Sarcoma d'Ewing en els infants

El tumor d’Ewing situat en el teixit tou, s’anomena sarcoma d’Ewing extraesquelètic. I se sol donar a la cuixa,  a la pelvis, a àrees de la columna, a la paret del tòrax o al peu.

El tumor neuroectodèrmic primitiu en ossos o teixits tous és el menys comú de la família de tumors del sarcoma d’Ewing. Està format per cèl·lules nervioses immadures.

Els símptomes

Els símptomes més comuns del sarcoma d’Ewing són:

• Dolor
• Rigidesa
• Sensibilitat a l’àrea del tumor  

També hi pot haver inflamació o una massa al voltant de l’os o del teixit afectat. Molt sovint, en el moment del diagnòstic s’hi troba una fractura patològica (un trencament sense traumatisme) ja que el tumor ha debilitat l’os. Altres símptomes menys comuns d’aquest tipus de tumor són la pèrdua de pes i la febre.

A qui afecta el sarcoma d’Ewing

Les neoplàsies malignes en l’infant i en l’adolescent són malalties poc freqüents, però són una de les causes de morbimortalitat més important en aquests grups d’edat. El sarcoma d’Ewing representa el 3 % dels càncers diagnosticats a nens a l’Estat espanyol. Cada any n’hi ha 30 nous casos en menors de 14 anys.

El diagnòstic

En cas que el nen presenti símptomes d’aquest sarcoma, el metge pot fer diversos exàmens de diagnòstic que poden incloure:

• Radiografies
• TAC (tomografia)
• Ressonància Magnètica (RM)
• Gammagrafia òssia
• Biòpsia del tumor
• Aspiració i biòpsia de medul·la òssia  

Aquests exàmens ajudaran a determinar la mida i la ubicació del tumor i a indicar si s’ha propagat a altres parts del cos

El tractament habitual

Freqüentment es fan servir tres tipus de teràpia per tractar els tumors d’Ewing. Sempre s’utilitza la quimioteràpia, perquè la cirurgia (sigui per salvar el membre o sigui per amputar-lo) o la radiació s’usen per al control local. El tipus de teràpia dependrà de l’edat de l’infant, de la ubicació del tumor i de si s’ha propagat a altres parts del cos.

La prevenció

Actualment no hi ha mesures que permetin prevenir aquest tumor.