Coronavirus: consells per al benestar psicològic davant una situació de confinament

En moments crítics, en que els hàbits de vida s’alteren, les persones poden haver d'enfrontar-se a situacions d’estrès i ansietat degut a la impotència i/o frustració que causa el moment. En aquest marc, el psicòleg nord-americà Peter Levine, creador de la teràpia somàtic experiencing®, proposa:

• Graduar com es reben les notícies (evitant la sobreexposició).
• Fer biaixos positius sobre la situació.
• Tornar a les rutines quotidianes o crear-ne de noves.
• Parlar dels sentiments i re-connectar amb les persones. 
• Ajudar als altres.

En aquesta línia, S.E. Hobfoll, expert en ajuda humanitària desprès de grans catàstrofes, va establir cinc criteris que calia promoure en aquestes situacions i que sintetitzaven les necessitats de la població: el sentit de seguretat i d’autoeficàcia (individual i col·lectiva), la calma i el control, la connectivitat entre les persones, i l’esperança.

Com podem aplicar-ho a la situació actual que ha generat el coronavirus SARS-CoV-2?

Més enllà de les mesures que cal prendre per evitar el contagi de coronavirus SARS-CoV-2, és important realitzar una sèrie d’accions per mantenir el benestar psicològic.

Comunicació

Mesures com el distanciament social i la restricció de visites poden provocar aïllament social, especialment en persones d’edat avançada que viuen soles. Per això, és important, des de la distància, comunicar-se i socialitzar amb amics i familiars utilitzant la tecnologia i eines a l’abast, com ara dispositius mòbils, xarxes socials, videoconferències o whatsapp.

En cas que coneguis a persones que no saben com utilitzar-les, pots ajudar-les a que en puguin fer ús i mantenir una connexió amb la societat. Per exemple, els hi pots dibuixar o fer un vídeo a la teva pantalla amb unes instruccions que indiquin, pas a pas, com fer-les servir.

La comunicació i col·laboració amb altres persones és altament positiva, segons experiències estudiades en el passat davant moments crítics, i eviten patir situacions d’aïllament que poden afectar-nos psicològicament.

Organització de tasques

És interessant planificar quines activitats es realitzaran cada dia, de manera que, dins de l’excepcionalitat de la situació, hi hagi unes rutines i uns hàbits diaris. Algunes opcions per als més petits són:

• Jugar.
• Llegir i escoltar contes.
• Realitzar activitats manuals.
• Aprendre noves coses, com ara tècniques de relaxació.

També és important fer exercici físic, com ara fer estiraments o caminar en un espai, tot i que sigui reduït.

En cas que tingueu veïns d’edat avançada, que formen part de la població d’alt risc de COVID-19, podeu oferir-los la vostra ajuda, per exemple, per anar a comprar. Aquest tipus d’accions són altament positives per a les persones i, a més, faciliten complir amb les mesures estrictes d’aïllament d’aquest col·lectiu.

Accés a la informació

La sobreexposició a la informació relacionada amb la COVID-19 augmenta els nivells d’estrès i perjudica la salut mental. Per això és recomanable un accés moderat a les notícies per mantenir-se informat, i realitzar altres activitats com ara llegir un llibre, mirar una pel·lícula o jugar a un joc evitant rebre més informació de la necessària.

Gestió de les emocions

Nerviosisme, ansietat, irritabilitat, sensació de perill permanent, insomni i dificultat per controlar les preocupacions o deixar de pensar en la malaltia. Aquests són alguns dels símptomes que pot generar una situació com l'actual. Per minimitzar-los podeu:

• Mantenir els hàbits saludables i les rutines diàries (alimentació, higiene, son, etc.).
• Buscar una activitat o alternativa per distreure’s de pensaments negatius.
• Verbalitzar les emocions amb una persona propera o un company per alleugerir la càrrega i la preocupació.
• Desconnectar de les informacions que arriben constantment per reduir la sobre informació, la ruminació i la preocupació.
• Seguir tècniques de respiració i relaxació per disminuir el nivell d’ansietat, o practicar activitats com ioga o meditació.

La major part de les respostes d’ansietat són considerades normals, però cal estar alerta davant de símptomes com:

• Ritme cardíac accelerat i/o sensació d’opressió al pit.
• Estat d’hiperalerta, verificació constant de les tasques realitzades.
• Augment de temors i preocupacions excessives.
• Evitar persones, llocs o informacions.
• Canvis en el descans o el menjar, i de forma d’estar amb les persones.
• Afectació a les reaccions interpersonals, familiars o laborals.

Si es produeix algun o diversos d’aquests símptomes, l’ansietat està repercutint en les activitats habituals i és necessari consultar amb l’especialista per buscar estratègies per modular aquestes respostes cognitives, emocionals i fisiològiques.