Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La quantificació de la microbiota intestinal, combinada amb dades clíniques, seria útil per facilitar el diagnòstic correcte dels i les pacients i oferir el tractament adequat per a la seva patologia i també per prevenir l’aparició de brots.
La malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són dues de les malalties inflamatòries intestinals més comuns, el diagnòstic de les quals pot confondre’s per les similituds en els seus símptomes (diarrea, sagnat rectal, dolor abdominal, pèrdua de pes...). Els resultats d’un estudi del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han mostrat que els pacients amb malaltia de Crohn tenen una quantitat diferent de bacteris i fongs que formen part de la microbiota intestinal en comparació als que tenen colitis ulcerosa. Aquesta quantitat està alterada també respecte les persones sanes. Així, quantificar la microbiota intestinal seria útil per facilitar el diagnòstic correcte dels pacients i oferir el tractament adequat per a la seva patologia. Aquestes troballes han estat publicades a la revista mSystems.
La microbiota intestinal consisteix en un conjunt de microorganismes que viuen al tub digestiu, incloent-hi bacteris i alguns fongs, tot i que aquests últims es troben en menor quantitat. Els investigadors de l’estudi han analitzat la quantitat d’aquests microorganismes en 294 mostres de femta de pacients amb malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, familiars sans de pacients, així com de persones sanes sense familiars amb malaltia inflamatòria intestinal. Els resultats de Vall d’Hebron van ser validats amb mostres de pacients de l’Hospital Universitari de Leuven, a Bèlgica.
Les anàlisis mostren que els pacients amb malaltia de Crohn tenen menys bacteris que les persones sanes, mentre que en colitis ulcerosa hi ha també una disminució en el número de bacteris, però un augment en el número de fongs. A més, s’ha observat que quan un pacient amb colitis ulcerosa presenta un brot, s’incrementa encara més la carga de fongs. “Combinant la informació sobre la microbiota amb les dades clíniques dels pacients (resultats en proves mèdiques, índex de massa corporal, hàbits de vida, etc.) tindrem una gran capacitat per discriminar entre malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Ajudarà, per tant, al diagnòstic de la malaltia i també a predir si es produirà un brot”, destaca la Dra. Chaysavanh Manichanh, responsable de la línia de recerca de Microbiota Intestinal del grup de Fisiologia y Fisiopatologia Digestiva del VHIR.
Aquest canvi en l’abundància de microorganismes s’observa també en familiars sans dels pacients, tot i que la diferència és menor que en els pacients. Els autors de l’estudi expliquen que aquesta tendència pot tenir relació amb causes genètiques o al fet de compartir el lloc de residència i tenir estils de vida i alimentació similars al seu familiar. Això podria indicar una certa predisposició a la malaltia, tot i que no necessàriament la desenvoluparan en el futur. “No coneixem encara si els canvis en la microbiota són causa o conseqüència de la malaltia inflamatòria intestinal. Probablement, en el desenvolupament de la malaltia participen molts factors, entre ells factors genètics o ambientals”, puntualitzen la Dra. Manichanh i la Dra. Natalia Borruel, especialista del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR.
Estudis previs del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR havien confirmat que existeixen diferències entre els tipus de bacteris presents en l’intestí dels pacients amb malaltia de Crohn i que la identificació del perfil de microorganismes ajudaria al diagnòstic de la malaltia. Tanmateix, com explica la Dra. Manichanh, “per conèixer quins bacteris hi ha en l’intestí i la fisiopatologia de la malaltia, és necessari realitzar una seqüenciació d’algunes regions de l’ADN de tots els microorganismes. Això és factible quan parlem de recerca al laboratori, però, per ara, és encara molt complicat aplicar-ho a la clínica perquè arribi ràpidament a tots els pacients. Aquest altre mètode, basat en la realització d’una PCR quantitativa, és molt més fàcil i adaptable a un àmbit clínic”.
Ara, l’objectiu dels investigadors és validar aquests resultats amb un gran número de mostres, ja que la gran variabilitat de microbiota entre persones fa necessari una anàlisi a gran escala, incloent a pacients amb diferents graus d’afectació i diferents llocs del món. Per això serà necessària la col·laboració entre centres internacionals que treballin en aquest camp.
Crohn i colitis ulcerosa: dues malalties amb símptomes similars
La malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són dues malalties que s’inclouen en el terme de malaltia inflamatòria intestinal. Ambdues es caracteritzen per la inflamació intestinal, però mentre que la colitis ulcerosa es limita al còlon i els canvis inflamatoris apareixen sobretot en la capa interna de l’intestí (mucosa), la malaltia de Crohn pot afectar qualsevol tram del tracte digestiu i a tot el gruix de la paret intestinal. Els primers símptomes d’ambdues malalties poden ser la presència de sang en femta, el dolor abdominal i la diarrea, la qual cosa dificulta el diagnòstic diferencial, important per un seguiment i tractament adequats i individualitzats. “El diagnòstic habitual necessita una endoscòpia compatible, estudi radiològic (acostuma a fer-se ecografia, TC o ressonància) i troballes histològiques suggestives”, conclou el Dr. Luis Mayorga, especialista del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del grup de Fisiologia y Fisiopatologia Digestiva del VHIR.
Aparell Digestiu, Hospital General
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.