Una teràpia triple demostra beneficis importants en el tractament del càncer de pròstata metastàtic

Després de diverses dècades sense avenços substancials en el tractament del càncer de pròstata metastàtic hormonosensible de novo –aquells que en el moment del diagnòstic ja presenten la malaltia en estadi metastàtic–, en els darrers deu anys s'ha produït una revolució en el tractament amb l'addició de diversos tractaments a la teràpia de supressió androgènica, l'estàndard de tractament d'aquests tumors fins fa poc. Ara, per primer cop, s'ha provat en aquests pacients una teràpia triple sistèmica que ha demostrat que és capaç de millorar tant la supervivència lliure de progressió com la supervivència general i que promet esdevenir un estàndard d'atenció. Les dades de l'estudi que avalen aquesta triple teràpia s’han publicat a la revista The Lancet.

En concret, el consorci europeu PEACE ha dut a terme un estudi que tenia com a objectiu avaluar l'eficàcia i la seguretat d'incorporar l'abiraterona, un fàrmac inhibidor de la biosíntesi d'andrògens de segona generació, juntament amb la prednisona al tractament combinat de supressió androgènica i docetaxel, un fàrmac de quimioteràpia. "Aquest és el primer assaig que mostra que una teràpia sistèmica triple millora els resultats dels pacients de càncer de pròstata metàstatic de novo. Aquestes troballes, combinades amb l'evidència d'altres estudis, incideixen en la idea que la intensificació primerenca del tractament és més efectiva que l'ús dels tractaments que es fan servir seqüencialment quan la malaltia s'ha tornat resistent", explica el Dr. Joan Carles , un dels autors de l'article publicat i cap del Grup de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron.

Les dades recollides per l'estudi, que ara es publica a la revista The Lancet, ja s’havien avançat durant una sessió plenària del congrés anual de la Societat Europa d'Oncologia Mèdica (ESMO), celebrat l'octubre del 2021. A l'estudi hi van participar 1.173 pacients que es van dividir en diferents grups per buscar quina era la combinació de noves teràpies que oferia un resultat millor.

Millora de la supervivència lliure de progressió i supervivència general

Els diferents tractaments que s'han provat a l'estudi no eren nous, sinó que en estudis previs ja s’havien mostrat eficaços en el maneig dels pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració com a hormonosensible metastàtic. El que ha suposat un fet diferencial ha estat que per primera vegada se n'ha plantejat l'ús des de l'inici de manera combinada i no seqüencialment, com fins ara. "I la combinació que hem vist que té un resultat millor és aquella en què s'administra l'abiraterona combinada amb prednisona juntament amb la privació d'andrògens i docetaxel. Es va poder observar que el risc de progressió de la malaltia es reduïa un 50% amb aquesta combinació, passant de 2,05 anys de mitjana sense progressió a 4,46, i que el risc de mortalitat també baixava un 25%", recalca el Dr. Joan Carles, també Cap de Secció i responsable de la Unitat de Genitourinari, Sistema Nerviós Central, Sarcoma i Tumors d’Origen Desconegut de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que destaca com, a més, això s'ha aconseguit amb un increment de la toxicitat manejable i acceptable.

D'aquesta manera, s'ha pogut veure com, des dels 36 mesos de supervivència que s'aconseguien amb la deprivació androgènica, es passava als 42 mesos en afegir-hi quimioteràpia, i als 53 mesos quan el tractament supressor es combinava amb abiraterona. "Ara, amb la triple combinació, això ha arribat als 60 mesos. Una xifra que és molt bona si es té en compte que, al 85% dels malalts que progressaven fent-se resistents a la castració al braç de control, se'ls administraven fàrmacs que havien demostrat que incrementaven la supervivència en aquesta situació, de manera que és possible que aquestes xifres encara haguessin estat superiors si no hagués estat així", continua explicant el Dr. Joan Carles.

Arribada a la pràctica clínica

El fet que els fàrmacs usats ja hagin estat aprovats per al tractament de la malaltia també és un punt important a destacar. "Podrien implementar-se a la nostra pràctica clínica immediatament, ja que són fàrmacs que per separat estan aprovats en aquesta indicació terapèutica. Els resultats, clarament positius, són encoratjadors i haurien d'afavorir la interacció entre les diferents especialitats per poder beneficiar finalment els malalts amb càncer de pròstata metastàtic d'alt risc, sensible a les hormones", afegeix el Dr. Joan Carles.

Una via per a noves recerques

L'estudi dut a terme pel consorci PEACE s'ha centrat en els pacients de càncer de pròstata metastàtic de novo, per la qual cosa no és clar si aquesta triple teràpia podria beneficiar els pacients metacrònics, és a dir, aquells en què apareixen lesions metastàtiques al cap d’un temps del diagnòstic d’una primera neoplàsia. "Com a mínim, els pacients amb una alta càrrega metastàtica que estan prou en forma per ser tractats amb docetaxel han de ser considerats per a aquesta triple teràpia sistèmica. Cal destacar que l'abiraterona està aprovada per al càncer de pròstata metastàtic a molts països i és a prop de convertir-se en un medicament genèric a tot el món", afegeix el Dr. Joan Carles.

Un altre dubte que falta per resoldre és si la combinació d'un tractament sistèmic de primera línia tan intensiu amb radioteràpia al tumor primari podria proporcionar beneficis clínics addicionals per als pacients de càncer de pròstata metastàtic. "Aquesta propera anàlisi es realitzarà quan s'arribi al nombre planificat prèviament d'esdeveniments de supervivència general i supervivència lliure de progressió a la població d'homes que presenten disseminació metastàtica de baix volum", finalitza el Dr. Joan Carles.