Informa't de les malalties en què som especialistes

Infart de miocardi

Infart de miocardi

L’infart agut de miocardi (IAM) és la necrosi –degeneració del teixit per la mort de les cèl·lules– d’una part del cor produïda per la interrupció de la irrigació sanguínia (causa isquèmica). La causa més freqüent és l’obstrucció d’una artèria coronària –les artèries que porten la sang al cor– per un coàgul produït en resposta a la fissura o l’erosió d’una placa ateroesclerosa. Hi ha altres mecanismes menys freqüents que en poden ser la causa en absència d’ateroesclerosi, com l’embòlia, la dissecció o l’espasme coronaris. El factor que determina principalment el pronòstic i el tractament inicial és si l’obstrucció al flux de sang coronari és total i persistent o no. El primer cas és una emergència mèdica, ja que tot el miocardi que depèn de l’artèria obstruïda morirà si no es restableix el flux amb rapidesa, mentre que en el segon cas l’infart sol ser més petit i el tractament no és tan urgent. La presentació clínica, amb les característiques dels símptomes i signes inicials, i, sobretot, l’anàlisi de l’electrocardiograma (ECG), ajuden a distingir aquests dos escenaris. L’IAM és una de les principals causes de mort arreu del món, ja que s’acompanya d’un risc elevat de complicacions greus, com les arrítmies malignes, principalment en les primeres hores d’evolució, i és una causa freqüent d’incapacitat a llarg termini. Malgrat els importants avenços terapèutics en les últimes dècades, continua sent una malaltia greu. El diagnòstic i el tractament ràpids són essencials per millorar-ne el pronòstic.

Informació destacada

Els símptomes

El símptoma més freqüent és el dolor toràcic, que els pacients solen descriure com un pes al centre del pit, sovint amb irradiació als braços, al coll, a la mandíbula o a l’esquena, d’inici progressiu i intensitat creixent. De vegades es defineix com un ardor i pot tenir altres localitzacions, com la zona de l’estómac. 

Sovint va acompanyat de sensació subjectiva de gravetat, suor freda i nàusees o vòmits. De vegades, sobretot en persones grans, en dones o en pacients amb diabetis o altres malalties cròniques, el dolor no és tan evident o es mostren també altres símptomes com ofec, cansament o sensació d’inestabilitat. 

L’IAM es pot presentar de sobte com la primera manifestació d’una cardiopatia isquèmica, però sovint els pacients han tingut abans episodis de dolor toràcic de durada breu, sovint en fer esforços, que han de posar en guàrdia davant la possibilitat d’una lesió coronària inestable. Alguns símptomes associats, com la dificultat per respirar, la pèrdua transitòria de consciència o el desenvolupament de confusió o ensopiment i debilitat extrema, acostumen a indicar la presència de complicacions greus de l’IAM, com ara insuficiència cardíaca, arrítmies o xoc cardiogènic.

 

A qui afecta? 

L’IAM afecta moltes persones, ja que la cardiopatia isquèmica és la principal causa de mort al món. Segons l’OMS, el 2016 va ocasionar prop del 10% de les morts, per davant de l’ictus i de la malaltia pulmonar obstructiva crònica. A Europa, les taxes de mortalitat per cardiopatia isquèmica i per càncer són bastant semblants. La prevalença de l’IAM i de la cardiopatia isquèmica en general és menor als països mediterranis que als països del nord o de l’est d’Europa. 

A Espanya es produeixen uns 100.000 casos d’IAM a l’any, dels quals gairebé la tercera part moren abans d’arribar a l’hospital. El pronòstic dels pacients hospitalitzats ha millorat molt en les últimes dècades i la mortalitat hospitalària actual al nostre medi és de prop del 5%. 

La prevalença de l’IAM augmenta en edats avançades. Encara que moltes vegades es pensa que l’IAM és una malaltia que afecta predominantment els homes, la seva prevalença és semblant en tots dos sexes. El que passa és que els homes el presenten a partir de la quarta dècada de la vida i en les dones la seva incidència augmenta uns 10-20 anys més tard, gairebé sempre després de la menopausa, encara que les dones joves també poden patir un IAM. 

Qualsevol persona pot patir un IAM, però hi ha factors de risc que es relacionen estretament amb un risc augmentat. Els més característics són els relacionats amb qualsevol forma d’ateroesclerosi, com el consum de tabac, la diabetis, la hipertensió i la hipercolesterolèmia. També trobem trets genètics associats a una predisposició augmentada.  

Finalment, hi ha factors que poden afavorir la ruptura de la placa d’ateroesclerosi o la resposta trombòtica i desencadenar un IAM, com:

  • el tabac
  • la cocaïna
  • la contaminació ambiental
  • l’estrès físic o psíquic intens

 

El diagnòstic

És essencial identificar com més aviat millor els pacients amb una obstrucció coronària completa i que, per tant, necessiten tractament de reperfusió urgent, que restableixi el flux sanguini a les artèries bloquejades. Cada minut compta en la salvació del miocardi. 

