Otitis

Hi ha dos tipus d'otitis, molt diferents, que poden patir els nens: l'otitis externa i l'otitis mitjana.

L'otitis externa afecta el conducte auditiu i es relaciona, sobretot, amb exposició a aigua de piscines i banys en aigua dolça en general. És més freqüent a l'estiu.

L'otitis mitjana es relaciona amb infeccions de les vies respiratòries altes, i al seu torn pot ser autolimitada (es resol per si sola, com passa en la majoria dels casos) o purulenta tributària de tractament antibiòtic. És més freqüent a l’hivern.

Informació destacada

Els símptomes

a) Otitis externa: dolor d'oïda, sobretot en tocar el pavelló auricular; de vegades amb secreció purulenta, però originada en el mateix conducte.
b) Otitis mitjana: habitualment hi ha un quadre respiratori catarral previ, que de sobte s'acompanya de dolor (en nens petits la manifestació pot ser plor intens), amb febre o sense febre. No fa mal en mobilitzar el pavelló auricular. De vegades es produeix una perforació del timpà a causa de la inflamació i la pressió, i surt una secreció purulenta, generalment associada a desaparició del dolor (i el plor).

A qui afecta la malaltia

a) Otitis externa: nens que es banyen a la piscina o un altre dispositiu d'aigua dolça i en els que s'utilitzen escovillons per "netejar" (eliminar cerumen) els conductes auditius. És més habitual en nens grans i adolescents.
b) Otitis mitjana: sobretot a lactants i nens petits que tenen un refredat, aquest és víric, però ocasionalment pot donar lloc com a complicació una infecció de l'oïda mitjà per bacteris.

El diagnòstic

En tots dos casos és clínic: antecedents, valoració de la simptomatologia i exploració mitjançant otoscòpia

El tractament habitual

a) Otitis externa: evitar exposició a aigua dolça i assecar amb aire fresc (assecador) després dels banys; gotes òtiques d'antisèptic o antibiòtic eficaç enfront de Pseudomonas aeruginosa (el bacteri causal habitual); en determinats casos pot ser interessant la neteja acurada del conducte auditiu perquè el tractament tòpic (les gotes) actuïn adequadament.
b) Otitis mitjana: en casos lleus, sense signes de ser purulenta, és suficient analgèsics per al dolor; si es diagnostica una otitis mitjana aguda purulenta en un nen, és convenient tractar-lo amb antibiòtics sistèmics (per via oral) actius enfront dels bacteris habitualment responsables d'aquests quadres (pneumococ, estreptococ A, Haemophilus influenza no capsulat)

Les proves més habituals

Exploració otoscòpica. Ocasionalment, si hi ha supuració, cultiu de l’exsudat.

Prevenció

a) Otitis externa: assecat adequat (mitjançant aire) del conducte després dels banys; en casos d'episodis repetits, és útil la instil·lació de gotes d'àcid acètic a l'1-2% abans dels banys, a més de l'assecament posterior.
b) Otitis mitjana: la lactància materna, les vacunes habituals del calendari oficial, i evitar l'exposició al fum del tabac són les principals mesures preventives.