Anèmia

Què passa quan una persona té anèmia?

L’anèmia apareix quan baixen els nivells d’hemoglobina respecte als valors de normalitat que depenen de l’edat i del sexe, i que ens apareixen indicats en els resultats analítics fets, encara que hi ha algunes petites diferències entre uns laboratoris i uns altres. 

Com a conseqüència, els pacients no tenen prou sang rica en oxigen, fet que els provoca sensació de cansament, debilitat, palpitacions, mareig i mal de cap, entre altres símptomes. És molt important conèixer-ne les causes, però també posar un tractament, ja que una anèmia greu o prolongada pot afectar el cor, el cervell i altres òrgans.

La sang té diferents components, entre els quals els glòbuls vermells, els blancs, les plaquetes i el plasma. En alguns tipus d’anèmia, tots aquests components estan disminuïts.

Hi ha tres causes principals de l’anèmia:

• La pèrdua de sang
• La falta de producció de glòbuls vermells
• La velocitat de destrucció més gran dels glòbuls vermells

Si es presenten signes o símptomes d’anèmia, cal anar al metge. En cas que es diagnostiqui la malaltia, el tractament depèn de la causa i la gravetat. Hi ha molts tipus d’anèmia, que tenen causes i característiques específiques: 

• Anèmia per dèficit de ferro
• Anèmia per carència d’àcid fòlic (folat)
• Anèmia perniciosa per dèficit de vitamina B12
• Anèmia per hemorràgia
• Anèmia aplàstica
• Anèmia hemolítica
• Altres: talassèmies, anèmia de cèl·lules falciformes, relacionades amb altres malalties

Els símptomes

El símptoma més freqüent de l’anèmia és el cansament i la sensació d’esgotament i debilitat. A les persones amb anèmia els costa tenir prou energia per fer les activitats habituals.

Poden presentar-se altres signes i símptomes de l’anèmia perquè el cor ha de treballar més per bombar sang rica en oxigen pel cos i són:

• Dificultat per respirar
• Mareig
• Mal de cap
• Fred a les mans i als peus
• Pal·lidesa
• Mal al pit
• Palpitacions

A qui afecta la malaltia? 

Segons els informes de l’OMS, l’anèmia afecta arreu del món 1.620 milions de persones, el 24,8 % de la població, i depèn molt de la situació econòmica dels països.

La màxima prevalença es produeix en els nens en edat preescolar, i la mínima, en els homes. No obstant això, el grup de població que inclou el màxim nombre de persones afectades és el de les dones no embarassades.

El diagnòstic 

Com que l’anèmia no sempre produeix símptomes, el metge pot descobrir-la en el moment de fer les proves. És possible que, en alguna visita rutinària o per motius diferents, el metge pregunti al pacient si té cap dels signes o símptomes de l’anèmia, o bé si ha patit una malaltia o problema de salut que pugui causar-la.

Per determinar la gravetat de la malaltia i esbrinar-ne l’origen, s’ha de fer un petit examen, que ha d’incloure les exploracions següents: 

• Exploració cardíaca
• Exploració pulmonar
• Exploració abdominal

El metge també pot dur a terme un examen pelvià o rectal per detectar fonts de pèrdua de sang.

Les anàlisis de sang ajuden a determinar el tipus d’anèmia i la gravetat. Entre les proves indicades, destaca l’hemograma complet. 

De vegades, cal fer altres proves:

• Recompte de reticulòcits: per determinar la quantitat de glòbuls vermells joves (reticulòcits) de la sang i saber si la medul·la òssia està produint glòbuls vermells a la velocitat adequada.
• Proves per establir les concentracions de ferro a la sang i al cos: entre les quals es troben la ferritina i el ferro sèrics; la transferrina i la capacitat total de captació de ferro també són proves que mesuren les concentracions de ferro.
• Estudis de les hemoglobines: per avaluar els diferents tipus d’hemoglobina que hi ha a la sang, la qual cosa pot servir per diagnosticar un determinat grup d’anèmies hereditàries com la talassèmia.
• Proves per determinar el dèficit dels factors de maduració (vitamina B12 i àcid fòlic).

Escolta el podcast