Estenosi aòrtica

A qui afecta l’estenosi aòrtica?

Entre el 3% i el 6% de les cardiopaties congènites que es detecten durant la infància són una estenosi aòrtica. En el cas dels homes i les dones predomina entre un 3% o un 4%.

El diagnòstic

Normalment, el pacient és un infant que no presenta símptomes i que té un bon desenvolupament, però en una exploració rutinària se li descobreix un buf al cor. També es pot detectar l’estenosi aòrtica amb les proves següents:

• ecocardiografia: és el mètode més eficaç per confirmar la diagnosi. També serveix per definir la morfologia de la vàlvula i valorar-ne el grau d’afectació.
• prova d’esforç o ergometria: permet veure si el menor presenta símptomes com ara hipertensió, angina, síncope i signes d’isquèmia, que serveixen per determinar la gravetat de la malaltia.

El tractament habitual

Es farà un tractament o un altre segons la gravetat de la malaltia.

• Lesions lleus o moderades: es portarà a terme un tractament conservador.
• Lesions greus: encara que no es presentin símptomes es recomana la valvulotomia percutània o quirúrgica. En aquest cas, s’han d’explorar les característiques atòmiques de la vàlvula.

Si la valvulotomia percutània o quirúrgica no aconsegueix acabar amb la insuficiència ni l’obstrucció, aleshores es practica un recanvi valvular. Això consisteix a substituir la vàlvula aòrtica per un autoempelt de la vàlvula pulmonar del mateix pacient o amb un homoempelt, que prové d’un altre donant.

Els pacients que s’han sotmès a aquest tractament tenen una qualitat de vida semblant a la de la resta de la població. Malgrat això, un 20 % continuaran 30 anys de la seva vida amb una estenosi lleu i un 20 % requerirà una intervenció sobre la vàlvula.