Menopausa

Què és la menopausa

La menopausa és una etapa natural de la vida de la dona que indica el final de la vida fèrtil. Es confirma quan han passat dotze mesos seguits sense regla i es produeix perquè els ovaris deixen de funcionar progressivament i disminueix la producció d’hormones, sobretot els estrògens.

Aquest canvi hormonal pot provocar canvis físics i emocionals, amb una intensitat que varia molt d’una dona a una altra.

La menopausa:

• Forma part del procés natural de la vida
• Pot anar acompanyada de símptomes com fogots, suors nocturnes, cansament, alteracions del son, canvis d’estat d’ànim o molèsties vaginals i urinàries
• No es viu igual en totes les dones, cada experiència és diferent

Amb una bona informació, hàbits de vida saludables i, quan cal, seguiment mèdic, la majoria de dones poden mantenir una bona qualitat de vida durant aquesta etapa.

La menopausa no és:

• Una malaltia
• Una etapa que s’hagi de viure sense informació ni suport
• Un límit per a la vida personal, professional o sexual

Algunes dones gairebé no noten canvis, mentre que d’altres presenten símptomes més intensos. Aproximadament un 15 % de les dones no presenta molèsties importants.

Com, quan i per què es produeix la menopausa?

La menopausa es produeix quan els ovaris deixen progressivament de produir hormones, especialment els estrògens, fet que comporta el cessament definitiu de la menstruació.

Habitualment apareix entre els 45 i els 55 anys, tot i que l’edat pot variar d’una dona a una altra. Aquesta variabilitat està relacionada amb el fet que les dones neixen amb un nombre determinat d’òvuls, que es va reduint al llarg de la vida. Factors genètics, ambientals i certes condicions o tractaments mèdics influeixen en aquest procés i determinen el moment en què s’arriba a la menopausa.

La manera com s’inicia la menopausa també és diversa. En moltes dones els canvis es produeixen de forma gradual, mentre que en d’altres la simptomatologia pot aparèixer de manera més intensa des de l’inici, o bé ser lleu o inexistent.

En alguns casos, la menopausa no es produeix de manera natural, sinó que pot ser induïda, quan determinats tractaments mèdics o intervencions fan que els ovaris deixin de funcionar de forma sobtada, com pot passar després d’algunes cirurgies ginecològiques o de tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia.

Símptomes a curt termini

La disminució i la fluctuació dels estrògens durant la perimenopausa i els primers anys de la menopausa poden provocar una sèrie de símptomes a curt termini.

Aquests canvis hormonals poden afectar diferents òrgans i sistemes del cos, ja que els estrògens tenen receptors distribuïts arreu de l’organisme.

1. Símptomes vasomotors: fogots i suors nocturnes

   Els fogots són episodis sobtats de sensació de calor intensa que apareixen a causa de canvis en el sistema que regula la temperatura del cos. Sovint van acompanyats d’envermelliment de la pell i, en alguns casos, de palpitacions. Quan el fogot acaba, el cos intenta recuperar la temperatura normal produint suor, que és el mecanisme natural per refredar-se. Les suors poden resultar tant o més molestes que el mateix fogot.

   Quan aquests episodis es produeixen durant la nit, poden interrompre el son i dificultar el descans. Els fogots i les suors nocturnes són els símptomes més freqüents de la menopausa i afecten aproximadament tres de cada quatre dones en algun moment.

   La seva freqüència és molt variable: algunes dones en tenen de manera ocasional, mentre que d’altres poden experimentar-ne diversos al llarg del dia o de la nit. Cada episodi sol durar pocs minuts. En la majoria de dones, aquests símptomes tendeixen a millorar amb el temps, tot i que la seva evolució pot ser diferent en cada dona.

2. Alteracions del son:

   És freqüent tenir dificultats per adormir-se, despertars nocturns o un son poc reparador. Aquestes alteracions poden estar relacionades amb els fogots nocturns, però també amb els canvis hormonals propis d’aquesta etapa. La manca de descans pot provocar cansament durant el dia i una sensació de menor rendiment físic i mental.

3. Canvis emocionals i cognitius:

   Durant aquesta etapa poden aparèixer canvis en l’estat d’ànim com nerviosisme, irritabilitat, ansietat o sensació de baix estat d’ànim. També són freqüents les dificultats de concentració, la sensació de “boira mental” o petits problemes de memòria. Aquests canvis estan relacionats principalment amb els canvis hormonals, tot i que també poden veure’s influïts per factors personals, familiars, laborals i socials que sovint coincideixen amb aquesta etapa de la vida.

Aquests símptomes poden aparèixer de manera progressiva, fluctuar amb el temps o canviar d’intensitat. No totes les dones els presenten ni amb la mateixa intensitat. Quan interfereixen en la qualitat de vida, és recomanable consultar per rebre informació i valorar opcions de suport i tractament adequades.