Això es pot fer en la majoria dels casos mitjançant l’interrogatori dels símptomes i l’anàlisi de l’ECG. Per això, els pacients amb dolor toràcic prolongat o altres símptomes compatibles amb un IAM han de contactar de seguida amb el sistema sanitari, que ha de fer de forma immediata una avaluació clínica i registrar i interpretar un ECG. 

La manera més segura i eficaç de procedir és avisar el 112, ja que el Sistema d’Emergències Mèdiques acostuma a fer una avaluació més ràpida d’aquests pacients que la majoria dels serveis d’Urgències dels ambulatoris o els hospitals. A més, quan detecta un IAM tributari de cateterisme urgent, posa en marxa el procés des del lloc de la primera atenció, inicia el tractament i trasllada el pacient a un hospital capacitat per a l’exploració esmentada, i a més directament a la sala d’Hemodinàmica, on l’equip tractant ja ha estat activat i l’està esperant, sense passar pel Servei d’Urgències per no perdre temps. 

Els pacients amb un ECG normal o que mostra canvis isquèmics, però que no fan sospitar una oclusió coronària completa, no requereixen un cateterisme urgent i poden ser avaluats amb més calma al Servei d’Urgències. El diagnòstic d’IAM es confirma per l’elevació dels marcadors de necrosi miocàrdica en les anàlisis de sang. 

 

Tractament habitual

Des del moment del diagnòstic, els pacients amb IAM necessiten monitoratge continu del ritme cardíac per detectar i tractar les arrítmies ventriculars greus, en cas que n’hi hagi. Han d’ingressar inicialment en una unitat de cures crítiques cardiològiques o de cures intermèdies en funció de l’avaluació inicial del risc, per passar a planta una vegada estabilitzats. La durada habitual de l’ingrés en un IAM no complicat és de 4 a 5 dies. 

Els pacients amb IAM requereixen fàrmacs antiagregants plaquetaris i anticoagulants per combatre la trombosi i, en tots els casos, es recomana fer una coronariografia. Quan se sospiti una oclusió coronària aguda, la coronariografia ha de ser urgent per reobrir com més aviat millor l’artèria obstruïda practicant una angioplàstia, sovint amb la implantació d’un stent coronari, dispositiu que redueix el risc que es torni a obstruir. Si no es pot dur a terme una coronariografia urgent, per exemple, perquè el pacient es troba en una àrea molt allunyada d’un hospital que en disposi, poden administrar-se fàrmacs per dissoldre el trombe coronari. 

En la resta dels casos d’IAM, la coronariografiai la revascularització es duen a terme durant els primers dies de l’ingrés. Alguns pacients poden requerir cirurgia de bypass coronari, millor que revascularització percutània amb stent per les característiques de les lesions. D’altra banda, tots els pacients reben fàrmacs per reduir el colesterol, i aquells amb infarts extensos necessiten fàrmacs específics per millorar la disfunció ventricular i el pronòstic. La participació en programes de rehabilitació cardiovascular després de l’alta ha demostrat millorar el pronòstic i afavorir l’adherència als estils de vida saludables.

Dins del subgrup dels pacients amb complicacions, alguns poden requerir la implantació de dispositius elèctrics, com marcapassos o desfibril·ladors, i els casos més greus requereixen intervencions agressives, com:

  • Ventilació mecànica
  • Teràpies de depuració extrarenal
  • Dispositius d’assistència ventricular
  • Trasplantament cardíac

 

Prevenció

El risc de patir un IAM es pot reduir amb mesures de prevenció higienicodietètiques. És molt beneficiós l’exercici físic regular i evitar l’excés de pes. La dieta ha de ser equilibrada i la dieta mediterrània, rica en oli d’oliva verge, vegetals, fruita, llegums i peix, complementada amb fruita seca i escassa en carns vermelles i sucres, és la més saludable. S’ha d’eliminar absolutament el consum de tabac i és prudent evitar l’exposició intensa a la pol·lució ambiental, igual com els esforços extenuants o les situacions d’estrès psíquic greu.

En pacients amb factors de risc cardiovascular sovint estan indicats fàrmacs per controlar el colesterol, la hipertensió o la diabetis, i en pacients de molt alt risc pot estar justificat el tractament antiagregant plaquetari profilàctic.

 

Per centres

Hospital General

On es troba
      
Professionals relacionats
Dr. Rafael
Rodríguez Lecoq
Cap de Servei
Cirurgia Cardíaca
Dra. Assumpta
Ricart Conesa
Coordinadora Mèdica
Urgències General
Sra. Vanesa
Costa Cosculluela
Supervisora d'Infermeria
Urgències General
Dr. Ignacio
Ferreira González
Cap de Secció
Cardiologia
Dra. Ana Belén
Méndez Fernández
Coordinador Mèdic
Cardiologia
Dra. Laura
Dos Subirà
Cap de Secció
Cardiologia
Investigador Principal
Malalties Cardiovasculars
Dra. Antonia
Sambola Ayala
Dra. Berta
Miranda Barrio
Dra. Gisela
Teixido Tura
Dra. Laura
Galian Gay
Dra. Asunción
Torrents Fernández
Sr. Laionel
Peñafiel Rubilar
Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria
Sra. Angelica
Varón Alvarez
Infermer/a
Urgències General
Notícies i activitats