Com prevenir el consum de cànnabis en adolescents?

- Ajudar els nostres fills a fomentar la seva autoestima, autonomia i responsabilitat. Cal ensenyar-los a saber dir no, treballar la tolerància a la frustració, la immediatesa, ensenyar-los a acceptar les negatives. Des de petits cal parlar amb ells i escoltar-los, així com conèixer les seves amistats i encoratjar un estil/hàbits de vida  saludable (fer esport, alimentació, dormir, higiene…).- Comptar amb tots aquests recursos interns els ajudarà a afrontar amb èxit les situacions on se sentin exposats al consum.

- Preguntar-los què saben sobre el cànnabis i detectar-hi errors.

- Desmitificar l’ús beneficiós del cànnabis i desfer-se’n dels mites:

• Circula una llegenda urbana per la qual es creu que el tabac és més perjudicial que el cànnabis.
• Explicar-los que, malgrat que té uns efectes sedants, a la llarga pot causar ansietat.
• Explicar-los que els porros no s’han de veure com una forma fàcil de relacionar-se o crear un grup d’amics, sinó que hi ha altres formes saludables de lleure.
• Explicar-los que no ha de ser una forma d’identitat o rebel·lia, sinó que ells mateixos en poden ser perjudicats.
• Donar informació sobre els beneficis reals d’alguns cannabinoides que es recepten de manera regulada. Contrastar aquesta informació amb els perjudicis que produeix fumar cànnabis: si es barreja amb tabac, a més n’inhalaran les substàncies tòxiques, i són més perjudicials si no es fuma amb filtre.
• En vendre’s de manera il·legal:
  • el producte hi pot ser adulterat amb substàncies nocives
  • pot comportar mesures judicials, multes, etc.
  • pot facilitar el consum d’altres drogues il·legals que també són al mercat negre
  • pot afectar el creixement físic, social i afectiu
  • altera el funcionament del sistema nerviós, amb les conseqüències físiques i psicològiques que això comporta, etc.

- Mantenir un clima de confiança amb els nostres fills, facilitar-ne la comunicació, parlar del consum de substàncies quan calgui.

- Aprofitar les preguntes i comentaris que sorgeixin al voltant del consum de cànnabis, però tampoc cal dir-ho tot en un dia.

- Crear dubtes perquè hi reflexionin i siguin crítics.

Com detectar el consum de cànnabis en adolescents

L’adolescència és una època de molts canvis, tots de cara a preparar-nos per al pas de la infantesa a la vida adulta. Però no és fàcil afrontar tot això. El nostre cos i la nostra ment evolucionen a una velocitat vertiginosa i és complicat posar-hi “un ordre”.

Per això, és una etapa clau a la vida: és més fàcil que s’hi adoptin conductes de risc que posen en perill la salut de les persones. Pot haver-hi relacions sexuals sense protecció que comportin embarassos no desitjats o contagi de malalties de transmissió sexual. Però també hi ha un altre perill que sol començar en aquestes edats: el consum de drogues.

Centrant-nos en els porros, quina substància s’hi fuma?: l’haixix. Es tracta d’una pasta amb forma de boles o barres de color marró que s’elabora a partir de la resina del cànnabis. Per consumir-lo, es barreja amb el tabac i s’embolica en cigarrets. Generalment, l’haixix es consumeix perquè relaxa i desinhibeix les persones, per la qual cosa pot contribuir a fer que es relacionin millor amb els altres.

Què podem fer si “detectem” que el nostre fill fuma porros?

• Evitar fer registres de roba/habitació, interrogatoris als seus amics, etc.
• No prejutjar, renyar, castigar, acusar. Davant d’una informació “imposada” o negatives, el cervell “no farà cas” a les indicacions i a més rebutjarà qualsevol altra informació que se li vulgui donar.
• Parlar amb ell directament, exposar-li què ens preocupa i escoltar la seva opinió.
• No abordar el tema si està sota els efectes del cànnabis.
• Tractar el tema en privat, dins un espai íntim i còmode.
• Disposar de temps para parlar amb calma.
• Esbrinar quina quantitat consumeix (no és el mateix provar-lo que fumar-lo quan surt de festa o cada dia).
• Si ha tingut problemes pel fet de fumar, aprofitar-ho per parlar del tema i que ell mateix en vegi els efectes negatius.
• No prendre decisions dràstiques o de manera precipitada, prendre-les conjuntament.
• Finalment, si cal, demanar assessorament o ajuda professional i negociar amb el nostre fill possibles solucions.