Informa't de les malalties en què som especialistes

Leucèmia Crònica

leucèmia crònica Vall d'Hebron

La forma més freqüent és la leucèmia mieloide crònica i a ella ens referirem exclusivament. És una neoplàsia que té origen en la cèl•lula immadura pluripotencial de la sang (cèl•lula mare) que dóna lloc a la sèrie roja (glòbuls vermells), a les plaquetes i a la sèrie blanca (glòbuls blancs).

Es caracteritza per una proliferació cel•lular de la sèrie blanca amb una alteració citogenètica característica que consisteix en l'aparició d'un cromosoma anòmal anomenat cromosoma Filadèlfia. El cromosoma Filadèlfia també es veu en altres processos, com la leucèmia aguda limfoblàstica, i cal fer la diferenciació diagnòstica. La leucèmia mieloide crònica pot tenir també trastorns de la sèrie roja i de les plaquetes, i es caracteritza per la seva cronicitat. Aquesta malaltia serveix per il•lustrar la revolució que hi ha hagut en els últims anys amb els tractaments quimioteràpics.

 

Informació destacada

Els símptomes

 

No són molt específics. S'aprecia usualment cansament, anèmia, falta de gana.

 

A qui afecta la malaltia?

 

Aquesta malaltia té una incidència baixa (1-1,5/100.000 hab./any) i una mortalitat també baixa (supervivència de més del 90% al cap de 5 anys). Afecta sobretot a persones de mitjana edat (40-50a), tot i que pot afectar a qualsevol edat.

 

El diagnòstic

 

En l'exploració física es troba moltes vegades un creixement de la melsa. L'analítica de sang mostra un augment molt important de les cèl•lules blanques, i cal fer un aspirat de medul•la òssia per fer la confirmació. Es fan a més estudis de genètica i biologia molecular.

 

El tractament habitual

 

El tractament més utilitzat és l'ús dels inhibidors de la tirosin kinasa. Es tracta d'un tractament via oral, crònic i relativament ben tolerat, entre ells el Imatinib: és el primer fàrmac que es va descriure, el més utilitzat i el més segur. Té com a efectes secundaris hiperpigmentació submalar (problemes estètics), nàusees i vòmits.

Com que hi ha resistències a aquest fàrmac, s'han de desenvolupar nous fàrmacs que frenen altres vies de proliferació de les cèl•lules afectades.

 

Proves habituals

 

Exploració física, analítica de sang, punció de medul•la òssia.

 

 

 

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba

Serveis transversals

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Josep
Tabernero Caturla
Cap de Servei
Oncologia Mèdica
Dr. Joan
Carles Galcerán
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dra. Enriqueta
Felip
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Grup de tumors toràcics i càncer de cap i coll
Dra. Teresa
Macarulla Mercadé
Metge/ssa
Oncologia Mèdica
Dr. David
Beneitez Pastor
Sra. Sandra
Renard
Infermer/a
Hematologia
Sra. Nuria
González Pedrero
Infermer/a
Hematologia
Sr. Lluís
Peña Garcia
Administració
Oncologia Mèdica