Vall d’Hebron participa en un estudi que demostra que la posició boca avall en pacients no intubats amb COVID-19 greu millora el seu pronòstic

Un assaig clínic col·laboratiu internacional, en el que participa Vall d’Hebron i coordinat per l’Hospital Universitari de Tours (França), demostra que la posició de decúbit pron, és a dir, col·locar el pacient boca avall, millora l’evolució dels pacients amb COVID-19 greu i tractats amb oxigenoteràpia d’alt flux. En concret, redueix el resultat composat per la suma de necessitat d’intubacions i la ràtio de mortalitat. Les troballes s'han publicat a la revista The Lancet Respiratory Medicine.

L’oxigenoteràpia d’alt flux s’aplica quan hi ha una insuficiència respiratòria aguda grave, en aquest cas, a causa de la COVID-19. El benefici de col·locar els pacients en decúbit pron per intentar millorar la respiració en aquests pacients intubats a les UCI es coneix des de fa més de deu anys. Tanmateix, fins ara no existia evidència científica de l’eficàcia d’aquesta tècnica en pacients no intubats, quelcom especialment important durant els pics de la pandèmia en què hi pugui haver escassetat de respiradors. “Aquesta és la primera gran recerca que analitza els beneficis d’un canvi de posició en pacients desperts i que no necessiten d’un respirador, és a dir, que respiren espontàniament per si mateixos, com a part del tractament en pacients COVID-19”, afirma el Dr. Oriol Roca, coordinador mèdic de l’UCI de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El Dr. Roca ha estat un dels investigadors que han participat en el treball internacional.

A l’assaig van participar 1.126 pacients ingressats entre abril de 2020 i gener de 2021. La meitat formaven part del grup control, als quals se’ls tractava amb el protocol habitual, i l’altra meitat s’incloïa en el grup experimental, a qui se’ls posicionava en decúbit pron durant almenys una hora al dia, en un mínim de dues sessions de 30 minuts, i amb una mitjana de 5 hores diàries.

Al grup control, el 46% dels pacients van necessitar intubació o van tenir un pronòstic fatal fins 28 dies després de la inclusió a l’estudi. Aquest percentatge es reduïa fins al 40% entre els pacients del grup experimental, que havien passat un temps en decúbit pron. Això no és tot, ja que tots els indicadors de respiració van millorar en gran mesura ja durant la primera sessió –de 3 hores de mitjana-, i la millora es mantenia en retornar a posició supina. El fet d’evitar la intubació redueix el risc de patir complicacions per aquesta causa i també implica un benefici col·lectiu al tenir menys necessitat d’ús de respiradors, un dels equipaments amb menys disponibilitat en molts països.

A més, entre els que van estar en decúbit pron durant almenys vuit hores diàries, només el 17% dels casos van acabar en intubació o mort, per un 48% en els que van passar menys d’aquest temps. Així, sembla que hi podria haver una relació entre la quantitat d’hores posicionats en decúbit pron i la millora del pronòstic clínic.

Aquests resultats obren nombroses perspectives de recerca, com ara l’avaluació dels beneficis a llarg termini, dels factors que afavoreixen la bona tolerància a llargues sessions en decúbit pron, dels factors que prediuen l’èxit de la tècnica i el seu estudi en altres infeccions pulmonars a més de la COVID-19.

L’estudi va implicar la col·laboració de 42 centres en sis països: Espanya, França, Canadà, Mèxic, Irlanda i els Estats Units. Al nostre país, dos centres van participar en l’estudi: l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital del Mar.

Un estudi ampli amb gran impacte clínic

La mostra de pacients en la qual es basa l’estudi és molt àmplia, la qual cosa permet obtenir uns resultats més fàcilment generalitzables. A més, la vessant internacional i multicèntrica durant un període tan llarg ha permès obtenir resultats de manera molt més ràpida i comprovar l’eficàcia del decúbit pron durant diverses onades de la COVID-19 en diferents països, així com la diferència en la resposta obtinguda en funció del nombre d’hores diàries en el que els pacients romanen en la posició de pron.

L’estudi conclou que l’ús d’aquesta mesura de suport és segura i molt senzilla d’aplicar i no ocasiona cap mena de cost, millorant directament el pronòstic dels pacients. Es comprova que no hi ha riscos associats en relació a la falsa confiança en un augment puntual d’oxigenació associat a l’ús del decúbit pron que ocasioni un endarreriment en la decisió d’intubar d’aquells pacients que no evolucionen favorablement amb l’oxigenoteràpia d’alt flux, ni un augment en la freqüència d’efectes secundaris en comparació amb el grup que no es va pronar.

“Proposem, per tant, realitzar un canvi en la pràctica clínica actual per tal d’incorporar aquest tractament com a part de la rutina mèdica pels pacients COVID-19 amb insuficiència respiratòria aguda que necessitin oxigenoteràpia d’alt flux”, conclou el Dr. Roca.