Parkinson

Com actua la malaltia de Parkinson?

És una malaltia neurodegenerativa progressiva del sistema nerviós central que afecta estructures del cervell encarregades del control i la coordinació del moviment, del manteniment del to muscular i de la postura. Es caracteritza per afectar a la mobilitat involuntària dels moviments i tremolor de les mans en estat de repòs que desapareix en fer un moviment voluntari o quan hi ha una profunda relaxació en el son. També hi són presents la rigidesa i el desequilibri i la pèrdua progressiva de la mímica facial. 

Els símptomes

• Motors: bradicinèsia (lentitud de moviments), tremolor (que és màxim en repòs), rigidesa muscular, alteració de la postura en flexió, alteració de l’equilibri i la marxa (inici, braceig, girs, episodis de congelació i festinació) i fatiga. Amb el temps poden aparèixer estats “on-off”, és a dir, que els símptomes reapareixen abans de la presa de la dosi següent de medicació.
• Cognitius: falta d’iniciativa o motivació, alteració de la memòria i de l’atenció.
• Emocionals: depressió, por de fer esforços, de caigudes i de moure’s.
• Altres: insomni, restrenyiment, disfunció sexual

A qui afecta?

La prevalença de malalts de Parkinson a Catalunya és de 229 per 100.000 habitants.

El diagnòstic

• Escala Hoehn i Yahr (HY): classificació de la malaltia de Parkinson en estadis clínics segons el grau d’afectació.
• Unified Parkinson’s Disease Rating Scale(UPDRS): valora l’estat mental, el comportament, l’estat d’ànim, les activitats de la vida diària, els aspectes motors i les complicacions de tractament.
• Parkinson’s Disease Questionnaire (PDQ-8): valora la qualitat de vida dels pacients amb malaltia de Parkinson.
• Mini-BESTest: valora el control postural reactiu i proactiu, l’orientació sensorial, la capacitat de marxa i el risc de caiguda.
• 6-Minute Walk Test (6MWT): valora la resistència cardiovascular.
• Registre de caigudes
• Registre d’activitat física

El tractament habitual

Està enfocat a donar poder als pacients i als seus cuidadors per aconseguir canvis de comportament en el seu autocontrol i motivar-los perquè segueixin el tractament a llarg termini. També a reduir la medicació i guanyar qualitat de moviment. El principal objectiu és la independència funcional de l’individu i la forma física general des de l’inici de la malaltia. Tot per poder minimitzar les complicacions secundàries i el risc de caigudes.

El tractament amb el fàrmac levodopa permet recuperar moltes de les funcions deteriorades o perdudes a causa de la malaltia. Però el seu efecte transitori i fluctua; quan acaba la medicació el pacient es troba bé, en ON i quan se li acaba l'efecte es troba en OFF i els símptomes reapareixen.

Hi ha altres tractaments farmacològics i neuroquirúrgics, com estimulació elèctrica de parts del cervell mallat, a través d'estereotàxia amb ultrasons, estalviant la trepanació i cirurgia. 

La prevenció

Creix el nombre d’estudis que emfatitzen que l’exercici aeròbic podria tenir un efecte neuroprotector. D’altra banda, durant el tractament s’insisteix en la prevenció de la inactivitat, de les caigudes i de la por a moure’s o a caure.