Informa't de les malalties en què som especialistes

Malaltia de Fabry

Malaltia de Fabry Vall d'Hebron

Les persones que pateixen la malaltia de Fabry tenen deficiència o absència total congènita d'alfa- galactosidasa A. Com a resultat, una substància grassa (glicolípid) que d'una altra manera seria descomposta per aquest enzim, s'acumula en els lisosomes de les cèl·lules. El gen responsable de la malaltia de Fabry (GAL) es troba al cromosoma X, de manera que la malaltia es transmet pel cromosoma X afectat del pare o de la mare.

Informació destacada

Quan és el pare (XY) l'afectat, transmet el seu únic cromosoma X a les seves filles però no als fills homes, que reben el cromosoma Y del pare. Quan és la mare (XX) la persona afectada, en tenir 2 cromosomes X, i només un d’afectat, té el 50% de possibilitats de transmetre el cromosoma X sa o l’alterat, tant a filles com a fills. Les dones, en tenir dos cromosomes X, el no alterat pot compensar parcialment a l'alterat. Per això poden presentar diverses formes clíniques, de major o menor gravetat, i una aparició generalment més tardana que en els homes. Els homes amb mutacions clàssiques de la malaltia solen tenir formes de presentació greus, d'inici fins i tot en la infància i joventut. 

D'aquest gen GAL que està afectat es coneixen prop de 1.000 variants diferents. Això fa que la malaltia de Fabry tingui formes diverses segons el tipus de mutació (formes clàssiques o formes tardanes i atípiques).

És una malaltia amb afectació multiorgànica (ronyó, cor, sistema nerviós, pell, ulls, entre altres) que requereix una atenció multidisciplinària. Diversos experts han de treballar conjuntament.

 

Els símptomes

 

  •  Afectació del sistema nerviós perifèric. Dolor i malestar a les mans i els peus. Amb la calor i en caminar envermelleixen i fan mal (acroparestèsies).-
  •  Petites taques vermelles amb relleu (angioqueratomes) que no són contagioses i solen aparèixer sobretot en l'àrea abdominal, genital, cuixes i natges.
  •  Poca sudoració (hipohidrosi), que produeix escassa tolerància a la calor. Fogots, ja que el cos no regula la temperatura. Intolerància a l'exercici. Els qui la pateixen es cansen molt aviat
  •  Manifestacions gastrointestinals, com ara dolors abdominals des de la infantesa, associades, de vegades a diarrees que poden tenir relació amb el tipus de menjar. Els àpats amb greix produeixen majors alteracions gastrointestinals. Semblants a l'intestí irritable.
  •  Hipertròfia miocàrdica (cor gran) sense justificació
  •  Arrítmies (alteració del ritme cardíac)
  •  Disminució de la funció renal, pèrdua de proteïnes per l'orina
  •  Afectació del sistema nerviós central en forma d’accidents cerebrovasculars. Si una persona relativament jove té un ictus sense causa concreta cal descartar la malaltia de Fabry.
  •  Pèrdua brusca d’audició o ràpidament progressiva

 

 

 A qui afecta?

 

Sol afectar de manera més greu a homes que a dones. El fet de la transmissió lligada al cromosoma X determina que hi hagi pràcticament el doble de dones afectades que d’homes, però la variabilitat de l'expressió fa que moltes dones no estiguin diagnosticades.

Hi ha mutacions clàssiques que comencen durant la infància. Els nens poden presentar problemes des dels 3-4 anys. Tot depèn del tipus de mutació.

 

Diagnòstic

 

El diagnòstic precoç es pot realitzar amb una anàlisi de sang determinant l'activitat enzimàtica i un estudi genètic.

Segons com s'expressa la malaltia en els pacients pot semblar una malaltia o una altra. Si té un problema renal, el pacient ha d’anar al nefròleg. Altres pacients poden presentar arrítmies i haver d’anar a l’especialista en cardiologia. Si apareix dolor, haurà d’anar al neuròleg o reumatòleg, o al dermatòleg, si apareixen taques a la pell.

Sol començar amb dolors en mans i peus, dolors abdominals, fatigabilitat, algunes taques a la pell, i segueix amb afectació del ronyó en l'adolescència (pot aparèixer albúmina en l'orina), també pot produir miocardiopatia o hipertròfia ventricular Esquerra, que es detecta en estudi ecocardiogràfic.

Els símptomes apareixen progressivament. Els professionals han de tenir present aquesta possibilitat, detectar-la i diagnosticar-la a temps.

 

 

Tractament 

 

La malaltia de Fabry pot tractar-se de manera simptomàtica amb medicaments per al dolor, o per disminuir la proteïnúria, o per a l’arítmia, però a més disposem de tractaments específics. A partir de l'any 2001 va aparèixer la possibilitat de fer un tractament enzimàtic substitutiu. Aquesta alteració fa que l'enzim es produeixi de manera deficitària. A través d'enginyeria genètica es pot produir aquesta proteïna en el laboratori i es pot administrar per via intravenosa cada 15 dies. Aquesta proteïna entra dins la cèl·lula i fa el seu efecte durant dies. Però com que no se’n produeix més, cal seguir restituint l’enzim deficitari per via intravenosa. 

Globalment, el tractament enzimàtic substitutiu redueix l'aparició de complicacions greus i millora la supervivència en una mitjana de 20 anys. Per aconseguir un benefici terapèutic òptim és important començar el tractament abans que hagi lesions irreversibles en els teixits.

Recentment ha aparegut una altra modalitat de tractament alternatiu al de substitució enzimàtica: la xaperona farmacològica. Si la mutació del gen fa que la proteïna no es produeixi en absolut, no podem utilitzar aquest tipus de tractament. Si es produeix una proteïna defectuosa, donant-li aquesta molècula que es diu així perquè s'acobla a la proteïna residual i en canvia la conformació estructural que fa que l’activitat millori, en el cas de variants genètiques respondedores (20-30%).

Al Vall d’Hebron Institut de Recerca s'està estudiant la manera de millorar el transport i l'acció intracel·lular del medicament. Afavorir que l'enzim faci efecte òptim arribant al lloc adequat a través de nanopartícules. Aquestes faciliten el transport i alliberament en el punt concret d'aquesta molècula enzimàtica sintetitzada.

Una altra modalitat de tractament en fase desenvolupament és la teràpia gènica. Consisteix a modificar aquesta informació genètica, fent arribar un gen normal amb un vector que l'introdueix en la cèl·lula per aconseguir que aquesta comenci a produir aquest enzim amb normalitat i de forma permanent. Si té èxit, aquest seria un tractament curatiu.

 

 

Prevenció

 

Poder fer estudis genètics ampliats ajuda a estudiar què passa amb la resta de la família i poder detectar individus afectats en les fases primerenques de la malaltia. El cribratge de poblacions de risc com a persones amb malalties renals d'origen desconegut, hipertròfia miocàrdica sense justificació, ictus precoç o pèrdua brusca d'audició són símptomes als quals especialistes en nefrologia, cardiologia, neurologia, dermatologia, oftalmologia, otorrinolaringologia...tenen que tenir en compte, a més de prestar atenció a l'historial clínic i antecedents familiars, per descartar la malaltia. Cal detectar-la a temps per aconseguir beneficis òptims.

 

Per centres

Serveis transversals

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Guillem
Pintos Morell
Malalties minoritàries
 
Notícies i activitats