Malaltia tromboembòlica venosa
Informació destacada
El trombe que es forma en una vena profunda pot desfragmentar-se o trencar-se i desprendre's. L'èmbol desprès viatja per les venes en direcció al cor, per arribar fins als pulmons a través de les venes pulmonars. Als pulmons és on l'èmbol s’atura i obstrueix l'interior d'una o més artèries pulmonars, cosa que impedeix el pas de la sang. Aquest procés es denomina embòlia pulmonar o tromboembolisme pulmonar (TEP).
Els símptomes
Trombosi venosa profunda:
- Inflor o inflamació de la cama afectada
- Dolor o sensibilitat a la cama que sovint comença al panxell
- Augment de la temperatura de la cama
- Canvis en el color de la pell (envermellida o blavosa i brillant)
Tromboembolisme pulmonar:
- Sensació de falta d'aire o ofec d'aparició brusca (dispnea)
- Augment de la freqüència respiratòria
- Augment de la freqüència cardíaca
- Dolor agut al tòrax
- Tos seca amb sang
- Síncope
A qui afecta la malaltia?
La incidència (nombre de casos/any) de la malaltia tromboembòlica venosa en la població general, inclosa qualsevol de les seves manifestacions, s'estima entre 1 i 2 casos cada 1.000 habitants al nostre país. Això indica que a Espanya es produeixen més de 80.000 casos a l'any. Prop del 70% dels casos són trombosis venoses profundes i la resta, embòlies pulmonars.
El diagnòstic
TVP:
S'analitzen els símptomes del pacient, a més de fer-li una anàlisi de sang i alguna prova d'imatge. La prova d'elecció més utilitzada és l'ecografia Doppler (eco-Doppler), una tècnica d'imatge que permet veure les venes profundes i que confirma o descarta el diagnòstic.
TEP:
Si les sospites apunten una possible embòlia pulmonar, el diagnòstic es confirmarà mitjançant proves com el TAC (escàner) toràcic o una gammagrafia pulmonar.
El tractamient habitual
Quan es produeix una trombosi, del tipus que sigui, l'objectiu principal del tractament és dissoldre el trombe i restablir el flux sanguini per evitar més complicacions.
L'anticoagulació és el tractament d'elecció per a la malaltia tromboembòlica venosa. Els anticoagulants són medicaments que modifiquen la coagulació de la sang perquè el trombe o coàgul no es formi dins dels vasos sanguinis i ajuden a desfer el que ja està format.
Les proves més habituals
Les proves de laboratori com el dímer-D. Proves d'imatge com l'ecografia Doppler, el TAC i la gammagrafia pulmonar.
ESTUDI DE TROMBOFÍLIA es fa en alguns casos una analítica de sang per determinar si el pacient té cap alteració en les proteïnes de la coagulació que el predisposin a patir una trombosi.
Prevenció
Conèixer els factors de risc de la malaltia tromboembòlica venosa és determinant per poder actuar i controlar el risc esmentat. Una de les recomanacions més barates i efectives que ajuda a prevenir possibles episodis tromboembòlics és caminar, ja que la mobilització evita la formació de trombes.