Símptomes a mitjà termini

Anys després de la menopausa, la disminució dels estrògens pot provocar alguns canvis progressius en diferents parts del cos.

Canvis a la zona genital i urinària

Els estrògens són importants per mantenir la salut de la vagina, la vulva i les vies urinàries. Quan els seus nivells baixen, aquests teixits poden tornar-se més secs, delicats i sensibles.

Això pot provocar:

• Sequedat i irritació vaginal
• Dolor o incomoditat associats a les relacions sexuals
• Ganes d’orinar més sovint o amb urgència
• Infeccions d’orina més repetides
• Pèrdues d’orina, sobretot en fer esforços com tossir, riure o aixecar pes

A diferència d’altres símptomes de la menopausa, aquests canvis no solen desaparèixer sols amb el temps, però es poden tractar. La fisioteràpia del sòl pelvià ajuda a millorar el control urinari, i l’ús d’hidratants i lubricants vaginals, així com els tractaments locals amb estrògens, poden alleujar la sequedat i les molèsties.

Canvis a la pell

Amb la disminució dels estrògens, la pell pot perdre part de la seva hidratació, elasticitat i fermesa. Això pot fer que es noti més seca, fina o sensible. A aquests canvis hormonals s’hi afegeixen altres factors com l’edat, l’exposició al sol o els hàbits de vida.

Sexualitat durant la menopausa

La menopausa no significa el final de la sexualitat. Tot i això, algunes dones poden notar canvis. La menor lubricació vaginal pot fer que les relacions siguin més incòmodes, i l’excitació pot ser més lenta. També pot haver-hi canvis en el desig sexual.

La vivència de la sexualitat en aquesta etapa no depèn només de les hormones, sinó també de l’estat de salut, l’autoimatge, les experiències prèvies i el moment vital. Amb informació adequada i tractament quan cal, moltes dones mantenen una vida sexual satisfactòria.

Símptomes a llarg termini

A llarg termini, la disminució dels estrògens pot tenir efectes sobre la salut dels ossos i del cor. Aquests canvis no es noten de manera immediata, però són importants per a la salut futura.

Salut dels ossos

Els estrògens ajuden a mantenir els ossos forts. Després de la menopausa, la disminució d’aquestes hormones pot afavorir una pèrdua progressiva de massa òssia, augmentant el risc d’osteoporosi i de fractures. Sovint, l’osteoporosi no dona símptomes fins que es produeix una fractura, per això la prevenció i el seguiment mèdic són fonamentals.

Per cuidar la salut dels ossos, és especialment important realitzar exercici físic de manera regular, sobretot exercicis de força i de càrrega, que ajuden a mantenir la densitat òssia i la força muscular. També és clau assegurar uns nivells adequats de calci i vitamina D, ja sigui a través de l’alimentació o, quan cal, mitjançant suplements, ja que aquests nutrients són essencials per a la salut òssia.

La combinació d’hàbits de vida saludables, activitat física i un seguiment mèdic adequat permet reduir el risc de fractures i preservar la salut dels ossos a llarg termini.

Salut cardiovascular

Abans de la menopausa, les dones tenen una certa protecció davant les malalties del cor. Amb la disminució dels estrògens, aquesta protecció es redueix i el risc cardiovascular augmenta amb els anys.

Els canvis hormonals poden afavorir l’augment del colesterol, del greix abdominal i d’altres factors de risc. Mantenir hàbits saludables, com una alimentació equilibrada, activitat física regular i evitar el tabac, és clau en aquesta etapa.

El diagnòstic

La menopausa es considera confirmada quan han passat dotze mesos seguits sense menstruació, sempre que no hi hagi una altra causa que ho expliqui. Aquest és el criteri que s’utilitza de manera general.

En la majoria de dones, el diagnòstic es fa a partir de la història clínica i dels símptomes. L’edat, els canvis en el cicle menstrual i la presència de símptomes com fogots, alteracions del son o canvis de l’estat d’ànim solen ser suficients per identificar aquesta etapa. En aquests casos, no cal fer analítiques hormonals de manera rutinària. Les proves hormonals només són necessàries en situacions concretes.

Idees clau sobre la menopausa

• La menopausa és una etapa natural de la vida, no una malaltia.
• Es confirma després de 12 mesos seguits sense menstruació.
• Els símptomes i la seva intensitat varien molt d’una dona a una altra.
• Els fogots i les suors nocturnes són els símptomes més freqüents, però no duren igual en totes les dones.
• Els canvis vaginals i urinaris no solen desaparèixer sols, però tenen tractament.
• La menopausa no significa el final de la sexualitat ni de la qualitat de vida.
• L’exercici de força, una alimentació adequada, el calci i la vitamina D són clau per a la salut dels ossos.
• Hi ha opcions de tractament hormonals i no hormonals; el tractament s’ha d’adaptar a cada dona.
• Consultar quan els símptomes afecten el dia a dia permet millorar el benestar i prevenir problemes de salut.

Escolta el pòdcast