver més toxicitat, amb fins a un 32,6% de pacients que van reportar efectes adversos importants, davant de només un 12,8% entre aquells a qui es va administrar la monoteràpia de nivolumab", explica la Dra. Eva Muñoz-Couselo.

En vista d’aquestes dades, els autors de l’estudi conclouen que el tractament amb nivolumab en monoteràpia és la millor opció possible avui dia després de la cirurgia de pacients amb melanoma d’alt risc, i estableixen la importància d’assenyalar com, almenys en el cas del melanoma, el context de l’adjuvància i el del tractament de la malaltia metastàtica són diferents. "També hi ha la importància de prioritzar clarament un tractament eficaç i poc tòxic com és el nivolumab en aquest context d’adjuvància, demostrant que l’estàndard definitiu de tractament ha de ser amb un únic fàrmac anti-PD-1", afegeix la investigadora del VHIO.